Tibunal Suprèma d'Espanha
Lo Tribunal Suprèma (Tribunal Supremo o TS) es l'organ constitucional d'Espanha al cap del poder judiciari. Es lo tribunal superior de totes los òrdres, levat aquel tocant a las garantias constitucionalas que la responsabilitat ne ten lo Tribunal Constitucional, fòra del Poder Judiciari.
Lo TS a son sèti a Madrid, Plaça de la Vila de París, dins las dependéncias de l'ancian Palais e convent de las Salesas Realas, fondat per la reina Barbara de Braganza al sègle XVIII.[1]
Atribucions
modificarConeis e decidís en unica instància los procèsses en responsabilitat civila o penala contra lo President e los ministres del Govèrn de la Nacion, los senadors e deputats de las Corts Generalas, lo President e los magistrats del quita Tribunal Suprèma e membres de del Conselh General del Poder Judiciari (CGPJ), lo President e los magistrats del Tribunal Constitucional e unes autres membres de nautas institucions de l'Estat e de las comunautats autonomas.
Tanben, coneis e decidís los procèsses en interdiccion del partits politics, introduchs pel Ministèri Public o lo Govèrn, jos demanda del Senat o del Congrès dels Deputats.
Encara, coneis e decidís dels recorses ordinaris e extraordinaris prevists per la Lei contra las decisions dels tribunals inferiors.
Fin finala, coneis e decidís los autres procèsses que la Constitucion o la Lei reservan a la sieuna competéncia.
Garantias constitucionalas
modificarLo Tribunal Suprèma gaudís d'una posicion analòga a aquela de las Corts Generalas e del Govèrn de la Nacion, a causa d'auquela posicion equivalenta es al cap d'un dels tres de Poders de l'Estat.
Per garantir sa libertat de foncionament, lo Tribunal Suprèma compta amb la prerrogativa de la fòrça executòria dels sieus actes en vertut del principi d'obeisséncia a las decisions judiciàrias definitivas consagrat per la Constitucion, donat que la majoritat de las decisions d'aquel Tribunal son definitivas al subjècte de las solucions e recorses contra los actes dels Tribunals inferiors.
Mai, lo Tribunal Suprèma es lo sol que pòt ordenar la detencion dels sieus membres e sonque los pòt entendre e levar las responsabilitats civilas e penalas dins l'exercissi de las sieunas foncions.
Encara, lo Conselh General del Poder Judicial tanben supervisa lo foncionament del Tribunal Suprèma, pasmens se totes los actes d'aqueste Conselh pòdon èsser anullats pel quita Tribunal Suprèma via lo contenciós administratiu.
Organizacion e foncionament
modificarLo Tribunal Suprèma es compausat pel President del Tribunal Suprèma e per un nombre indeterminat de Magistrats destacats a las diferéncias Salas que las compausan, totes aqueles nomenats per La sieuna Majestat lo Rei jos proposicion del Conselh General del Poder Judicial.
Al sen del Tribunal Suprèma existisson d'organs jurisdiccionals, es a dire, encargats d'administrar la justícia al nom del Rei jutjant e fasent executar çò qu'es jutjat, e d'organs de govèrn e administratius, es a dire, aqueles qu'an de foncion de govèrn e direccion o de simpla administracion e auxiliaris als autres dos grops.
Organs jurisdiccionals: las salas
modificarLo Tribunal Suprèma se divisa en cinc Salas, qu'entendon dels recorses que se presenten contra las decisions dels Tribunals inferiors e en primièra o unica instància dels procèsses en responsabilitat del President e dels Ministres del Govèrn de la Nacion, dels Senadors e Deputats de las Corts Generalas, del President e dels Magistrats del Tribunal Suprèma, dels Membres del Conselh General del Poder Judiciari, del President e los Magistrats del Tribunal Constitucional e d'autres membres d'Organs Constitucionals de l'Estat e de las comunautats autonomas, totjorn segontes los respectius òrdres jurisdiccionals:
- Sala Primièra, al subjècte del Civil.
- Sala Segonda, al subjècte del Penal.
- Sala Tresena, al subjècte del contenciós administratiu.
- Sala Quatrena, al subjècte del social.
- Sala Cinquena, al subjècte del Militar.
Mai, al sen del Tribunal Suprèma existisson d'organs jurisdiccionals especials:
- Un Tribunal dels Conflictes de Jurisdiccion (LOPJ, art. 38), que resòlv los conflictes positius e negatius de jurisdiccion nascuts entre los Justiciables o Tribunals e l'Administracion; es compausat pel President del Tribunal Suprèma, dos Magistrats de la Sala Tresena (del Contenciós Administratiu) e tres Conselhièrs Permanents del Conselh d'Estat.
- Una Sala dels Conflictes de Jurisdiccion (LOPJ, art. 39), que resòlv los conflictes positius e negatius de jurisdiccion nascuts entre un organ judicial venent de la jurisdiccion ordinària e un organ judiciari venent de la jurisdiccion militara; se compausa del President del Tribunal Suprèma, dos Magistrats de la Sala correspondenta a l'òrdre jurisdiccional de la jurisdiccion ordinària en conflicte e dos Magistrats de la Sala Cinquena (del Militara).
- Una Sala especiala dels Conflictes de Competéncia (LOPJ, art. 42), que resòlv los conflictes positius e negatius de competéncia nascuts entre organs judiciaris venent d'un autre òrdre jurisdiccional; es compausada pel President del Tribunal Suprèma e per un Magistrat de caduna de las Salas correspondentas als òrdres jurisdiccionales en conflicte.
- Una Sala sens nom descricha dins l'article 61 de la Lei Organica del Poder Judicial, que coneis dels procèsses d'interdiccion dels partits politics, dels procèsses en declaracion d'error judiciària e en responsabilitat en exercici de foncions jurisdiccionalas de las autras Salas del Tribunal Suprèma e d'autres procèsses d'importància especiala; se compausa del President del Tribunal Suprèma, los Presidents de las Salas e lo Magistrat mai ancian e lo mai recent de caduna d'elas.
Organs de govèrn
modificarJos subordinacion del Conselh General del Poder Judicial, los organs de govèrn del Tribunal Suprèma son encargats de conéisser e resòlvre los afars de natura administrativa e de foncionament del Tribunal e dels sieus organs jurisdiccionals. Los oragan de govèrn son:
- Lo President del Tribunal Suprèma.
- La Sala de Govèrn del Tribunal Suprèm, compausada pel President del Tribunal Suprèm, los Presidents de caduna de las Salas e un nombre de Magistrats parièrs al d'aqueles, causits per un procediment d'arbitratge segon la Lei Organica del Poder Judicial.
Organs d'administracion
modificarLa Secretariá del Govèrn del Tribunal Suprèma, lo Gabinet Tecnic de Documentacion e Informacion, lo Departament d'Archiu, Bibliotèca e Informacion, lo Departament d'Informatica e lo Registre General son d'organs administratius e de tecnicis que fan possible lo foncionament del Tribunal dins los sieus respectius mitan d'accion.
Vejatz tanben
modificar- Tribunal Constitucional d'Espanha
- Cort Suprèma d'Espanha