Pintura acrilica
La pintura acrilica es un tipe de pintura utilizant de pigments mesclats a de resinas sinteticas e las tecnicas picturalas correspondentas.
Istòria modificar
Las primièras pinturas sinteticas son de nitrocellulòsas a l'òli qu'apareisson a la mitat de las annadas 1930 a Nòva York per l'industria automobila e lo bastit (pinturas utilizadas pels pintres mexicans e Charles Pollock). Lo segond tipe de pintura, qu'apareis en 1927, compòrta d'alquida pel bastit (utilizada per De Kooning). Los polivinilacetats son introduchs tanben dins las annada 1930.
La primièra marca comerciala Magma se desvolopèt pels imprimaires americans Leonor Colour e Sam Golden, e mesa sul mercat en 1949. Aquesta pintura se dissòlv amb d'esséncia de terebentina, es utilizada pels pintres Rothko, de Kooning, Barnett Newman, Kenneth Noland o Morris Louis.
La pintura acrilica per artista diluabla a l'aiga foguèt creada en 1963 per la marca Liquitex del quimista Henry Levinson. Es utilizad pels pintres Andy Warhol, David Hockney[1].
Al Mexic aviá estat inventada vèrs 1950[2]. De quimistas de l'Institut Nacional Politecnic de Mexic, en collaboracion amb los mèstres pintres de parets mexicans, foguèron estudiadas per la realizacion de las frescas sus las faciadas de l'universitat de Mexic. Los escrichs de David Alfaro Siqueiros: « L'art e la Revolucion », contan en detalh la realizacion d'aquesta tecnica picturala sul mercat en 1950.
apareis pas en Euròpas abans las annadas 1960: Pierre Alechinsky la descobrís a Nòva York en 1965.
Composicion modificar
La pintura acrilica es constituida de dos elements:
- Los pigments: similars a aquestes de la pintura l'òli, d'origina minerala o organica, naturals (rare) o sintetics. Al contrari de la pintura a l'òli, lo nivèl de trissatge dels pigments deu pas èsser tròp fin.
- Lo ligant: una emulsion d'aiga e de resina acrilica o polimèra. Una varianta es lo ligant acrilovinilic (pintura vinilica). La textura del ligant es mai o mens fluide segon lo fabricant.
A aquesta pasta poirà enseguida s'apondre una carga per n'aumentar lo volum.
Caracteristicas modificar
La principala qualitat de la pintura acrilica es sa docilitat: dilucion a l'aiga (sens excès), miscibilitat, mesclas aisidas de preparar, aplicacion de bon far, polivaléncia de supòrts, febla odor. Es fòrça solida e indelebila.
A la particularitat de secar aviadament, en unas minutas. Es un avantatge quand s'agís de trabalhar mai rapidament las diferentas sisas, mas pòt venir un inconvenient en empachant las retocadas. Uèi, existís d'acrilicas de secatge alentit (d'una ora a uness jorns).
Se diferencia atal de la pintura a l'òli, pro lenta de secar mas que permet los fonduts e las repentidas.
La limita verai de l'acrilica es fàcia a un còrs gras. Alara se pòt pas la mesclar o la diluir amb de l'òli, nimai d'esséncia. Pasmens, segon la règla del « gras sus magre », es possible de pintrar a l'òli sus una sisa d'acrilica. Alara se pòt començar un quadre a l'acrilica et lo contunhar a l'òli (mas pas lo contrari).
De marcas especializadas dins lo maquetisme utilizan de mediums a basa d'alcòl isopropil (isopropanòl) per una utilizacion amb pistolet o aerograf.
Una pintura acrilica, un còp seca, macula de biais irremediable un supòrt. Se la poirà netejar sonque amb de solvants poderoses. S'es encara fresca, es simple de far partir l'acrilica del teissuts amb de l'aiga cauda e de sabons vegetals de tipe sabon de Marselha o sabon d'Alèp.
L'acetona permet de netejar las aisinas de pintura daissadas quitament de jorns en l'estat, precaucion presa amb unas matèrias plasticas solublas a son contacte.
Mediums e additius modificar
Se pòt donar fòrça d'efièchs amb la pintura acrlica. D'ont un grand ventalh de mediums prepausatss pels fabricants.
- Unes facilitan l'aplicacion (mediums polivalents), d'autres modifican lo rendut (brilhant o satinat) o la textura (medium gèl, medium d'empastada, pasta de textura). D'autres permeton la realizacion de glacís (medium de glacís).
- D'entre los aditius corrents, existís de fluidificants o agent d'espandiment, d'espessissents, de retardators de secatge mas tanben de mediums filants e de mediums de lissatge (per efièch marbrats, coladuras, fonduts).
- Los mortièrs d'estructuras o pasta de textura permeton d'aumentar lo volum de la pasta e donc de crear d'empastadas e autres efièch de textura. Son constituits de ligant acrilic e d'una carga (polvera de pèira ponça, polvera de marbre). Se pòt realizat d'espese sa pasta de textura mesclant de ligant o del medium gèl a una carga: sable neutre, polvera de marbre, de pèira ponça, de fusta, mica, talc, greda.
Nòtas e referéncias modificar
Vejatz tanben modificar
Bibliografia modificar
- Bernard Rancillac, Peindre à l'acrylique, Bordas, Paris, 1987.
- Patrick Danion, La peinture acrylique phénomène artistique, Editions Fleurus 1991