Queer (prononciacion: /kwiɾ/) es un mot anglés significant « estranh », « esquèr », sovent utilizat coma una insulta contra d'individús gays, lesbianas, transsexuals… Par ironia e provocacion, l'utilizèron e revindiquèron los militants e intellectuals gays, lesbianas, transsexuals, bisexuals, adèptes dels BDSM, fetichistas, travestits, transgenres o tota persona refusant la categorizacion del genre, dels seus sentiments amoroses e/o de sa sexualitat. Aquel tèrme apareguèt a partir dels ans 1980, segon lo mèsme fenomèn d'apropriacion de l'estigmata que per la creacion del mot negritud. Foguèt utilizat coma títol del roman en partida autobiografic per William S. Burroughs en 1953 (publicacion en 1985), ont parla de son omosexualitat.

Autodefinicion par un participant de la "Jerusalem Pride" 2012

Mai que mai servís de crida per aqueles que - los quita elerosexuals tanben - se coneisson pas dins l'eterosexisme de la societat, e cercan a tornar definir las questions de genre (Teoria queer). Se definisson atal coma queer de personas amb de practicas e/o preferéncias sexualas non exclusivament eterosexualas o avent de caracteristicas que correspondon pas a las normas ligadas a lor sèxe, mas que volon pas se (veire) definir mai precisament, que siá per leur sèxe (òme o femna) o lors practicas sexualas.

Origina modificar

 
No gender, No Master, Activista anarquista queer en lucha contra l'opression patriarcala e sexista

Las originas del movement queer son multiplas. Lo movement gay, lesbian ea transgenre semblant benlèu mai pròche dels queers, donèt ni los precedents teorics ni lo modèl d'un engatjament politic. Es possible de dire que le movement queer ven de la teoria queer, e qu'aquela es l'eritièra del feminisme.

En 1969, dans un bar nomenat Stonewall Inn a Nòva York, d'insurreccion esclatèron, responsa de la clientèla gay e lesbiana a lor arrestacion per la polícia. La causa d'aquela arrestacion èra motivada per una lei qu'enebissiá de portar de vestetits masculins per una persona del sèxe feminin o de vestits feminins per una persona masculina. Aquela insureccion, que l'anniversari se celèbra cada an jol nom de Gay Pride, marca la naissença del moviment lesbian, gay, bisexual e transsexual (LGBT).

Una del las tòcas prioritàrias d'aquel nòu movement es la suppression de l'omosexualitat, la bisexualitat e la transsexualitat, coma malautiá del Manual Diagnostic e Estatistic dels trobles mentals (DSM), que dona la nosologia definitiva de l'Associacion americana de psiquiatria (APA). La question de l'estatut medical dominava l'identitat omosexuala dempuèi lo sègle XIX, e foguèt l'element decisiu dins la concepcion de l'omosexualitat coma categoria. Pasmens la vergonha de l'omosexualitat èra totjorn a l'òbra dins la quita identitat. Amb la sortida de la classificacion oficiala de perversion par l'APA, lo « coming out », que consistís a revelar la seuna omosexualitat (que se deu pas confondre amb l'outing que el consistís a revelar l'omosexualitat d'una autra persona) venguèt un dels traches màger de la novèla omosexualitat. La practica de farson coming out constituís una revendicacion identitària.

Avec la predominança del coming out e donc la preséncia reconeissabla dels omosexuals, l'omosexualitat venguèt una identitat basada tant, senon mai, sus la discursivitat e lo comportament que sus la practica dels actes omosexuals.

Una autra diferéncia entre aqueles movements e lo movement LGBT es qu'aguèt pas de precedent al sègle XIX. Èra donc necessari pels militants gays e lesbians de causir un modèl per lor movement novèls, e lo succés recent dels militants negres foguèt fòrça convencent.

Quitament se los queers son mai sovent pròches dels gays e lesbianas que dels feministas, las raiças ideologicas de la teoria queer se trapa plan dins lo feminisme american dels ans 1980. Abans aquela data, lo feminisme, coma d'autres movements semblables, espravan que lo progrés social viendriá per un cambiament de legislation. Los arguments pel passatge de legislacions progressistas ont de contunh se fa la comparason entre lo quite grop minoritari e lo ciutadan universal, es a dire l'òme ric e blanc. Quina que siá la rason, fòrça movements comencèron après los ans 1970 a contestar aquel imatge del ciutadan universal, e a valorizar la lor agency (aquel mot es malaisit de traduire e s'emplec sovent en teoria queer. Serià « la capacitat o la possibilitat d'agir » coma subjècte). Aquel vam (plan postmodernista) provoquèt una trencada mai granda encara entre l'òme e la femna, e essencializèt çò que constituissiá lo feminin. Aquel vam o mòstra plan La Femna mistificada de Betty Friedan, cap de l'Organizacion nacionala de las femnas (EUA: NOW), que mai foguèt criticat perque ignorava tota la populacion de las femnas qu'èran pas blancas o d'una classa sociala astrada.

