Rosoy-en-Multien

una comuna francesa

Rosoy-en-Multien es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Oise e la region de Picardia.

Rosoy-en-Multien
Rosoy-en-Multien
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 05′ 51″ N, 2° 59′ 41″ E
Superfícia 8,49 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
151 m
69 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
60
Oise Armas del Departament d'Oise
Arrondiment Senlis
Canton Betz
Intercom
246000871
du pays de Valois
Cònsol Michel Dupont (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 60620
Còde INSEE 60548

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Rosoy Se situa a unitat|3|km}} a l'èst de Acy-en-Multien, a unitat|20|km al nòrd de Meaux e a unitat|60|km aperaquí de París.
La municipalitat a traversat d'oèst n'es per la vallée de la Gergogne. Lo riu voreja lo vilatge al sud sus tota la siá longitud e lo sieu lièch a #èsser transformat. S'i obsèrva étangs e un canal déversoir pel servici de l'ancian molin ; mai luènh, sus May-en-Multien, dels cressonnières alimentées per de multiplas fontaines an espetat dempuèi longtemps per familhas de Rosaciens.
De grands bòsques, de vastes pradas adornen los païsatges d'aquel territòri foncièrement agricòla.

Tèxte originau de l'article francés

Rosoy se situe à 3 km à l'est d'Acy-en-Multien, à 20 km au nord de Meaux et à 60 km environ de Paris.
La commune est traversée d'ouest en est par la vallée de la Gergogne. La rivière borde le village au sud sur toute sa longueur et son lit a été transformé. On y remarque des étangs et un canal déversoir pour le service de l'ancien moulin ; plus loin, sur May-en-Multien, des cressonnières alimentées par de multiples fontaines sont exploitées depuis longtemps par des familles de Rosaciens.
De grands bois, de vastes prairies agrémentent les paysages de ce territoire foncièrement agricole.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Rouvres-en-Multien
 Varinfroy (1,6km)
 Rosoy (2,6km)
 Boullarre (2,6km)
 Étavigny (3,5km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Lo luòc #èsser défriché, coma Réez-Fosse-Martin, probablament pels Romains, al limit sud del bòsc de Villers-Cotterets.
A la mièja edat, Rosoy #èsser jos la dependéncia de la seigneurerie de Acy, capital del Multien. La municipalitat #prene forma jos Louis VI de França dicha Louis lo Gròs, a la XIe sègle.

La parròquia, ligada al doyenné de Acy, èra jol contraròtle del évéché de Meaux #que #far partida de la archevéché de Sens fins en 1640.

  • 1014 : Rosoy = Rosetum d'après Dauzat, Diccionari étymologique dels noms de luòcs a França, Larousse, 1963.
  • XIIe sègle : començament del bastiment de la glèisa. #Èsser, segon la legenda, consagrada per Thomas Beckett alavetz refugiat a Sens de 1163 a 1170 (Rosoy es sus la rota de Sens a Crépy que Thomas Beckett #visitar en aqueles ans-ailà).
  • Cap a 1289 : Una maladrerie, situada cap al bòsc de l'Otèl-Dieu[1], I aguèt cedit al cancelièr de Borges.
  • 1321 : Guillaume II, avesque de Meaux, amassa a la curació una capèla fondada dins lo castèl de Boissy-los-Gombis per Gilles de Acy, senhor del luòc.
  • 1521 : jos François 1er, pillage del Multien per una banda de déserteurs e de vagabonds.
  • 1587 : Administracion civila : passatge de Meaux a Crépy.
  • 1766 : Una part de las pendentas longeant la Gergogne es défrichée e plantada après declaracion del Rei Louis XV en favor de #çò que retrien a la produccion dels terrens incultes.
  • 1802 : Rosoy a integrat al costat de Betz #qu'estend cap a la siá forma definitiva.
  • 1820 : Descobèrta de «cercueils» en pèira cap a la granja de Migny[2].
  • 1832 : Epidémie de choléra : 11 malauts, 5 mòrts.
  • 1847 : Inondacion de la Gergogne.
  • 1887 : Una distillerie, implantada sul luòc de l'ancian castèl, a la siá caminada de fabrica amb la siá data de bastiment en briques de color : 1887 !
  • 1899 : Edification de l'anciana comuna-escor.
  • 1914 : Lo maréchal Von Kluck #far brièvement lo sieu quartièr general al Fons dels Bòsques[3]. Los ferits alemands èran, eles, depausats dins la glèisa.

