Tribunal constitucional espanhòl

Tribunal Constitucional d'Espannha o TC es un organ collegial constitucional espanhòl que la seuna la foncion es d'èsser l'intèrpreta suprèma de la Constitucion espanhòla de 1978. Lo Tribunal Constitucional, coma intèrpreta suprèm de la Constitucion, es independent dels autres organs constitucionals e es somés sonque a la Constitucion e a la seuna Lei Organica. E mai, es unic dins lo seu òrdre e espandís la seuna jurisdiccion a tot lo territòri de l'Estat espanhòl (art. 1 LOTC).

Sèti del Tribunal Constitucional, a Madrid.

Composicion

Lo Tribunal Constitucional es compausat de 12 membres, qu'an lo títol de Magistrats del Tribunal Constitucional. Son nomenats pel Rei d'Espanha mejans Reial decrèt, sus proposicion:

1. De las Cambras compausant las Corts Generalas. Son quatre del Congrés dels Deputats e quatre del Senat Espanhòl, a la majoritat dels 3/5 dels membres de cada Cambra;
2. Del Govèrn d'Espanha. Son dos;
3. Del Conselh General del Poder Judicial. Son dos, a la majoritat dels 3/5 dels seus membres (art.107.2 de la Lei Organica del Poder Judicial).

La designacion per aquel emplec se fa per nòu ans, deuran èsser causits d'entre de ciutadans espanhòls que sián Magistrats o Procuraires, Professors d'Universitat, Fonccionaris publics o avocats, totes aqueles juristas que la competéncia es reconeguda amb mai de quinze ans d'exercici professional. Los Magistrats es renovèlan per terces cada tres ans.

La condicion de membre del Tribunal Constitucional es incompatible:

1. Amb tot mandat representatiu;
2. Amb las carrièras politicas o administrativas;
3. Amb l'acomplissament de las foncions de direccion dins un partit politic o dins un sindicat e amb l'emplec al seu servici;
4. Amb l'exercici de las carrièras de jutge judiciari e de procuraire;
5. Amb quina que siá activitat professionala o mercanda.

En mai, los membres del Tribunal Constitucional auran las incompatibilitats pròprias dels membres del poder judiciari (arts. 389 a 397 de la Lei Organica del Poder Judiciari). En general, es pasmens possible pels Magistrats del Tribunal Constitucional l'ensenhament o la recerca juridica, coma la produccion e creacion literària, artistica, scientifica e tecnica e las publicacions derivadas d'aquela.

Los membres del Tribunal Constitucional serán independents e inamovibles pendent l'exercici del seu mandat (art. 159 de la Constitucion).

Organizacion e foncionament

Lo Tribunal Constitucional ten sèti dins la vila de Madrid, al canton de las carrièras Isaac Peral e Doménico Scarlatti, dins lo barri de Vallehermoso del districte de Chamberí, prèp de la Ciutat Universitària de Madrid. Lo Tribunal Constitucional fonciona (arts. 6 a 8 LOTC):

1. En sesilha Plena. Compren los 12 membres e es presidit pel president qu'a un vòte preponderant. Las foncions del Plen son practicament totas las competéncias del Tribunal, exclusissent los recorses d'empara que se fa en Salas.
2. En Cambra. Lo Tribunal Constitucional compren de doas Cambras. Cada Cambra es compausada de siès Magistrats, nomenats pel tribunal en sesilha Plena. La 1^a Cambra es presidida pel President del Tribunal e la 2^a pel Vicepresident.
3. En Seccions. Ambdoas Cambras pòdan constituir de Seccions, pel burèu ordinari e la decision sus l'admissibilitat dels recurses, compausats pel president e dos Magistrats.

Lo Tribunal Constitucional en sesilha plena causís d'entre los seus membres, per vòte secret, lo seu President e prepausa al Rei la seuna nominacion per tres ans, pòt èsser reelegit un sol còp. Lo meteis procediment se fa per la nomenacion del Vicepresident, qu'ocupa la plaça de President en cas de vacança, abséncia o autre motiu legal (art. 9 LOTC).

Pel compliment de la seuna foncion jurisdiccionala, lo Tribunal Constitucional compte cinc Secretaris de Justícia que s'ocupan de la tramitacion dels afars que venon al Plen e a caduna de las Cambras. Los Secretaris de Justícia comptan personal de funcionaris al servici de l'Administracion de Justícia. Quand occupa la seuna fonccion jurisdiccionala, lo Tribunal, coma organ constitucional, dispausa d'una estructura organizacionala pròpria, amb organs de direccion e d'ajuda administrativa. Per garantia sa posicion com d'organ constitucional, lo Tribunal gaudís de l'autonomia budgetária e administrativa (elaboracion del seu pròpri projècte de budjèt e reglaments pròpris de l'organitzacion e del personal).

Cal prene en compte, que lo Tribunal Constitucional en cap de cas agís d'ofici.