Aquela èrsa de feminisme se situava donc dins la nocion de la diferéncia: o la diferéncia entre los òmes e las femnas, o la conceptualizacion del subjècte e de l'objècte de mai d'un fenomèn socials (lo discors, l'art, l maridatge, ...). Pasmens aquel movement radical de la segonda èrsa del feminisme troblèt per dos fenomèns ideologics, e ambedos s'articulavan entre las questions de sexualitat e de genre.

Lo primier concernava las controversias feminista, qui devesèron las teoricianas e militantas feministas sul ròtle de la pornografia dins l'opression de las femnas.

L'autre trencadis, la « Lavender Menace », concernava la preséncia de lesbienas dins los rengs de las feministas. Coma los enemics del feminisme utilisavan (e contunhan) sovent lo « lesbian baiting » (le secutament (omophobic) de las feministas, qu'ensejava de mermar çò disián los accusant d'èsser de lesbienas) contra los arguments feministas, una granda partida de militantas mostravan la lor omofobia esitant a avoar que d'unas d'elas èran de segur des lesbianas. Las lesbianas de la « Lavender Menace » constatèron qu'èran mai feministas mercé a lor disténcia dels òmes, alara que las feministas eterosexualas rebutavan aquel argument, disant que los ròtle butch e femna de las lesbianas fan pas qu'escarnir lo maridatge eterosexual.

L'omofobia prevalenta de la segonda èrsa, sa concentracion sus las practicas sexualas, e subretot la division que provoará, faguèron naícer la teoria queer al començement dels ans 1990.

Notas e referéncias modificar

Bibliografia modificar

En anglés modificar

  • Sarah Ahmed, Queer Phenomenology, Durham, Duke University press, 2006.
  • Kate Bornstein, Gender Outlaw: On Men, Women, and the Rest of Us - New York, Routledge, 1994.
    • My Gender Workbook: How to Become a Real Man, a Real Woman, the Real You, or Something Else Entirely. New York: Routledge, 1998.
  • Judith Butler, "Against Proper Objects." differences: A Journal of Feminist Cultural Studies (Summer-Fall 1994), 6(2-3): 1-27.
    • Antigone's Claim: Kinship between Life and Death. Wellek Library Lecture at the University of California, Irvine. New York: Columbia University Press, 2000.
    • Bodies that Matter: On the Discursive Limits of "Sex". New York & London:Routledge, 1993.
    • Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity. Thinking Gender. New York & London: Routledge, 1990.
    • Psychic Life of Power: Theories of Subjection. Stanford: Stanford UP, 1997.
  • Pat Califia (a.k.a. Patrick Rice-Califia). Sex Changes: The Politics of Transgenderism. San Francisco: Cleis Press, 1997.
  • Lee Edelman, No Future: Queer Theory and the Death Drive. Durham: Duke UP, 2004.
  • Anne Fausto-Sterling, Myths of Gender. New York: Basic Books, 1992.
    • Sexing the Body: Gender Politics and the Construction of Sexuality. New York: Basic Books, 2000.
  • Leslie Feinberg, Stone Butch Blues. Ann Arbor: Firebrand, 1993.
    • Transgender Warriors: Making History from Joan of Arc to Dennis Rodman. Boston: Beacon Press, 1996.
  • Scott Gunther, The Elastic Closet: A History of Homosexuality in France, 1942-present. New York: Palgrave-Macmillan, 2009.
    • Alors, are we 'queer' yet?, The Gay & Lesbian Review, Volume XII, no 3, mai-juin, 2005, pages 23-25.
  • David M. Halperin, Saint Foucault. Towards a Gay Hagiography. Oxford University Press, 1995.
  • Sheila Jeffreys, Unpacking Queer Politics, Cambridge, Polity Press, 2003.
  • Teresa de Lauretis, “Queer Theory, Lesbian and Gay Studies: An Introduction.” differences: A Journal of Feminist Cultural Studies 3/2 (Summer 1991; special issue), iii-xviii.
  • Julie A. Podmore, « Gone ‘underground’? Lesbian visibility and the consolidation of queer space in Montréal », Social & Cultural Geography, vol. 7, n˚4, 2006.
  • Carol Queen and Lawrence Schimel, ed. PoMoSexuals: Challenging Assumptions About Gender & Sexuality. 1997.
  • Rees-Roberts, Nick. French Queer Cinema. Edinburgh: Edinburgh University Press. 2008.
  • David V. Ruffolo, Post-queer Politics, Farnham (Angleterre), Ashgate, 2009.
  • Eve Kosofsky Sedgwick, Between Men: English Literature and Male Homosocial Desire. New York: Columbia UP, 1992.
    • Performativity and Performance. New York: Routledge, 1995.
    • “Queer Performativity.” GLQ, vol. 1, no. 1, 1993, p. 1-16.
    • Tendencies. Durham: Duke UP, 1993.
  • William B. Turner, A Genealogy of Queer Theory. Philadelphia: Temple UP, 200.
  • Michael Warner, Fear of a Queer Planet. Queer Politics and Social Theory. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1994.
  • Riki Wilchins, Queer Theory, Gender Theory: An Instant Primer. Alyson: Los Angeles, 2004.
    • Read My Lips. Ann Arbor: Firebrand, 1997.
  • Queer People: Negotiations and Expressions of Homosexuality, 1700-1800, (dir) Chris Mounsey, Caroline Gonda, Bucknell University Press, U.S., 2007, 305 p.ISBN 978-0838756676Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.