Rosoy Cap a 1848[4]

Tèxte originau de l'article francés

Le site fut défriché, comme Réez-Fosse-Martin, probablement par les Romains, à la limite sud de la forêt de Villers-Cotterets.
Au moyen âge, Rosoy fut sous la dépendance de la seigneurerie d'Acy, capitale du Multien. La commune prit forme sous Louis VI de France dit Louis le Gros, au XIe siècle.

La paroisse, rattachée au doyenné d'Acy, était sous le contrôle de l'évéché de Meaux qui fit partie de l'archevéché de Sens jusqu'en 1640.

  • 1014 : Rosoy = Rosetum d'après Dauzat, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, Larousse, 1963.
  • XIIe siècle : début de la construction de l'église. Elle fut, selon la légende, consacrée par Thomas Beckett alors réfugié à Sens de 1163 à 1170 (Rosoy est sur la route de Sens à Crépy que Thomas Beckett visita dans ces années-là).
  • vers 1289 : Une maladrerie, située vers le bois de l'Hôtel-Dieu[5], fut cédée au chancelier de Bourges.
  • 1321 : Guillaume II, évêque de Meaux, réunit à la cure une chapelle fondée au château de Boissy-les-Gombis par Gilles d'Acy, seigneur du lieu.
  • 1521 : sous François 1er, pillage du Multien par une bande de déserteurs et de vagabonds.
  • 1587 : Administration civile : passage de Meaux à Crépy.
  • 1766 : Une partie des pentes longeant la Gergogne est défrichée et plantée après déclaration du Roi Louis XV en faveur de ceux qui rendraient à la production des terrains incultes.
  • 1802 : Rosoy est intégré au canton de Betz qui tend vers sa forme définitive.
  • 1820 : Découverte de «cercueils» en pierre vers la ferme de Migny[6].
  • 1832 : Epidémie de choléra : 11 malades, 5 morts.
  • 1847 : Inondation de la Gergogne.
  • 1887 : Une distillerie, implantée sur le site de l'ancien château, a sa cheminée d'usine avec sa date de construction en briques de couleur : 1887 !
  • 1899 : Edification de l'ancienne mairie-école.
  • 1914 : Le maréchal Von Kluck fit brièvement son quartier général au Fond des Forêts[7]. Les blessés allemands étaient, eux, déposés dans l'église.

Rosoy vers 1848[8]

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Michel Dupont    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
287 318 310 338 332 325 330 330 315

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
329 300 285 264 268 259 240 278 266

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
230 238 234 187 221 216 224 169 191

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
183
152
223
281
387
399
474
485
496
2009 2010
501
502
501
502
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 49° 06′ 00″ N, 2° 58′ 38″ E,localizacion informada pel Sr. André Geoffroy, ancian cònsol.
  2. 49° 05′ 42″ N, 3° 00′ 38″ E,lo Sr. André Geoffroy contava #que i aviá vendut las pèiras de las fondacions de la granja per rempierrer la rota de Roures.
  3. Grands sojorn bourgeoise del mièg de la XIXe sègle, proprietat del Sr. Tortoni.
  4. Pels évènements anteriors a 1851, réf : Grèus, Costat de Betz, Lo libre d'istòria, edicions Res Universis, 1991, fac-similé 1851.
  5. 49° 06′ 00″ N, 2° 58′ 38″ E,localisation rapportée par M. André Geoffroy, ancien maire.
  6. 49° 05′ 42″ N, 3° 00′ 38″ E,M. André Geoffroy racontait qu'il avait vendu les pierres des fondations de la ferme pour rempierrer la route de Rouvres.
  7. Grande demeure bourgeoise du milieu du XIXe siècle, propriété de M. Tortoni.
  8. Pour les évènements antérieurs à 1851, réf : Graves, Canton de Betz, Le livre d'histoire, éditions Res Universis, 1991, fac-similé 1851.