Las Musas (en grèc ancian: Μοῦσαι Moûsai) son dins la mitologia grèga las nòu filhas de Zèus e de Mnemosina que presidavan a las arts liberalas.

Sarcofag de las Musas, sègle II, Lovre.

Etimologia modificar

S'es plan establit que lor nom (sing. Μοῦσα [ˈmoːˌsa]) rebat un ancian *montia, l'etymologia d'aquesta darrièra forma demora incertana. Un ipotèsi fa derivar lo tèrme de la raíç indoeuropèa *men- / *mon- presenta dins μένος e dins μνήμη. Mnemosina derivant del grèc μνήμη, aquò fariá de las Musas, las Filhas de la Memòria[1]. Alara qu'un autre ipotèsi prepausa de ligar lo mot a la raíç *mont- del latin mons (« mont »), e far d'elas, primitivament, las ninfas dels monts Olimp o Elicon. Pasmens, la raíç grèga μουσ- se trapa dins de mots coma μουσική (« musica »), μουσεῖον (« musèu »).

Mite antic modificar

Dins l’Odisèa, Omèr invòca una Musa, benlèu Calliòp, benlèu Erato, per racontar lo retorn d'Ulisses a Itaca après la fin de la guèrra de Tròia:

Mas dins l’Iliada, ont conta un episòdi de la guèrra de Tròia, invòca una divesa:

A l'origina (segon Pausanias), èran tres: Aedèa (lo « cant », la « votz »), Meletèa (la « meditacion ») e Mnemèa (la « memòria »). Ensemble, representa lo prerequesit de l'art poetit dins la practica del cult.

A Dèlfes, pòrtan lo nom de las tres primièras còrdas d'una lira: Aguda (Netèa), Mediana (Mesèa) e Grava (Ipatèa).

Ciceron dins La Natura de las Causas ne compte quatre : Telxinoèa « que tòca lo còr », Aedèa « lo cant », Arquèa « lo començament » e Meletèa « la soscada »[2].

La tradicion lor atribussiá doas demoranças: una sul mont Parnàs, l'autra sul mont Elicon.

Es Platon (dins Ion) vèrs 401 AbC., puèi lo neoplatonicians, que fan de las nòus Musas las mediatriças entre lo dieu e lo poèta o quin que siá creator intellectual, segon la concepcion de l'art segon que lo poèta es possedit, transit per un dieu. De l'edat presocratica a la classica, lors atributs evoluèron.

Nom usual Raíç Atribut inicial Evolucion
Calliòpa Καλλιόπη, « qu'a una bèla votz » lo « ben dire » eloquéncia, poesia epica
Clio Κλειώ, « qu'es celèbre » epopèa istòria
Erato Ἐρατώ, « l'amabla » elegia e poesia amorosa, erotica e anacreontica poesia lirica e corala
Euterpèa Εὐτέρπη, « la tota gausissenta » musica per dançar musica
Melpomèna Μελπομένη, « la cantaira » cant tragèdia (o quina que siá poesia grava e seriosa)
Polimnia Πολυμνία, « aquesta que dich fòça imnes » cants nupcials, funeraris, pantomima retorica
Terpsicòra Τερψιχόρη, « la dançaira de calpre » dança e poesia leugièra dança, cant coral
Talia Θάλεια, « la florissenta, l'abondosa » poesia pastorala comèdia
Urania Οὐρανία, « la celèsta » astrologia astronomia

Las Musas son a vegada abusivament assimiladas a la Pieridas, en referéncia a la Pierida, una region de Tràcia d'ont son originàrias[3].

Al contrari d'una cresença espandida, i a pas de ligam dirècte entre las Musas de la mitologia grèga e la definicion de las arts dichas tradicionalas. Atal, lo filosòf Hegel, dins son Estetica, ne compta pas que cinc: arquitectura, escultura, pintura, musica e poesia.

