Rocquigny (Aisne)

una comuna francesa

Rocquigny es una comuna francesa del departament d'Aisne e de la region de Picardia.

Rocquigny
Rocquigny
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 50° 01′ 27″ N, 3° 58′ 56″ E
Superfícia 10,99 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
231 m
217 m m
157 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
2
Aisne Armas deu Departament d'Aisne
Arrondiment Vervins
Canton La Capelle
Intercom
240200444
de la Thiérache du Centre
Cònsol Paul Seret (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 02260
Còde INSEE 02650

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Rocquigny
 Wignehies (2,1km)
 Féron (3,9km)
 Fourmies (4,8km)
 Rainsars (5,2km)
 Étrœungt (5,5km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

left|thumb Sul territòri de Rocquigny se trobava lo anciana abbaye de moniales cisterciennes de Montreuil-las-Madamas.

Es d'aquela abbaye #que proven la celèbra icône de la Santa Cara de Laon, pintura byzantine (serbe?) #Que i auriá #èsser ofèrta l'an 1249, d'après una tradicion anciana, per Jacques Pantaléon de Tròias, lo futur pape Urban IV, #que l'ac auriá crompada a Bari (Itàlia).

Cap al mièg del XVIIe sègle, los moniales de Montreuil #abandonar Rocquigny e #se #installar en la banlèga de Laon.

I #aportar amb elas los icône preciosa.

Sostreta A las déprédations iconoclastes dels Revolucionaris l'an 1795, l'òbra i aguèt donat a la catedrala de Laon ont es uèi encara conservada[1] [2] [3].

Tèxte originau de l'article francés

left|thumb Sur le territoire de Rocquigny se trouvait l'ancienne abbaye de moniales cisterciennes de Montreuil-les-Dames.

C'est de cette abbaye que provient la célèbre icône de la Sainte Face de Laon, peinture byzantine (serbe?) qui aurait été offerte en 1249, d'après une tradition ancienne, par Jacques Pantaléon de Troyes, le futur pape Urbain IV, qui l'aurait acheté à Bari (Italie).

Vers le milieu du XVIIe siècle, les moniales de Montreuil quittèrent Rocquigny et allèrent s'installer dans la banlieue de Laon.

Elles y apportèrent avec elles leur icône précieuse.

Soustraite aux déprédations iconoclastes des Révolutionnaires en 1795, l'oeuvre fut donnée à la cathédrale de Laon où elle est aujourd'hui encore conservée[4] [5] [6].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Paul Seret    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
500 529 519 608 625 656 674 638 626

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
627 683 680 659 690 659 696 699 669

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
629 526 566 507 556 507 472 435 440

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
431
438
426
407
424
392
395
392
398
2009 2010
396
403
393
400
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. A. GRABAR, La Santa-Cara de Laon. Lo Mandylion en l'art orthodoxe, Prague, 1931
  2. J. DURAND (éd.), Byzance. L'art byzantin en las colleccions francesas, París, pàg. 475.
  3. J.-Lo Sr. SPIESER, E. YOTA, Mandylion O Santa-Cara de Laon, in : Catalòg d'exposicion El Viri di Cristo, éd. G. MORELLI, G. WOLF, Milà, 2000, pàg. 97-99.
  4. A. GRABAR, La Sainte-Face de Laon. Le Mandylion dans l'art orthodoxe, Prague, 1931
  5. J. DURAND (éd.), Byzance. L'art byzantin dans les collections françaises, Paris, p. 475.
  6. J.-M. SPIESER, E. YOTA, Mandylion ou Sainte-Face de Laon, in : Catalogue d'exposition Il Volto di Cristo, éd. G. MORELLI, G. WOLF, Milan, 2000, p. 97-99.