Lana (moton)
La lana es un material mai sovent d'origina animala qu'es constituit de fibras queratinicas d'ovids e utilizada dins la produccion textila, entre autre per sas capacitats d'isolant termic.
Se designa per « lana » las fibras del moton e tanben aquelas d'autres animals (mas dins aquel cas se precisa lo tipe) atal « lana mohèr » (toison de cabra angora), lo conilh albin o conilh angora (que las fibras de toison son designada per « Angora »), la cabra dicha cashmir (que las fibres de toison son designadas per terme « cashmir »), lo lama, l'alpaga, lo guanaco, lo camèl domestic, iac, eca. La lana es utilizada dins totes los domènis del textil: tricòt, vestits teissits, cauçants, teissuts d'amoblament, tapís e mai.
La zootecnia permet de melhorar de la quantitat e de la qualitat de lana producha.
Dins un sens mai larg, lo mòt « lana » es tanben utilizat per designar d'autres materials, sovent d'origina minerala o fabregat per sintèsi quimica, presentant de caracteristicas comunas, coma lor poder isolant o lor aparéncia, e utilizats per exemple dins lo bastiment: lana de veire e lana de ròca.
Caracteristica
modificarLa lana es un bon isolant termic, per exemple perque emprisona près de 80 % d'aire dins lo seu pes. Absorba aisidament l'umiditat (1 kg de lana conten gaireben 150 g d'aiga).
Es plan estirable mas torna pas aisidament cap a sa forma originala.
Una fibra de lana mesura de 20 a 80 microns de diamètre e sa longor varia de 2 a 30 cm. La fibra de lana es cobèrta d'escatas; sa seccion mòstra un biais de rusca nomenada cuticul ont se cava un canal[1].
Labèl de qualitat
modificarSola la lana de primièra qualitat venent de la tondeson d’animals sans e vivents pòt èsser labelizat « Woolmark ». La designacion "lana verge" correspond a un produch que s'aponguèt pas mai de 7 % d’autras fibras, alara que per la pura lana verge tolera pas mai 0,3 % d’autras fibras. Las designacions 100 % lana, pura lana o lana pòdon correspondre a una lana de qualitat mendra o a de lana reciclada[2].
Generalitats sus la filatura
modificarL'art de produire de fials textils, que ven dels besonhs fondamentals de l'òme (se noirir, se lotjar, se vestir), pòt èsser considerat coma essent tan vielh coma l'umanitat.
L'òme s'inspirèt dels animals que la natura aviá generosament provesits d'una forradura, d'en primièr se vestissent de las pels dels animals mòrts, el mai tard levant los pels de las forraduras, confeccionant lo feutre, puèi de fials que donèron fin finala un textil net per èsser utilizat coma vestit.
Lo filatura es donc l'art de confeccionar, a partir de filaments discontunhs e irregulars coma los pels que constituisson la lana, un fial de contunh devent presentar de qualitats exigidas en vista de sa destinacion seguenta[1].
Las principalas qualitats cercadas son la soliditat, l'elasticitat, la regularitat e l'espessor (o « numèro ») del fial. Per poder confeccionar un fial de contunh que possèda aquelas qualitats, cal transformar la lana li fasent subir d'operacions destinadas a espurar e netejar, desmesclar e isolar, far parallel, regularizar, afinar e tòrcer.
Las transformacions de la lana
modificar
Tondeson
modificarLa tondeson dels motons, per exemple, s'efectua mejans d'una tondeira electrica. Se pòt tondre un moton en mens de tres minutas. La toison copada se ten d'una sola pèça, mercé a la mèscla sarrada de las fibras.
En mejana, un tondeire de motons professional tond 100 a 150 motons per jorn e de campions australians van fins 300 motons.
Aquela operacion se debana a la prima, mai sovent un còp l'an. Es possible de far doas tondesons dins l'annada, perque dins los primièrs meses, la lana ven fòrça aviadament.
Triada
modificarA la bòria, las diferentas partidas de la toison son classificats en lots seguent lor qualitat. En efièch, un nombre important de còs forastièrs e d'impuretats se trapan dins la toison (que la lana representa entre 2 e 8 kg) e podent èsser fins al dos tèrç del pes d'aquela. Aquelas impuretats son subretot de trespir, de grassa, de tèrra, du sabla, de la palha, des granas espandidas e de cardons.
Las toisons son enseguida plegadas e rotladas en balas (de 170 kg en mejana) abans d'èsser menadas cap a de centres de venta, puèi fins a las usinas textilas. Cinc milions de balas de lana sortisson cada an d'Austràlia cap als païses transformators situats en Euròpa, en America e subretot en Asia.
