Sent Laurenç de Gòssa

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sent Laurenç de Gòssa[1] (en francés: Saint-Laurent-de-Gosse) qu'ei ua comuna gascona situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sent Laurenç de Gòssa
Saint-Laurent-de-Gosse
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 32′ 02″ N, 1° 16′ 01″ O
Superfícia 17,39 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
76 m
40 m
0 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Gòssa
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
401
Dacs
Canton
4021
Lo Senhans (Sent Martin de Senhans avant 2015)
Intercom
244000659
CC deu Senhans
Cònsol Isabelle Cazalis
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
671 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

692 ab.
Densitat 33,93 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 40390
Còde INSEE 40268

Lo vilatge tipic de Sent Laurenç de Gòssa qu’a mantuns centres d’interès : lo castèth privat de Ròl-Montpelhèr (sègle XIIau), ua hòrt bèra glèisa gotica, pòrtas-a-desbondada e un sistèma hòrt particular de desaigatge de las bartas d’Ador, o enqüèra bòrdas de neurissatge de guits gras. Lo vilatge eth medish que’s tròba au pè d’un turon de 79 m de hautor. Lo pont d’Urt, aperat tanbenh d’auts còps « Pont de Pitres », qu’estó bastit a la fin deu sègle XIXau preu Gustave Eiffel tà ligar las duas arribas d’Ador, arremplaçar l’anciana gabarra de truversar, e perméter aus Landés de’s rénder mei aisidament au Bascoat vesin.

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei [sənlaw'rœns]. Las fòrmas ancianas que son Sanctus Laurentius de Terrejusan, en latin, aus sègles XI-XII, Sanctus Laurentius de Terces jusan, en latin, aus sègles XI-XII, S. Laurans (mapa de 1638), St Laurens (mapa de 1647), S. Laurent (mapa de 1714), St Laurent (mapa de 1733) [2].

L’agionime qu’evoca Sent Laurenç, un diacre espanhòu martirizat a Roma en 258 sus un grilh ardent. Per çò qui es deu nom deu país, « Gòssa », que procedeish d’un ancian « Gonòssa », coneishut suu Cartulari de Dacs aus sègles 11au e 12au, dab lo sens de « tèrras las mei hautas », çò qui correspon efectivament en ua realitat suu terrenh, medish quan las altituds e son hòrt relativas. L'evolucion segon Bénédicte Boyrie-Fénié que seré *gòienòssa [cf. basco goyen] > *gòinòssa > *gònòssa > gòssa (tombada de -n- intervocalica). Terrejusan, au contrari, qu'a lo sens de « tèrra mei baisha » : Sent Laurenç, a 39 m, qu'ei a costat d'un pitèr de 79 m. La fòrma Terces jusan qu'ei ua error : Sent Laurenç qu'ei a 20 km de Tèrcis [2].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Isabelle Cazalis divèrs esquèrra Responsabla administrativa
març de 2001 2014 Guy Duces divèrs esquèrra Inspector conta-ròtle tecnic
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 590, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
855 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 829 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 668 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
421
414
384
385
420
481
497
504
522
537
2009 2010
541
556
560
576
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. http://www.institutoccitan.com/index.php?option=com_content&task=view&id=166&Itemid=0&lang=oc
  2. 2,0 et 2,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 210-211