Olimpic de Marselha

club de fotbòl francés
(Redirigit dempuèi Olympique de Marseille)

Olimpic de Marselha
Club fondat en 1899
Escais OM, Lei Focèus, Leis Olimpians
Devisa Drech Au But
Colors Blau e blanc
Estadi Estadi Velodròm
(67 000 plaças)
President Jacques-Henri Eyraud
Entraïnaire Rudi Garcia
Sèti La Comandariá
33, travèrsa de la Martina
BP 108
13 425 Marselha CEDEX 12

L'Olimpic de Marselha (en francés: Olympique de Marseille, OM) es un club de fotbòl provençau (e francés) fondat en 1899. Lo club jòga ara en Liga 1 francesa. L'OM ganhèt la Copa d'Euròpa de fotbòl en 1993 còntra l'AC Milan sus un but de Basil Boli. L'Olimpic de Marselha es la sola equipa provençala (e francesa) que se ganhèt aquela competicion.

Istòria

modificar

Oficialament, lo club de l'Olimpic de Marselha es fondat per René Dufaure de Montmirail en aost de 1899. Es eissit lo club de la fusion dau Football Club de Marselha que li dona sa dicha "drech au but" e dau club d’escrima, L’Épée. Lo nom Olimpic e la color blanca seràn chausits per festejar lei 2500 ans de la fondacion per lei grècs de la Ciutat de Marselha, qu’en 1899, la Municipalitat organizava de festejadas en omenatge a l'origina grèga de Marselha. La color blau aponduda devèrs 1920 dins lei cauçetas ramenta la segonda color de la ciutat de Marselha. Coma club olimpic, l’Olimpic de Marselha es a sa fondacion un club omnispòrt, lo rugbi n'estent la disciplina màger a son començament. Son estadi premier, que l’Olimpic n’es lo proprietari, es l’Estadi dau Vèune.

En 1903, l’Olimpic es per lo premier còp campion dau litorau, campionat que concernís Marselha e sa banlèga. Aquest an, participarà per lo premier còp au campionat nacionau francés USFSA onte acabarà en mieja finala. L’Estadi Elvetic, club de la comunautat soïssa de Marselha serà lo premier club marselhés (e occitan) de ganhar un títol nacionau francés en 1909.

Ambé l’arribada de la Copa de França dau temps de la Premiera Guèrra mondiala, l’Olimpic descobrirà sa competicion màger.

Premerei victòrias nacionalas

modificar

Partent deis annadas vint, l’Olimpic comença de si fargar un nom dins França tota. Es un dei premiers clubs, cotria ambé lo FC Seta, d’aguer una politica de recrutament de jogadors. En 1924, lei dos clubs rivaus si rescontraràn en finala de Copa de França. La victòria de l’Olimpic farà d’elei lo premier club en fòra de París e sa banlèga de ganhar un títol nacionau dins aquesta competicion. Es autanben lo premier club de se veire donar la Copa per lo president de la Republica francesa. En 1929, l’Olimpic devèn campion de França per lo premier còp, tres ans abans que lo campionat de football francés vengue professionau. Aquesto títol es totjorn present dins lo paumarés oficiau dau club, maugrat que la LNF non lo reconoisse. En 1932, l’Olimpic farà partida dei clubs que començaràn lo premier campionat professionau de l’istòria francesa dins sa division pus auta.

Entrada dins la temporada dau professionalisme

modificar
Olympique Lillois - Olimpic de Marselha en setembre de 1932, promiera partida professionala per lei dos clubs

Per lo premier campionat professionau, en 1932, l’Olimpic acabarà segond de sa pola, emai en aguent trionfat 7 a 0 en partida de dubertura dau campion finau, l’Olimpic lillés. En 1933-1934, l’Olimpic que li manca un ponch de prene dins lei tres darrierei partidas per èstre campion acabarà segond darrier lo FC Seta.

OM 1935

Es en 1937 que l’Olimpic serà per lo premier còp campion de França, davant lo FC Sochaux - Montbeliard. Aquest an d’aquí, la premiera partida de l’Olimpic a l’Estadi Velodròm, bastit per la Copa dau Mond 1938 si debanarà lo 13 de junh davant lo Torino, equipa mai granda d’Itàlia an aqueu temps.