Competéncias

Lo Tribunal Constitucional es competent per coneisser (art. 2.1 LOTC):

1. Del recors d'inconstitucionalitat e de la question d'inconstitucionalitat en Espanha contra las leis i disposicions normativas amb fòrça de lei (ex. Decrèts leis e decrèts legislatius). Lo recors d'inconstitucionalitat pòt èsser iniciar pel President del Govèrn, lo Defensor del Pòble, 50 Diputats del Congrès, 50 Senators, los Govèrns autonòmas e los Parlaments autonòmas;
2. Del recors d'empara en violacion dels drechs fonamentals e de las libertats publicas gerits per l'art. 53.2 de la Constitucion, es a dire, en violacion de las libertats e drechs reconeguts dins los arts. 14 a 29 de la Constitucion. Pòt l'inciar quina que siá persona fisica o juridica que l'invòca.
3. Dels conflictes constitucionals de competéncia entre l'Estat e las Comunautats autonòmas o dels confictes entre aquelas darrièras;
4. Dels conflictes entre los organs constitucionals de l'Estat;
5. Dels conflictes en defensa de l'autonomia local;
6. De la declaracion sus la constitucionalitat dels Tractats internacionals;
7. De las contestacions previstas a l'article 161.2 de la Constitucion. Segons aquel article, lo Govèrn pòt contestar davant lo Tribunal Constitucional las disposicions e resolucions adoptadas pels organs de las Comunautats autonòmas. La contestacion provòca la suspension de la disposicion o resolucion defiada, mas lo Tribunal Constitucional, se s'esca, deura la ratificar o l'eissir dind un delai sobrará cinc meses;
8. De la verificacion de las nomenacions dels magistrats del Tribunal Constitucional, per jutjar se reünisson las exigéncias requeridas per la Constitucion.
9. De las autres matèrias que li atribuisson la Constitucion e las Leis Organicas.

Pel recors d'illegalitat contra los reglaments es competenta la jurisdiccion contenciós administrativa e no lo Tribunal Constitucional, per que, pasmens qu'essent de normes juridicas emetidas pel Govèrn mejans lo seu poder reglamentari (arts. 97 de la Constitucion e 23 de la Lei del Govèrn) "govern">Lei 50/1997, del 27 de novembre, del Govèrn.</ref> an pas fòrça de lei, nimai recors d'inconstitucionalitat. Lo tribunal qu'a la competéncia darrièra dins la matèria es el Tribunal Suprèm. Los Tractats internacionals, pr’aquò, eles pòdon èsser contestats sus la basa de l'inconstitucionalitat davant lo Tribunal Constitucional, del moment la Constitucion espanhòla los autraja fòrça de Lei (art. 96 de la Constitucion) a condicion que sián publicats al "Bulletin Oficial de l'Estat".

Lo Tribunal Constitucional pòt edictar de reglaments sul seu pròpri foncionament e organizacon, atal coma sul regim del seu personal r servici, dins l'encastre de la seuna Lei Organica regulatòria. Aqueles reglaments, quedevon èsser aprovats pel Plen del tribunal, son publicats dins lo "Bulletin Oficial de l'Estat", autorizats pel seu President (art. 2.2 LOTC). Lo Tribunal Suprèm es l'organ mai naut del Poder Judiciari. Pasmens, lo Tribunal Constitucional se tròba fòra d'aquela ierarquia e forma una categoria pròpria, amb reconeissença diferenciada dins la Constitucion. La seuna obligacion es de vigilar al compliment de la Constitucion e per aquò a lo poder de declarar nullas las leis inconstitucionalas e de defendre lo ciutadan de violacions dels seus drechs fondamentals.

Jurisprudéncia del Tribunal Constitucional

Las senténcias del Tribunal Constitucional son publicadas al ""Bulletin Oficial de l'Estat"" amb los vòtes particulars, se n'i a. An valor de causa jutjada a partir de l'endeman de la seuna publicacion e cap de recors possible contra elas. Quand se pronòncia l'inconstitucionalitat d'una lei o d'una nòrma amb fòrça de lei a totas aquelas que limitan un drech subjectiu an d'efèctes erga omnes. Levat se la senténcia ne dispausa d'autre biais, domorara en vigor de la lei per la prtida no afectada per l'inconstitucionalitat (art. 164 de la Constitucion).

A l'ora d'ara, Espanha, se tròba dins ina granda polemica entre civilistas e constitucionalistas al subjècte de l'inclusion de la jurisprudéncia del Tribunal Constitucional dins la categoria de las Fonts del drech administratiu. D'aquela inclusion resulta que de talas resolucions crean de veritadièras nòrmes, quitament en l'abcéncia de regulacion de l'Estat, o alara acaba per venir una font del Drech negativa, exclusissent las leis e reglaments de l'ordenaçament juridic aprèp d'un procès sus la seuna constitucionalitat. Contra d'aqueles arguments, se pausa lo fach que las seunas resolucions són, a pesar de no tenir caràcter jurisdiccional (al no pertànyer el Tribunal Constitucional com a tal al Poder Judicial ordinari), senténcies, de vertat, actes de coneissença del Drech, es pasmens impossible que lo Tribunal Constitucional innòve normativament, doncas de las seunas senténcies emanan cap de leis nimai reglaments de quin tipus que siá, solament son un tipe especial de senténcies que crean un ligam per totes per causa de la seuna condicion de suprèma d'intèrpreta de la Constitucion.

Ligams extèrnes

• (es)site oficial del Tribunal Constitucional d'Espanha
• (es)Lei organica 2/1979, del 3 d'octobre, del Tribunal Constitucional
• (es)Senténcias del Tribunal Constitucional d'Espanha sus vLex.com
• (es)Red Academic de Drech Constitucional