Saint-Eugène (Sòna e Léger)

Saint-Eugène
Saint-Eugène
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:|center|280px|border]]
[[Fichièr:|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 46° 44′ 17″ N, 4° 11′ 41″ E
Superfícia 35,27 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
554 m
264 m
Geografia politica
Estat França
Region
27
Borgonha Franca Comtat
Departament
71
Sòna e Léger Armas del Departament de Sòna e Léger
Arrondiment Autun
Canton Mesvres
Intercom
247104003
Arroux Mesvrin
Cònsol Xavier Duvignaud (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 71320
Còde INSEE 71411

Saint-Eugène es una comuna francesa administrada per lo departament de Sòna e Léger de la region de Borgonha.

Geografia modificar

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

En 1385, las causas de crida del tribunal del Duché de Bourgogne reconeisson que la tèrra de « Chanchauvain », aperten entre autras a la Abbaye de Sant-Martin de Autun dempuèi tempses ancians e #qu'ela i jouit de l'anautita, mièja e bassa justícia. Los fraires d'aquela abbaye bénédictine i avián bastit una filiala dicha : Abbaye de Chanchanoux, aguèron de contunh remplaçat per moniales del meteis òrdre. Al fil del temps vendrà un prieuré, conegut jol vocable de « Prieuré La nòstra-Madama de Chanchanoux[1] ». Aquel monastèri possedissiá entre los sieus bens la tèrra de Chamchanoux a Sant-Pierre lo Etrier, dicha antany « Chanchauvain » e en avent apertengut als fraires del Abbaye de Sant-Martin de Autun, #que la capèla #èsser aliénée en 1676. Lo prieuré i n'aguèt transferit a Toulon-sus-Arroux, en 1686, e suprimit pel rei en 1777[2],[3].

La distincion, en dependent del Bailliage de Montcenis, #èsser aliénée en 1784.

Tèxte originau de l'article francés

En 1385, les causes d'appel de la cour du Duché de Bourgogne reconnaissent que la terre de « Chanchauvain », appartient entre autres à l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun depuis des temps anciens et qu'elle y jouit de la haute, moyenne et basse justice. Les moines de cette abbaye bénédictine y avaient construit une filiale dite : Abbaye de Chanchanoux, puis ils furent remplacés par des moniales du même ordre. Au fil du temps il deviendra un prieuré, connu sous le vocable de « Prieuré Notre-Dame de Chanchanoux[4] ». Ce monastère possédait parmi ses biens la terre de Chamchanoux à Saint-Pierre l'Etrier, dite autrefois « Chanchauvain » et ayant appartenu aux moines de l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun, dont la chapelle fut aliénée en 1676. Le prieuré fut transféré à Toulon-sur-Arroux, en 1686, et supprimé par le roi en 1777[5],[6].

La seigneurie, dépendante du Bailliage de Montcenis, fut aliénée en 1784.


Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Xavier Duvignaud    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
650 634 428 719 754 672 670 697 642

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
619 680 584 635 640 662 696 720 685

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
633 627 601 463 451 427 414 346 332

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
330
297
277
255
206
181
176
175
174
2009 2010
174
180
174
180
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Diccionari topographique de la França
  2. Periodic de medecina. Panatòri.72 de 1787.
  3. Cartulaire Del Abbaye de Sant-Martin de Autun, Charte CXXXVIII de 1385.
  4. Dictionnaire topographique de la France
  5. Journal de médecine. Vol.72 de 1787.
  6. Cartulaire de l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun, Charte CXXXVIII de 1385.