Montliausut

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Montliausut[1],[2],[3],[4] o Montliaussut [5] (Montlauzun en francés) es una comuna carcinòla situada dins lo departament francés d'Òut e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Montliausut
Montlauzun
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista del borg
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 17′ 38″ N, 1° 11′ 47″ E
Superfícia 6,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
250 m
240 m
124 m
Geografia politica
País Carcin Armas de Carcin
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
46
Òlt Armas deu Departament d'Òlt
Arrondiment
461
Caors
Canton
4621
Lusèg (Montcuc abans 2015)
Intercom
244600490
CC del Carcin Blanc
Cònsol Alain Lapèze
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
122 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

128 ab.
Densitat 19,75 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 46800
Còde INSEE 46206

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri modificar

Comunas confrontantas de Montliausut
Montcuc de Carcin Blanc
Senta Geleda
(Tarn e Garona)
 
Sent Laurenç de l'Òrmia comuna novèla de Lendon de Carcin

Toponimia modificar

Lo nom es format de mont, del latin montem, associat a un element gallés, que se trobariá tanben a Loudun (Lauzdunensis vicaria en 850, Laucidunensis en 895, Losdunum en 1059 [6], a Laudun e a Lausun. Aquel segond element es format, segon la tradicion toponimica, d'un nom gallés d'òme *Laucos e de dūnon (latinizat en dunum), « ciutadèla, fortalesa »; per explicar -z- e pas -d- dins qualques cases, lo compausat se deguèt contractar lèu [7],[5], o cal supausar la pèrda del sentiment de la composicion. A Montliausut, i agèt una reinterpretacion a partir de lhauç (liuç, beleg, lamp, lugret). Bazalgues escriu Montliaussut e pas -liausut [5] (logicament, caldriá Montlhauçut o a la rigor Montliauçut, mès la prononciacion es a verificar).

En realitat quatre noms de dūnon ambe un nom de persona *Laucos qu'es absent de tot autre toponime, es inversemblable. Aquí probable perqué Delamarre, qu'accèpta Lauci-dūnon (o Lauco-dūnon) se garda ben de precisar que lo primièr element es un nom d'òme e cita pas *Laucos dins son indèx dels noms de persona [8]. Per Lausun, i a una atestacion del sègle XII, Leuzuno [9], que mena a una autra possibilitat, leuco-dūnon (leucos, « blanc, clar, lusent > lhauç »). Cossí que siá, a Lausun, eu- e au- pretonics donan lo meteis resultat [ow], mas aquò èra benlèu diferent a l'Edat Mejana. Empacha pas que se passa aisidament d'un a l'autre. Mas aquò vòl pas dire que tots los Lausun/Laudun venon de leuco-dūnon.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Alain Lapèze    
març de 2001 2008 Bernard Borredon Radical  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 128, totala: 130
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
325 346 346 289 319 327 289 284 274

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
279 266 268 266 228 218 214 188 182

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
174 187 179 172 167 166 158 147 154

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
163
129
114
127
102
117
131
129
129
133
2009 2010
128
132
128
131
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. 5,0 5,1 et 5,2 Gaston Bazalgues, A la Découverte des Noms de Lieux du Quercy et des Communes du Lot, Les Éditions de la Bouriane et du Quercy, 2002, p. 117
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 173
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 390
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 173, 300, 352
  9. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 154