Rosset

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Rosset[1] ò Rosset dei Vinhas[2] (Rousset-les-Vignes en francés) es una comuna occitana dau Daufinat, situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups.

Rosset
Rousset-les-Vignes
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 25′ 09″ N, 5° 03′ 43″ E
Superfícia 15,45 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 305 m
460 m
280 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
262
Niom
Canton
2612
Grignan
Intercom
242600401
du Pays de Grignan
Cònsol Jacques Gigondan
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
280 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

289 ab.
Densitat 18,64 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 26770
Còde INSEE 26285

Geografia modificar

Rosset es situat a 15 km a l'èst de Grinhan (capluòc del canton), a 10 km al nòrd-èst de Niom e a 21 km al sud de Dieulofet.

Las municipalitats mai prèpas son Lo Pègue, Sant Pantali e Vauriàs.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Rosset
 Lo Pègue
(1,6 km)
 Montbrison
(3,8 km)
 Venterol
(4,4 km)
 Teyssières
(6,8 km)
 Taulignan
(7,0 km)
 Valréas
(7,2 km)


Istòria modificar

 
Coupe à vin de type récent (-500 / -450)
Partida eissida de l'article francés

La proximitat de la oppidum Sant-Marcel, sul territòri de la municipalitat del Pègue, ont la ceramica pseudo-ionienne, en provenent de de talhièrs en relacion amb Massalia, a #èsser importanta, permet de supausar sus luòc una consomacion de vin entre lo mièg de la VIe sègle abC. e la IVe sègle abC.. Las produccions de œnochoés e de vasos a vin, en pâte clara micacée, en portant una decoració pintada, amb un registre actiu de la benda òcra al desvolopament de formas figurativas, #èsser majoritàrias. Es d'en un autre luòc a anotar qu'aqueles récipiants vinaires an gardat en las siás formas de fòrtas influéncias gauloises (talhas carénées)[3].

En lo moment de la colonizacion romaine, aquel territòri i aguèt ligat a tribu gauloise de las Aletani, #que i aguèt per capital la vila gallo-romaine de Aletanum.

Al cors del sègle xi, los fraires bénédictins de Sant-Pantaléon-las-Vinhas #bastir sus luòc un monumental prieuré adossat dins la montanha de la Lança #que #metre jos la proteccion de dom Mayeul de Clunhic e #començar a implantar lo vignoble suls coteaux gréseux.

De contunh, #far environar de remparts lo sieu establiment e l'aglomeracion #que s'i èra creat a l'entorn. Un castèl, bastit al sègle xii pels comtes de Valentinois[4], #Ordenar lo vilatge ; las siás fortificacions aguèron représ al sègle xiv e #èsser totalament restauradas al cors del sègle xv.

Aquel #èsser en lo moment de la preséncia de las papas a Avignon qu'aquela municipalitat #venir una enclave pontificale dins tèrra baronniarde. En 1451, #èsser assiégée per bandas pillardes #que pas #poder forçar las remparts. La patz tornada lo vilatge medieval preses lo sieu aspècte Renaissance.

Lo prieuré clunisien i aguèt abandonat en lo moment de la Revolucion, es uèi una proprietat privada.

Tèxte originau de l'article francés

La proximité de l'oppidum Saint-Marcel, sur le territoire de la commune du Pègue, où la céramique pseudo-ionienne, provenant d'ateliers en relation avec Massalia, a été importante, permet de supposer sur place une consommation de vin entre le milieu du VIe sègle abC. et le IVe sègle abC.. Les productions d'œnochoés et de vases à vin, en pâte claire micacée, portant un décor peint, avec un registre allant de la bande ocre au développement de formes figuratives, furent majoritaires. Il est d'ailleurs à noter que ces récipiants vinaires ont gardé dans leurs formes de fortes influences gauloises (coupes carénées)[5].

Lors de la colonisation romaine, ce territoire fut rattaché à tribu gauloise des Aletani, qui eut pour capitale la cité gallo-romaine d’Aletanum.

Au cours du sègle xi, les moines bénédictins de Saint-Pantaléon-les-Vignes construisirent sur place un monumental prieuré adossé à la montagne de la Lance qu'ils placèrent sous la protection de dom Mayeul de Cluny et commencèrent à implanter le vignoble sur les coteaux gréseux.

Puis, ils firent entourer de remparts leur établissement et l'agglomération qui s'était créée autour. Un château, construit au sègle xii par les comtes de Valentinois[6], somma le village ; ses fortifications furent reprises au sègle xiv et elles furent totalement restaurées au cours du sègle xv.

Ce fut lors de la présence des papes à Avignon que cette commune devint une enclave pontificale en terre baronniarde. En 1451, elle fut assiégée par des bandes pillardes qui ne purent forcer les remparts. La paix revenue le village médiéval pris son aspect Renaissance.

Le prieuré clunisien fut abandonné lors de la Révolution, c'est aujourd'hui une propriété privée.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jacques Gigondan    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 288, totala: 296
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
780 803 830 776 739 763 754 728 760

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
772 757 750 729 700 632 622 601 570

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
532 512 457 340 313 308 319 254 229

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
237
228
216
257
257
254
288
289
289
308
2009 2010
289
308
287
306
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. https://web.archive.org/web/20160304235850/http://www.ieo-droma.org/articles.php?lng=fr&pg=429
  2. IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  3. C. Lagrand, La ceramica pseudo-ionienne en la mejana vallée del Rhône, Quasèrns Rhodaniens, X, 1963
  4. D'aquel bastiment de la , demòra pas mai que las soubassements. Aquel castèl i aviá designat coma lo castrum de Rosseuf en 1214.
  5. C. Lagrand, La céramique pseudo-ionienne dans la moyenne vallée du Rhône, Cahiers Rhodaniens, X, 1963
  6. De cette construction du , il ne reste que les soubassements. Ce château était désigné comme le castrum de Rosseuf en 1214.