Saint-Brice-sous-Rânes

una comuna francesa

Saint-Brice-sous-Rânes es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Orne e la region de Normandia.

Saint-Brice-sous-Rânes
Saint-Brice-sous-Rânes
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 40′ 47″ N, 0° 11′ 29″ O
Superfícia 9,45 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
249 m
164 m
Geografia politica
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
61
Orne Armas del Departament d'Orne
Arrondiment Argentan
Canton Écouché
Intercom
246100564
de la Région de Rânes
Cònsol Maurice Goulard (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 61150
Còde INSEE 61371

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Sant-Brice-jos-Rânes a situat a 5 km de Rânes, a 9 km de Écouché e a 13 km de Putanges-Pont-Écrepin.

Tèxte originau de l'article francés

Saint-Brice-sous-Rânes est située à 5 km de Rânes, à 9 km d'Écouché et à 13 km de Putanges-Pont-Écrepin.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Saint-Brice-sous-Rânes
 Rânes (4,3km)
 Vieux-Pont (4,5km)
 Sevrai (4,8km)
 Batilly (4,9km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés
  • Lo luòc a #èsser ocupat de longa data coma l'indican los vestigis préhistoriques (esturments e armas de pèira…) e gallo-romains (tuiles…) trobats sul territòri de la comuna.
  • En 1335, la parròquia de Sanctus Brictius a citat en un Pouillé (registre eclesiastic) del diocèse de Séez. Aquel document a de besonh que, del punt d'enguarda religiós, la curació es a la presentacion de la collégiale Sant-Nicolas del Merlerault, alavetz en lo diocèse de Lisieux (d'aquel fach, los chanoines del Merlerault requectan la part principala de la dîme versée pels abitants de la parròquia de Sant Brice). Aquela parròquia fa partida (al se del diocèse de Séez) del doyenné de Écouché en lo archidiaconé del Houlme.
  • Jol Ancian Regim, la parròquia fa partida de la baronnie de Écouché fins en 1717 (data de la siá venta al senhor de la Motte - en Jogat-de detlo-Plain - per Charles lo Tonnelier de Breteuil, darrièr baron de Écouché). Sant Brice #èsser doncas ligat al « marquisat de la Motte-Lézeau » fins a la Revolucion.
  • Sul plànol judicial, Sant-Brice aperteniá a la sergenterie del Houlme (país de Houlme), subdivision de la vicomté de Falaise.
  • 1687 : dos ans après la révocation de la édit de Nantas de Henri IV #qu'èra considerat metre final als guèrras de religion, bastiment d'un grand retable en lo chœur de la glèisa (la Contra-Reforma en essent afirmar la prééminence del culte catolic sul protestantisme).
  • 1702 : coma continuament a la désunion de la vicomté de Briouze, Louis XIV crèa una anautita justícia a Sant Brice.
  • 1730 : Jean Baptiste Lo Verrier, genet, es senhor de la Conterie en Sant Brice.
  • Cap a 1785, lo curé es César Alexandre Guyon dels Diguières (de Argentan).

NB :

  • Divèrses documents, anteriors a la Revolucion francesa de 1789, designan lo luòc jos la forma Santa Brix.

Aital en 1547, Jacques de Harcourt, en mai de lo sieu títol de baron de Écouché, a anotat : senhor de Sant Brix (e unes autres luòcs) ; un de los sieus descendents, Pèira de Harcourt (defallit l'an 1648), baron de Lougey e de Sant Ouen, es encara senhor de Sant Brix (aquela designacion remembra la prononciation, encara sentida en los ans 1950 en los mai màgers : sant Bri, e #encobrir malgrat la notícia orthographe fixada a la Revolucion quand Sant Brice #venir una municipalitat del costat de Rasnes, entre 1790 e 1802).

  • Los sobriquets #que se'n vestissiá los abitants de la municipalitat èran : « los patrouillards » (allusion a la chouannerie) e « las culottes jaunas ».
  • La question criminala Dufay e Dal Santo, a la Barbotière, n'en agost 1944, a défrayé la cronica[1].
Tèxte originau de l'article francés
  • Le site a été occupé de longue date comme l'indiquent les vestiges préhistoriques (outils et armes de pierre…) et gallo-romains (tuiles…) trouvés sur le territoire de la commune.
  • En 1335, la paroisse de Sanctus Brictius est citée dans un Pouillé (registre ecclésiastique) du diocèse de Séez. Ce document précise que, du point de vue religieux, la cure est à la présentation de la collégiale Saint-Nicolas du Merlerault, alors dans le diocèse de Lisieux (de ce fait, les chanoines du Merlerault perçoivent la part principale de la dîme versée par les habitants de la paroisse de Saint Brice). Cette paroisse fait partie (au sein du diocèse de Séez) du doyenné d'Écouché dans l'archidiaconé du Houlme.
  • Sous l'Ancien Régime, la paroisse fait partie de la baronnie d'Écouché jusqu'en 1717 (date de sa vente au seigneur de la Motte - en Joué-du-Plain - par Charles le Tonnelier de Breteuil, dernier baron d'Écouché). Saint Brice fut donc rattaché au « marquisat de la Motte-Lézeau » jusqu'à la Révolution.
  • Sur le plan judiciaire, Saint-Brice appartenait à la sergenterie du Houlme (pays d'Houlme), subdivision de la vicomté de Falaise.
  • 1687 : deux ans après la révocation de l'édit de Nantes de Henri IV qui était censé mettre fin aux guerres de religion, construction d'un grand retable dans le chœur de l'église (la Contre-Réforme entend affirmer la prééminence du culte catholique sur le protestantisme).
  • 1702 : comme suite à la désunion de la vicomté de Briouze, Louis XIV crée une haute justice à Saint Brice.
  • 1730 : Jean Baptiste Le Verrier, écuyer, est seigneur de la Conterie en Saint Brice.
  • Vers 1785, le curé est César Alexandre Guyon des Diguières (d'Argentan).

NB :

  • Plusieurs documents, antérieurs à la Révolution française de 1789, désignent le lieu sous la forme Saint Brix.

Ainsi en 1547, Jacques d'Harcourt, outre son titre de baron d'Écouché, est noté : seigneur de Saint Brix (et autres lieux) ; un de ses descendants, Pierre d'Harcourt (décédé en 1648), baron de Lougey et de Saint Ouen, est encore seigneur de Saint Brix (cette désignation rappelle la prononciation, encore entendue dans les années 1950 chez les plus âgés : saint Bri, et cela malgré la nouvelle orthographe fixée à la Révolution lorsque Saint Brice devint une commune du canton de Rasnes, entre 1790 et 1802).

  • Les sobriquets dont on affublait les habitants de la commune étaient : « les patrouillards » (allusion à la chouannerie) et « les culottes jaunes ».
  • L'affaire criminelle Dufay et Dal Santo, à la Barbotière, en août 1944, a défrayé la chronique[2].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Maurice Goulard    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
485 497 494 513 533 512 516 502

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
475 461 442 418 415 377 347 336 321

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
287 263 222 218 209 239 210 224 207

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
211
201
189
178
165
155
165
166
168
2009 2010
168
169
169
170
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Jean-François Miniac, Las notícias questions criminalas de la Adorna, de Borée, París, 2009.
  2. Jean-François Miniac, Les nouvelles affaires criminelles de l'Orne, de Borée, Paris, 2009.