Sèrbe
Lo sèrbe (српски језик) es es una modalitat del diasistèma eslau nomenat sèrbocroat. Es parlat per gaireben 12 milions de personas. Es lenga oficiala en Serbia, cooficiala en Montenegro, Bòsnia e Ercegovina (ont es emplegat sustot per las comunitats sèrbas) e dins de municipis amb percentatge màger d'abitants sèrbes en Kosova. Emplega indiferentament l'alfabet cirillic o l'alfabet latin amb de pichons cambiaments.
Sèrbe | |
Locutors | 12 milions de[1] |
---|---|
Familha lingüistica | Sèrbe |
Estatut oficial | |
Oficial de | Serbia e Bòsnia e Ercegovina |
Acadèmia | Одбора за стандардизацију српског језика |
Còdis de lenga | |
Glottolog | serb1264 |
Alfabet modificar
Lo sèrbe se pòt escriure dins dos alfabets diferents: l'alfabet cirillic (ћирилица = ćirilica). Dins l'estat de Serbia, l'alfabet cirillic es oficial mas s'utiliza e s'accèpta tanben l'alfabet latin.
L'òrdre alfabetic es diferent entre los dos alfabets:
- òrdre cirillic (nommat azbuka = азбука):||А||Б||В||Г||Д||Ђ||Е||Ж||З||И||Ј||К||Л||Љ||М||Н||Њ||О||П||Р||С||Т||Ћ||У||Ф||Х||Ц||Ч||Џ||Ш
- òrdre latin (nommat abeceda):||A||B||V||G||D||Đ||E||Ž||Z||I||J||K||L||LJ||M||N||NJ||O||P||R||S||T||Ć||U||F||H||C||Č||DŽ||Š
Cirillic | Nom (cirillic) | Latin | Nom (latin) | AFI | Equivalent occitan |
---|---|---|---|---|---|
A, a | a | A, a | a | /a/ | a |
Б, б | бе | B, b | be | /b/ | b |
В, в | ве | V, v | ve | /ʋ/ | se sarra de la v provençala e nòrd-occitana |
Г, г | ге | G, g | ge | /g/ | g |
Д, д | де | D, d | de | /d/ | d |
Ђ, ђ | ђе | Đ, đ (Dj, dj es una transcripcion non oficiala e estrangièra) |
đe | /dʑ/ | se sarra de di dins dieu, o de tj sonòra del gascon occidental |
E, e | e | E, e | e | /e/ | e |
Ж, ж | же | Ž, ž | že | /ʒ/ | j (j sens d abans) dins la pronóncia del gascon oriental e del lengadocian meridional; z palatalizada auvernhata davant i, u |
З, з | зе | Z, z | ze | /z/ | z |
И, и | и | I, i | i | /i/ | i |
J, j | је | J, j | je | /j/ | i dins gaia |
К, к | ка | K, k | ka | /k/ | c, qu |
Л, л | ле | L, l | le | /l/ | l |
Љ, љ | ље | Lj, lj | lje | /ʎ/ | lh segon la pronóncia occitana majoritària (l palatalizada) |
М, м | ме | M, m | me | /m/ | m |
Н, н | не | N, n | ne | /n/ | n |
Њ, њ | ње | Nj, nj | nje | /ɲ/ | nh |
O, o | o | O, o | o | /o/ | ò mai o mens dobèrta |
П, п | пе | P, p | pe | /p/ | p |
Р, p | ре | R, r | re | /r/ | r apicala |
C, c | се | S, s | se | /s/ | s |
T, т | те | T, t | te | /t/ | t |
Ћ, ћ | ће | Ć, ć | će | /tɕ/ | se sarra de ti dins tieu, o de ch/th del gascon occidental |
У, y | у | U, u | u | /u/ | o |
Ф, ф | фе | F, f | fe | /f/ | f |
X, x | ха | H, h | ha | /x/ | -l finala de certanes parlars sud-auvernhats, j espanhòla |
Ц, ц | це | C, c | ce | /ts/ | ts |
Ч, ч | че | Č, č | če | /tʃ/ | ch (= tsh) segon la pronóncia occitana majoritària |
Џ, џ | џе | DŽ, dž | dže | /dʒ/ | j (= dj) segon la pronóncia occitana majoritària |
Ш, ш | ша | Š, š | ša | /ʃ/ | sh |
Quauques mots corrents modificar
Mot | Traduccion | Transcripcion en AFI |
---|---|---|
tèrra | zemlja | [ˈzɛmʎa] |
cèl | nebo | [ˈnɛbo] |
aiga | voda | [ˈvoda] |
fuec | oganj | [ˈogaɲ] |
òme | čovek | [ˈtʃovɛk] |
femna | žena | [ˈʒɛna] |
manjar | jesti | [ˈjesti] |
beure | piti | [ˈpiti] |
grand | velik | [ˈvɛlik] |
pichòt | mali | [ˈmali] |
nuèch | noć | [ˈnotɕ] |
jorn | dan | [ˈdan] |
bonjorn | dobar dan | [ˈdobar dan] |
bonser | dobro veče | [ˈdobro vɛʧɛ] |
mercés | hvala | ['хvaLa] |
se vos plai | molim vas | [ˈmoLim] |
Vejatz tanben modificar
Ligams extèrnes modificar
- (en)Talhièr de lenga e de cultura sèrba per aprene lo sèrbe en Serbia