Rilhac de Las Tors

una comuna francesa
Aquel article (o seccion) es un esbòs.
Podètz partejar vòstras coneissenças e o melhorar (cossí?).

Rilhac Las Tors [1] o Rilhac de Las Tors, nom inventat (Rilhac-Lastours en francés) es una comuna lemosina situada dins lo departament de la Nauta Vinhana e la region de la Novela Aquitània, ancianament de Lemosin.

Rilhac Las Tors
Rilhac-Lastours
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'egleisa Sent Pèir.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 38′ 59″ N, 1° 07′ 17″ E
Superfícia 16,32 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
557 m
315 m
Geografia politica
Estat França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
87
Nauta Vinhana Armas de Departament de Nauta Vinhana
Arrondiment Limòtges
Canton Neiçon
Cònsol Jacques Barry (2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
375 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 22,98 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 87800
Còde INSEE 87124

Geografia

modificar

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son Rialiaco Turres au segle XI, Guido de Turres en 1014-22, Bosonis de Rialiac vers 1119, Las Tours vers 1315 (latin turres = tors). La prononciacion es ['ɾiʎa lɛ:tur] [1].
Tots los autors accèptan lo sufixe -acum, latinizacion de la derivacion celtica -ācon. Las divergéncias concernissen lo nom d'òme associat.
Segon Dauzat e Rostaing, queu nom es lo latin Regilius o Regulius [2]. Segon Negre, quò's Regulius [3]. Marcel Villoutreix chausís Regalis [4]. Ives Lavalada laissa a chausir entre lo nom galloroman d'òme Rialius, dau gallic rialo, « aimable », Regilius e Regalis. Aima mai la prumiera solucion [1] [cf. las fòrmas d'aici au segle XII]. Delamarre parla pas de Rilhac [5], mes cita lo nom celtic de persona Rialus [6]; *Rialius es acceptable (seriá lo filh de Rialus : lo sufixe adjectivau -io- serviá de sufixe patronimic [7]).

Istòria

modificar

Administracion

modificar

Lista daus maires

modificar
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 (2026) Jacques Barry    
març de 2008 2014 Jean-Claude Goby PS  
març de 2001 2008 Jacques Fissot    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Intercomunalitat

modificar

Particularitats dau parlar comunau

modificar
  • Articles definits :
  • Prononciacion : Ch- ; g-, j-

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 375, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
745 950 602 644 680 671 690 668 858

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
682 679 745 735 731 728 822 887 851

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
828 840 753 694 687 647 578 543 535

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
497
416
356
321
302
313
335
338
337
344
2009 2010
344
350
353
358
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 373 abitants e la densitat èra de 22,86 ab/km².

Luecs e monuments

modificar

Personalitats liadas a la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Liams connexes

modificar

Liams externes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. 1,0 1,1 et 1,2 Yves Lavalade, Dictionnaire toponymique de la Haute-Vienne, n° 124, ed. Lucien Souny, 2000
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 561, a Reilhac
  3. Ernest Negre, Toponymie générale de la France, n° 3223, vol. I
  4. Marcel Villoutreix, Noms de Lieux du Limousin, ed. Bonneton, 1995 (cerchatz a l'index)
  5. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012
  6. Xavier Delamarre, Noms de personnes celtiques dans l'Épigraphie classique, ed. Errance, 2007, p. 153
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 18