Annadas 1940

modificar

Maugrat la Segonda Guèrra mondiala, contunha lo balon e l’Olimpic demorarà una deis equipas pus fòrtas dau campionat francés, Adejà quatre copas de França e un campionat francés vènon emplenar la veirina de trofèu dei marselhés. En 1941, l’Olimpic veirà per una soleta partida lo futur president d'Argeria Ben Bella jogar ambé sei colors. Aquest an d’aquí seràn encara campions lei marselhés, maugrat que lo títol non siegue reconoissut per la LNF. Doas annadas a l’après, l’Olimpic ganharà una novèla Copa de França davant lei Girondins de Bordèu. En 1948, l’Olimpic devèn campion de la França desliurada. Son paumarés es d’ara d’ailà lo pus grand dei clubs de fotbòl francés.

Fin deis annadas 1950, premiera descenda en Segonda division

modificar

Quatre annadas après son darrier títol, l’Olimpic escapa a pron pena a la relegacion en segonda division per lo premier còp, en particular perqué aviá dins son efectiu Gunnar Andersson. En 1959, l’Olimpic davala en segonda division per lo premier còp avans que de tornar per solament un an dins lo cap dau fotbol francés. Faudrà esperar 1965 per veire l’Olimpic tornar au cimèu ambé l’arribada de l’industriau Marcèu Leclerc.

1965 : arribada de Marcèu Leclerc

modificar

Quora arriba Marcèu Leclerc, l’Olimpic atravèrsa la pièger temporada de son istòria. An aqueu moment, Marcèu Leclerc, crompa l’Olimpic, en segonda division e actuaus quatorzens d’aquesta liga. Es en 1965 que l’Olimpic veirà solament 434 agachaires per la partida de Copa de França còntra Forbach. Ambé l’arribada de Mario Zatelli, ancian jogador dau club, coma entrenaire, l’Olimpic tòrna en premiera division (1966) e conquista sa setena Copa de França (1969) davant lei « fraires enemics » dei Girondins de Bordèu. En 1971, l’Olimpic serà campion de França per lo tresen còp, après una lucha acarnassida ambé l’AS Sant Estève. 1972 serà una dei pus bèlas sasons de l’Olimpic amb un segond títol a-de-reng, una Copa de França mai tanben l’extraordinari recòrd de Josip Skoblar ambé sei 44 buts marcats en campionat. 1971 e 1972 son tanben lei doas premierei participacions de l’Olimpic a la Copa dei Campions, perdent davant l’Ajax Amsterdam e la Juventus. En 1972, Marcèu Leclerc demissiona, per encausa d’una suspicion de desvirament de fons. Après eu, anarà lo club balin-balan, amb una novena victòria en Copa de França en 1976 mai sensa títol de campion fins a l’arribada de Bernard Tapie coma president en 1986, aguent un passatge malastrós en segonda division au començament deis annadas 1980.

1986-1994 : Lo grand Olimpic

modificar

Es sus la demanda de Gaston Defferre e mai que mai de sa frema, Edmonde Charles-Roux qu’arriba en 1986 l’industriau francés Bernard Tapie coma president de l’Olimpic.

