Pauçac e Sent Bébian

comuna perigòrda de Dordonha

Vilatge d'Occitània

Paussac e Sent Bébian o Pauçac e Sent Bébian [1] (Paussac-et-Saint-Vivien en francés) es una comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, situada dins lo departament de Dordonha de la region de Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Pauçac e Sent Bébian
Paussac-et-Saint-Vivien
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo borg de Pauçac.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 20′ 55″ N, 0° 32′ 22″ E
Superfícia 22,17 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
205 m
140 m
82 m
Geografia politica
País Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
24
Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
Arrondiment
243
Periguers
Canton
2421
Brantòsme (Montagrier davant 2015)
Intercom
242401206
CC dau Perigòrd Rabairagués
Cònsol Jean-Pierre Desvergne
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
472 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

479 ab.
Densitat 19,76 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 24310
Còde INSEE 24319

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

La prononciacion es [paw’ʂɒ][1]. Las fòrmas ancianas son Perusac au segle XIII, Paussacum, en latin, en 1365, Pausacum, en latin, en 1382, Paoussac en 1400[2]. Pauçac ven d'un nom latin d'òme, Paucius (Dauzat e Rostaing, site de las comunas de Dordonha), emb lo sufixe -acum [latinizacion dau sufixe celtic -acon][3],[1]. Chantal Tanet e Tristan Hordé se basan sus la prumiera atestacion, Perusac, e l'interprètan coma Pelusac, pr'amor de las seguentas [rasonament que se descompausa en : *Pelusac > *Pelsac > *Peussac > Paussac]. *Pelusius poiriá èsser una persona sortida de Pelusium, Bas Egipte[2].

Pauçac èra la propietat de Paucius o, benleu, de *Pelusius.

Sent Bébian

modificar

La prononciacion es [ʂɛ̃n’bɪbjɒ][1]. Las fòrmas ancianas son, en latin e en 1365 Sanctus Bibianus e Parochia sancti Viviani. Lo nom de Bebian, aicí emb un reculament d'accent, Bébian, es confondut en francés emb d'autres sents jos lo nom de Vivien, probablament d'après l'etimologia latina (Bibianus es la varianta en bas latin de Vivianus en latin classic). Bibianus èra un evesque de Sentas au segle V[2],[4].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Jean-Pierre Desvergne sens retirat
feurier de 1987 2008 André Charles    
mai de 1945 1987 (mòrt en foncions) Pierre Andrieu SFIO puei PS engenhaire
mai de 1935 1945 Antoine Labrugère    
decembre de 1919 1935 Jean Pauly    
  1919      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 438, totala: 453
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 029 1 017 1 011

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 940 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 678 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
510



Cercar
393
446
453
451
458
2009 2010
448
455
445
461
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas emb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. 1,0 1,1 1,2 et 1,3 https://web.archive.org/web/20160811001704/http://communes-oc.cg24.fr/cantons/montagrier/PAUSSAC-ET-SAINT-VIVIEN.htm
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 257
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 521
  4. Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 374