La Nauta Guiana es une anciana província de França.

Lo tèrme designa d'en primièr los païses de la Guiana ligats al parlament de Tolosa, per oposion a la Bassa Guiana ligada al parlament de Bordèu. Atal i aviá:

Pendent la creacion de las Generalitats, lo tèrme de « Nauta Guiana » designava alara la Generalitat de Montalban, la Generalitat de Bordèu foguèt alara considerada coma « Bassa-Guiana ».

I aviá alara:

L'assemblada provinciala de Nauta Guiana modificar

En 1779, Necker creèt a títol experimental l’Assemblada provinciala de Nauta Guiana sul territòri de la Generalitat de Montalban (Carcin e Roergue), amb per capitala Vilafranca de Roergue. La vila foguèt causida per sa situacion centrala al sen de la Generalitat. De fach, causir Rodés o Caors auriá significat privilegiar Roergue o Carcin, e Montalban èra lo sèti d'administracions mai o mens ostilas a la novèla assemblada provinciala, que se'n levèt d'atribucions (l'intendent, lo burèl de las finanças e la cort de las ajudas e finanças).

L'Assemblada provinciala de Nauta Guiana remplaçava los Estats provincials de Roergue, de Carcin e la vescomtat de Turèna. Èra compausada de 52 membres: 10 membres del clergat, 16 nòbles proprietaris e 26 representants del tèrç estat (13 proprietaris abitant las vilas e 13 proprietaris abitant lo camp), e presidida per l'evesque de Rodés. Setze d'aquestes membres èran nomenats directament pel rei (los evesques de Rodés, de Caors, de Montalban e de Vabre, cinc nòbles e sèt deputats del tèrç estat), e devián designats los trenta e sièis autres membres per formar lo plen. Son primièr president foguèt Jérôme Champion de Cicé, amic e discípol de Turgot.

Tenguèt cinc sesilhas:

  • 1779: 20 d'agost (lo plen), puèi del 14 de setembre al 6 d'octobre
  • 1780: del 4 de setembre al 3 d'octobre
  • 1782: del 16 de setembre al 15 d'octobre
  • 1784: del 15 de novembre al 14 de decembre
  • 1786: del 13 de novembre al 12 de decembre

Entre las sesilhas, l'administracion provinciala dispausavan d'un organ permanent, lo « burèl intermediari » o « comission intermediària », compausada de sèt membres aprobats pel rei (lo president de l'assemblada e dos membres de cada classa). La sesilha de 1788 foguèt anullada per Loís XVI a causa de la convocacion dels Estats general de 1789. Coma totas las assembladas provincialas, l'Assemblada provinciala de Nauta Guiana foguèt fin finala disolguda per la Lei del 22 de decembre de 1789 instaurant una novèla division del Reialame en departaments.

L'assemblada èra subretot en carga de l'impòst, del comèrci e de las òbras publicas. Es dins l'encastre de sas atribucions fiscalas que se donèt la mission de reformar lo cadastre de la província qu'èra la basa de l'imposicion de la talha. Prigondament novators, las òbras menadas per l'engenhaire geograf Jean-François Henry de Richeprey son un esboç del cadastre modèrne, per la separacion de l'aspècte fiscal e de l'aspècte topografic, las tecnicas rigorosas aplicadas, la realizacion de plans de pèças e de registres fiscals detalhats, la creacion d'una escòla de geomètres a Caors e d'una vertadièra administracion cadastrala.

Referéncias modificar

  • E. Dufour, Étude sur l'assemblée provinciale de Haute-Guyenne, Cahors, Girma, 1881
  • Pascal Clapier, L'apport de la Haute-Guyenne dans l'éclosion d'un cadastre français moderne, in La Revue du Rouergue, 2003, Modèl:Numéro, p. 457-494
  • Pascal Clapier, Les cadastres de Haute-Guyenne, Le Manuscrit, 2005
  • Mireille Touzery, Le mariage de la carpe et du lapin : le cadastre de Haute-Guyenne, une initiative d’une assemblée provinciale en pays d’élections et de taille réelle, 1779-1789, in De l’estime au cadastre en Europe - L’époque moderne, actes du colloque des 4 et 5 décembre 2003, Publications du Comité pour l'histoire économique et financière de la France, Paris 2007
  • Gabrielle Bonnet, "De Lunéville en passant par Villefranche, Jean-François Henry de Richeprey" In Mémoire de la Société des Amis de Villefranche - Année 2011. Villefranche-de-Rouergue. 2012.

Ligam extèrne modificar