Es an aqueu temps que l’Olimpic prendrà una dimension internacionala, la tòca de Tapie estent de far ganhar une Copa europèa per lo premier còp amb un club francés. Après doas finalas de copas perdudas còntra lei Girondins de Bordèu, l’Olimpic acabarà en mieja finala de Copa dei vinceires de Copa en 1988, davant l’Ajax Amsterdam de Dennis Bergkamp. L’an d’après l’Olimpic serà per lo cinquen còp campion de França, après una lucha ambé son futur rivau, lo PSG e ganharà sa desena Copa de França davant l'AS Mónegue. Leis annadas seguentas veiràn d’unei mai grands jogadors mondiaus sota la camiseta marselhesa. Alain Giresse, Dragan Stojkovic, Enzo Francescoli, Karl-Heinz Förster, Jean-Pierre Papin, Chris Waddle, Klaus Allofs, Didier Deschamps, Éric Cantona, Abedi Pelé, Marcel Desailly seràn jogadors de l’Olimpic dau temps d’aquela temporada. En 1991 ; l’Olimpic anarà fins a la finala de la Copa dei Campions, perdent ai penalitats finalas còntra l’Estèla Roja de Beugrad, après aguer eliminat lo Milan AC, teneire dau títol en quart de finala. Après quatre títols de campion a de reng, l’Olimpic vendrà campion d’Euròpa en 1993, davant lo Milan AC. Didier Deschamps serà lo premier capitani d’una equipa francesa de soslevar la « Copa dei grandeis aurelhas ». Aquesta temporada fruchosa s’acabarà ambé l’afar « VA-OM » en mai de 1993.

Afar VA - OM

modificar

Lo 22 de mai 1993, lo club de Valencianas si vèn plànher a la liga d’un assai de corrupcion. Un dei jogadors, Jacques Glassmann que foguèt tocat per un dei jogadors marselhés, Jean-Jacques Eydelie per manejar la resulta de la partida entre lei marselhés e lei valencianés e, subretot, assegurar lo tractament fisic e empachar sei nafraduras, dei jogadors l’Olimpic, una setmana avans la partida en finala de Liga dei Campions davant lo Milan AC. En seguida d’aquest afar, lo títol de campion de França de 1993 es levat ai marselhés, tant coma sa participacion a l’edicion 1994 de la Liga dei Campions. En 1994, l’Olimpic acaba segond dau Campionat de França, darrier lo PSG mai serà mandat en segonda division sus decision de la Liga per encausa de còmptes defectius.

La fin de la temporada « Tapie »

modificar

En 1995, l’Olimpic, mandat en segonda division, capita d’acabar campion. Maugrat aquò, la liga decidís de mantenir, per de rasons financieras, lo club en segonda divion per 1995-1996. Lo club capitarà d’acabar segond darrier lo SM Caen e d’accedir au pus naut nivèu dau fotbòl professionau francés.

Arribada de Robèrt Louis-Dreyfus

modificar
Antonio Pintus, Didier Deschamps, Nicolas Dehon, Guy Stéphan

En 1996-1997, l’Olimpic es crompat per Robèrt Louis-Dreyfus, ancian president d’Adidas que crompèt a Bernard Tapie. En 1999, l’Olimpic mancarà de pauc lo títol de campion de França, que seràn lei Girondins de Bordèu qu’acabaràn per lo conquistar. L’Olimpic atraversarà d’ara enlà una lònga temporada sènsa títol mai en jogant lei premiers ròtles en premiera division franc de doas sasons ( 2000 e 2001). La gestion de Robèrt Louis-Dreyfus serà marcada per una abséncia totala de l’accionari principau e l’utilizacion de presidents delegats (Jean-Michel Roussier, Yves Marchand, Christophe Bouchet, Pape Diouf) En 2008, l’arribada d’Eric Gerets puei en 2009 aquela de Didier Deschamps marcaràn lo retorn dei marselhés en davant dau pontin de l’Olimpic, una annada après la mòrt de Robèrt Louis-Dreyfus. Amb una Copa de la Liga e un títol de campion de França, lo noven, en 2010, l’Olimpic tornèt au cimèu dau fotbòl francés. Leis annadas seguentas, maugrat dos títols en copa de la liga, veiràn pasmens pas l'Olimpic demorar en aut dei classaments dau campionat francés. Magrat d'un reviscòu passatgier sota la direccion tecnica de l'entrenaire argentin Marcelo Bielsa, lo club atraversarà mantei crisis avans que d'èstre mes oficaliament en venda per Margarita Louis-Dreyfus, vèusa de Robèrt, lo 13 d'abriu de 2016.

Venda dau club a Frank McCourt

modificar

Lo 29 d'agost de 2016, Margarita Louis-Dreyfus anóncia la venda de l'Olimpic de Marselha a n'un empressaire vengut deis Estats Units d'America, Frank McCourt.

