Roenac

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi Roinac)
Vilatge d'Occitània

Roenac[1] (Roynac en francés) es una comuna occitana de Daufinat situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

Roenac
Roynac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 38′ 37″ N, 4° 56′ 26″ E
Superfícia 17,06 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
497 m
200 m
159 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
262
Niom
Canton
2615
Marsanne
Intercom
242600468
du Pays de Marsanne
Cònsol André Gilles
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
485 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

500 ab.
Densitat 28,25 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 26450
Còde INSEE 26287

Geografia

modificar

Comunas vesinas

modificar
 
Distanças e posicion relativa
  Roinac
 Autichamp
(4,7 km)
 Marçana
(5,3 km)
 Charols
(5,7 km)

Toponimia

modificar

Atestacions istoricas

modificar

Las atestacions istoricas donaas per Brun-Durand[2] son Roennac (1159), Roenac (1234), Roenaxum (1332), Royniaco (Sègle XIV), Roynat (1442), Ruinac (1455), Royanacium (1549), Roynacum (1560), Ruinat (1589), Locus Ruynaci (1655), Ruynat (1665), Rouannac (1696), Duo capellani de Roynaco (Sègle XIV), Cura Roynacii (1540).

Atestacions occitanas

modificar

Lo nom de la comuna es estat escrich Ruèinac[3] per René Girard en nòrma classica. Es estat escrich Rouina[4] per Frederic Mistral en nòrma mistralenca.

Etimologia

modificar

Segon JC.Bouvier, lo nom de la comuna ven dau nom de persona Rutenus latinizat amb l'apondi de -acos[5].

Realizacion fonetica e toponim occitan

modificar

Lo nom de la comuna es prononciat [ʀujˈna]. La prononciacion de l'oclusiva finala s'es ben escafaa, çò qu'es coerent amb leis atestacions istoricas que presentan una transcripcion amb un -t en finala, e amb l'isoglòssa d'escafament deis oclusivas finalas traçaa per JC.Bouvier[6]. Lo passatge dins la prononciacion de /e/ a /i/ es lo resultat d'una simplificacion o d'una assimilacion deis sons dins la realizacion de -oe- dins la lenga parlaa. Per respiech de l'etimologia, es la transcripcion Roenac, puslèu que *Roinac o *Ruinac, qu'es prepausaa per validacion dins l'encastre dau projècte Openstreetmap-oc de la Comission Toponimica Occitana de l'IEO e dau trabalh de redaccion entamenat per l'IEO Auvèrnhe-Ròse-Aups d'un diccionari daus noms de comunas de Droma.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 André Gilles    
març de 2001 2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 482, totala: 500
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
480 408 537 628 666 688 682 760 780

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
856 734 684 702 659 622 601 561 554

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
543 554 538 483 444 425 401 385 372

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
370
356
338
311
357
415
426
417
431
453
2009 2010
444
465
458
480
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.323, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392934/f409.item
  3. R.Girard, Meis òbras, Cocorin de la Pinha / Daufinat-Provènça Tèrra d'òc, 2001, p.34
  4. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, T.2, G-Z, Marcel Petit C.P.M., 1979, p.807, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k7486f/f814.item
  5. JC.Bouvier, Noms de lieux du Dauphiné, Bonneton, 2002, p.34
  6. JC.Bouvier, Les parlers provençaux de la Drôme, Librairie C.Klincksieck, Paris, 1976, p.288