Atributs modificar

 
Tres musas sux un bas-relèu de Mantinèa attribuit a talhièt de Praxitèl, sègle IV AbC.
 
Las Musas, bas-relèu del pulpitum del teatre antic de Sabrata

Las Musas son aisidament identificablas dins l'art, subretot quand son al nombre de nòu e acompanhadas d'Apollon. Pasmens, lors diferents atributs permeton tanben de las reconéisser dins de representations isoladas.

  • Calliòpa: corona d'aur, libre, tauleta e estilet, trompeta ;
  • Clio: corona de laurièr, cicne, libre o rotlèu, tauleta e estilet, a vegada trompeta[4] ;
  • Erato: corona de nèrta e de ròsa, tamborin, lire, viòla, cicne;
  • Euterpa: flaüta simpla o dobla, clarin duble, e un autre instrument de musica (trompeta) ; corona ; cicne ;
  • Melpomèna : còr, corona de vitz de vinha, espasa, masqueta tragica, esceptre a sos peses ;
  • Polimnia: corona de pèrlas, organ;
  • Terpsicòra: corona de garlanda, instrument de musica de còrdas (viòla, lire per exemple) ;
  • Talia: corona d'èdra, instrument de musica (sovent viòla), masqueta comica, ròtleu;
  • Urania: compàs, corona d'estelas, glòb[5].

Posteritat dins l'Antiquitat modificar

La poetessa grèga Safo de Lesbos, que visquèt al sègle VI AbC., foguèt chafrada « la desena Musa » dins una epigrama anonina (attribuit belèu de baias eronèu a Platon).

Fonts modificar

  • Apollodòr, Bibliotèca (I, 3, 1-4).
  • Ciceron, De la natura dels dieus (III, 21, 54).
  • Diodòr de Sicília, Bibliotèca istorica (IV, 4 ; V, 43).
  • Esiòde, Teogonia (passim).
  • Imnes omerics (Apollon, v. 189 ; Ermès, v. 430).
  • Pausanias, Descripcion de la Grècia (Livre III, 19, 4 ; IX, 9, 29 ; IX, 29, 1-6).

Nòtas e referéncias modificar

  1. Pierre Chantraine. La formation des noms en grec ancien, Paris, 1933, p. 98. ; voir aussi Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff, Der Glaube der Hellenen, Berlin, 1931-1932, I, p. 252.
  2. COLLOGNAT (Annie) Au bonheur des dieux : Petit dictionnaire de mythologie grecque. (2015)
  3. Waltz 1999, p. 53, n.1.
  4. Eustache Le Sueur, Les Muses - Clio, Euterpe et Thalie, vers 1652-1655.
  5. Aghion, Irène ; Barbillon, Claire ; Lissarrague, François, Héros et dieux de l'Antiquité. Guide iconographique, Paris, Flammarion, 1994, Modèl:Pp.195-196.

Annèxes modificar

Article connèxe modificar

Bibliografia modificar

  • Hésiode (trad. Pierre Waltz, préf. Jérôme Vérain), Les Travaux et les Jours, Éditions Mille et Une Nuits, coll. « La petite collection » (1re éd. 2006), 65 p. (ISBN 978-2-8420-5406-9)
  • Hésiode (trad. Annie Bonnafé, préf. Jean-Pierre Vernant), Théogonie, Paris, Payot & Rivages, coll. « La Petite Bibliothèque », 1993, 184 p. (ISBN 978-2743621384)
  • I. Aghion, C. Barbillon, F. Lissarrague, Héros et Dieux de l'Antiquité, Flammarion, Paris, 1994.
  • Évelyne Saëz, Les Muses. Entre 1850 et 1950, des femmes d'exception, Collection Beaux Arts, Ouest France, 2014, 120 p. ISBN 978-2737362460Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Sidy Diop, L'énonciation homérique et la pratique de l'invocation à la Muse, p. 67-79, Circe, 2011 no XV (ISSN 1851-1724) (lire en ligne)