Sòrt

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Sòrt[1] (Sort-en-Chalosse en francés) qu'ei ua comuna gascona de Shalòssa situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sòrt
Sort-en-Chalosse
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 41′ 03″ N, 0° 55′ 46″ O
Superfícia 15,39 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
50 m
20 m
8 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Shalòssa
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
401
Dacs
Canton
4012
Costalat de Shalòssa (Monthòrt avant 2015)
Intercom
244000741
CC de Tèrras de Shalòssa
Cònsol Jean-Pierre Lahourcade
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
924 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

952 ab.
Densitat 60,3 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 40180
Còde INSEE 40308

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei [sɔrt]. Las fòrmas ancianas que son Sort aus sègles XI-XII, Sortensis, en latin, aus sègles XI-XII, castrum de Sort en 1279, Sort (mapas de 1638 e de 1714) [2].

Dauzat e Rostaing qu'explican Sòrt per ua varianta deu gascon sourde (grafia de Palay), « hont qui giscla » [3].

Segon Bénédicte Boyrie-Fénié, l'origina qu'ei la medisha que per Sòrts e per Sòrda; lo vèrbe sórder e lo nom sordar que son dens lo lexic gascon, pr'aquò conéishen pas de deverbal deu vèrbe sórder. Que i a un nom sorten-, « lòc on i a honts ». B. Boyrie-Fénié que cred la prumèra fòrma correspond a un o barrat; dens lo vèrbe surgere, u que dona [o] barrat (puish [u]). La dificultat qu'ei las fòrmas seguentas e son en [ɔ] (o obèrt), mès l'influéncia de r que pòt eventualament obrir la vocala. Lo nom que designava pastencs en arriba de Lui [2].

Lo nom de Sanctus Laurentius de Ordise, atestat dins lo Cartulari de Dacs (sègles XI-XII) qu'ei lo d'ua anciana parròpia situada dens la comuna; segon J.B. Orpustan, aqueth nom qu'ei a religar dab la basa basca urd-/ord-, « planèr » qui's tròba dens Ordiarp [2].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2020 Jean-Pierre Lahourcade divèrs esquèrra Director agéncia burèu d'estudis
març 1989 2014 Marie-Élisabeth Servières PS conselhèra generau (1996-2015) e presidenta de la CC de Monthòrt
? 1989 Jean Cassiède   conselhèr generau ?
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 928, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
943 1 004 1 033

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 963 1 022 1 005 1 016 1 003

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
958 976 951 831 779 759 702 685 652

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
594
541
573
617
696
708
806
819
841
876
2009 2010
864
899
886
922
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. http://www.institutoccitan.com/index.php?option=com_content&task=view&id=167&Itemid=0
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 237
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 661