En francés modificar

  • Marie-Hélène Bourcier, Queer Zones, Paris, Balland, 2001 ; réédition revue et augmentée: Paris, Éditions Amsterdam, 2006.
  • Association ZOO (Marie-Hélène Bourcier (dir.)), Q comme Queer : les séminaires Q de 1996, 1997, GKC, 1998.
  • Eve Kosofsky Sedgwick, Épistémologie du placard, trad. de Maxime Cervulle, Paris, Éditions Amsterdam, 2007 ISBN 2-35480-003-7Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Beatriz Preciado, Manifeste contra-sexuel, Paris, Balland, 2000.
  • Monique Wittig, La Pensée straight (The Straight Mind and Other Essays, Boston, Beacon Press, 1992), Paris, Balland « modernes », 2001 (réédition en 2007 chez Éditions Amsterdam).
  • Maxime Cervulle et Nick Rees-Roberts, Homo exoticus : race, classe et critique queer, préface de Richard Dyer, Paris, Armand Colin, 2010.
  • Javier Sáez, Théorie queer et psychanalyse, Paris, EPEL, 2005.
  • Patrick Cardon, La recette du Queer ou la machine à (dé)construire les identités (kaléidoscope), La Ligne d’ombre, numéro 2, mai 2007
  • Judith Butler, Le Pouvoir des mots - Politique du performatif [Excitable Speech: A Politics of the Performative], trad. Charlotte Nordmann, Paris, Éditions Amsterdam, 2004.
    • Humain, inhumain - Le travail critique des normes - Entretiens, trad. Jérôme Vidal et Christine Vivier, Paris, Éditions Amsterdam, 2005.
    • Antigone : la parenté entre vie et mort, EPEL 2003 / 96 p. /
    • Défaire le genre [Undoing Gender], trad. Maxime Cervulle, Paris, Éditions Amsterdam, 2006.
  • Gayle Rubin / Judith Butler, Marché au sexe, EPEL 2002
  • Pat Califia, Le mouvement transgenre - Changer de sexe, EPEL 2003
  • François Cusset, Queer critics, la littérature déshabillée par ses homos-lecteurs, PUF, 2002.
  • Georges-Claude Guilbert, C'est pour un garçon ou pour une fille ? La dictature du genre, Autrement, Paris, 2004.
  • « Queer : repenser les identités », Rue Descartes, no 40, mai 2003.
  • Michel Foucault, Histoire de la sexualité, I, II, III. Gallimard. Paris. 1984.
  • David M. Halperin, Saint Foucault, EPEL 2000
  • David Halperin, Oublier Foucault : mode d'emploi, EPEL 2004
  • Craig O'Hara, La Philosophie du punk , Rytrut, 2003, ISBN 2-9520083-0-2Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Michel Dorais, "Eloge de la diversité sexuelle", Éditeur Vlb, 1999, ISBN 978-2890057159Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Michael Lucey, Les ratés de la famille. Balzac et les formes sociales de la sexualité, traduit par Didier Eribon, éditions Fayard, 2008. Un des exemples marquants de queer studies.
  • George Hurchalla, Going Underground – punk américain 1979-1992,, édition française, Rytrut, 2009, ISBN 978-2-9520083-3-4Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Paul Lester, Double personnalité – L'histoire de Pink, édition française, Rytrut, 2011, ISBN 978-2-9520083-4-1Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Bruno Laprade, « Queer in Québec : étude de la réception du mouvement queer dans les journaux québécois », Cygne noir, no 2,‎ (ISSN 1929-090X)
  • Lionel Labosse, Altersexualité, éducation & censure, éditions Publibook, 2005, ISBN 2748307712Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..

Vejatz tanben modificar

Articles connexes modificar