 
Camisòt domicili OM 2006-2007

L'Olimpic de Marselha reçaup en campionat de França dins sei tradicionalei colors blancas dei paraments blaus. Blavas fins a 1985, lei cauçetas venguèron puei blancas avans que de tornar au blau per l'annada 2012. Lei colors que son tanben aquelei dau drapèu marselhés son estadas causidas, tant coma lo nom Olimpic, en referéncia a la Grècia antica (lo blanc es la color de l'Olimpisme, lo blau aquela de la Bòna Maire ), que lo club es estat fondat l'annada dau 25en anniversari de la fondacion de Marselha per lei grècs focèus. Lei colors de cambi son generalament reversadas, lo blau venguent la dominanta e lo blanc servis ai paraments. Despuei quauqueis annadas, l'Olimpic emplega en tresen camisòt, que sei colors cambian completament d'una annada l'autra. Daurat, arantge, negre, aqueu camisòt es utilizat dins lei competicions europenca, maugrat la protestacion dei vièlhs sòci dau club de lo veire ansin travestir sei colors tradicionalas.

     
 
 

1899-1920
     
 
 

1920 - 1985
     
 
 

1988-2011
     
 
 

2012-2013
Vestit domicili despuei 1899
     
 
 

1920-1989
     
 
 

1990-1997
     
 
 

1998-2011
     
 
 

2012-2013
Vestit exterior despuei leis annadas 1920

Lei grops de suportaires

modificar

I a nòu grops de suportaires. Lo "Club Centrau dei Suportaires" e lo "Club deis Amics de l'OM" son dins tot l'estadi, lo "Comando Ultra 84" e lei "South Winners" son dins lo contorn Sud, lei "Dodgers", lei "Fanatics", lo grop "Marselha Trop Puissant" e lo "Yankee Nord Marseille" son dins lo contorn Nòrd e l'"Handi Fan Club" dins la tribuna "Ganay". En 1920, lei suportaires finançan leis òbras d'amainatjament de l'estadi de Veuna.

Paumarés

modificar
 
OM-ManUTD 57957 personas

L'Olimpic de Marselha jòga a l'Estadi Velodròm. Aquel estadi a una capacitat de 67 000 plaças.

Anecdòtas

modificar

Harry Baur, actor francés de cinema fòrça famós au començament dau sègle vinten fuguèt un sòci emai un jogaire de l'Olimpic, dins sa seccion de rugbi. Ahmed Ben Bella, lo premier President de la Republica Argeriana juguèt a l'Olimpic dins leis annadas 1940.


L'Olimpic de Marselha en Occitània

modificar

L'Olimpic de Marselha es lo club mai popular en Provença, e en Occitània. Còntra París, representa lo pòble occitan e dau sud còntra la capitala de l'Estat francés. Massilia Sound System son d'afogats de l'OM e lo club es present dins quauquei cançons dau grop. Tanben, la lenga d'òc, a travèrs dau francitan, es presenta dins la cultura de l'OM; una devisa dau club es On craint degun («Crenhèm degun»). Mai recentament, l'utilizacion de la color arantge, contestada per lei sòcis, fuguèt presentada per lei teneires dau marketing marselhés coma la mescla dei colors sang e aur de la Provença per justificar sa causida.[1]

Jogaires famós dau club

modificar

Francés

modificar

Estrangiers

modificar

Liames extèrnes

modificar
Liga 1
  AJ Auxerre •   Girondins de Bordèu •   Le Mans UC •   RC Lens •   Lille OSC •   FC Lorient
  Olimpic Lionés •   Olimpic de Marselha •   AS Monegue •   AS Nancy-Lorraine •   FC Nantes
  OGC Niça •   Paris SG •   Estadi rennés •   AS Saint-Étienne •   CS Sedan-Ardennes
  FC Sochaux-Montbéliard •   Tolosa FC •   ES Troyes AC •   Valenciennes FC
  1. http://www.om.net/fr/Saison/101002/Actualites/55193/L_OM_defend_son_maillot