Netejatge
modificarNaturalament grassas, las toisons prenan las poscas e troces vegetals. La lana bruta, es alara lavada e secada. I a cinc fasas:
- lo trempatge (per levar lo maxim de tèrra) ;
- lo desgrassatge (recuperacion del trespir) ;
- lo netejatge;
- lo refrescatge;
- puèi ven la fasa de secatge (ni tròp ni tròp pauc - s'es tròp seca, provòca de problèmas en carderiá a causa de l'electricitat estatica e s'es tròp umida, las matèras vegetalas se debana e s'anar amb lo riban; la carda poiriá pas far son trabalh, eliminar las matèrias vegetalas en mai de far parallala las fibras).
La grassa, o trespir, es recuperada e afinada, per èrrer utilizada en farmacia e dins la fabricacion de produchs de beutat jol nom de lanolina. Pasmens, aquela matèria grassa es pas levada tota. Una pichona partida es daissada sus la fibra, senon seriá impossible de la trabalhar.
Cardatge
modificar
Dins aquela operacion, s'agís de desmesclar la lana. Es d'en primièr impregnada d'una emulsion destinada a far lo desmeslatge melhor; puèi passa dins la carda: de tambors equipats de fòrça finas puntas d'acièr, tornejant amb granda velocitat, divisan e fan parallelas las fibras de lana e captan las impuretats vegetales que se pòt demorar.
Seguent l'usatge final que la lana es destinada, seguirá, a partir del cardatge e fins a la transformacion en fial, l'un o l'autre cicle seguent:
- lo cicle penchenat, seguent de preferéncia per las lanas finas. Sortisson de la carda jos forma de riban , sople e omogenèu, dich riban de carda. Lo riban es penchenat abans d'èsser transformat en fial. La lana penchenada fa de teissuts e de tricòts d'aspècte sec e fin;
- lo cicle cardat, seguent per las lanas de diamètre mai gros de fibra. Sortisson de la carda jos forma de mecas finas que serán dirèctament transformadas en fial. La lana cardada donará de teissuts e tricòts d'aspècte mai rustic.
Etimologia
modificarLo mot cardatge ven del cardon, planta amb de bracters en forma de ponch corb que buta en talveras. Dins los seus desplaçaments, sovent un troupèl de motons se freta contra de cardons e i daissa de borrilh de lana.
Los pastres d'autrescòps fretejavan las toisons amb de rams de cardons per far una lana mai sopla e neta. E las primièras « cardadoiras » industrialas èran equipadas de cardons. Aquel procés èra encara utilizat fa pauc d'ans pel cardatge de lanas fragilas (mohèr).
Desfeutratge
modificar
Las fibras compausant lo riban a la sortida de la carda son pas plan alinhada; d'unas son encara mesclada: atal se dich que feutran. Abans de penchenar aquel riban, lo cal desfeutrar, es a dire le regularizar, lo far parallel e ne dreiçar las fibras. Se fa tres passatges successius sus de maquinas que fan le doblatge e l'estiratge dels ribans. Aquela partida se nomena tanben la preparacion es una preparacion per metre lo riban a las normas.
penchenatge
modificarAquela operacion complèta e acaba lo cardatge de las lanas passant pel cicle penchenat. Lo penchenat tòca subretot a sacar las fibras fòrça cortas e las darrièras pichonas impuretats qu'encar demora. Per çò far, lo riban de carda passa mejans d'una succession de penches totjorn mai fins. Coma lo cardatge, lo penchenatge dona una matèria primièra pour la filatura, jos forma de ribans de penchenat.
Filatura
modificarLas mecas finas de carda e los ribans del penchenat son transformats en fials. L'operacion consistís en estiratges successius per los mestièrs de fialar, que menan progressivament la meca o lo riban primitius a une grossor que poirá èsser 400 còps mendre. Lo fial subirá tanben una torsion e será mai sovent encara torcit amb un o mai autres fials, per lo far mai solid et subretot mai regular. Lo fial de lana obtengut es fin, pro elastic, resistant, subretot s'es retòrt. L'aspècte del fial de lana cardada es mai pelut e irregular que lo fial de lana penchenat, el meteis fòrça mai liç perque sas fibras son jagudas e finas.
Lo fialatge pòt tanben se far de biais artesanal mejans un fusèl o un rodet.
Tintura
modificarUn còp netejada, la lana de moton es naturalament blanca e crua. La tintura pòt èsser realizada a diferentas estapas de la transformacion seguent la tecnica utilizada: o après lo netejatge, o suls ribans abans la fialatura, o encara a l'estadi del fial o après la teissedura o lo tricotatge.
L'operacion se fa dins de grandas aisinas contenent una solucion coloranta en bolh. La lana i es banhada e bolegada pendent un temps abans d'èsser refrescar, estorrir e mesa a secar.
Teissedura
modificar
La teissedura consistís a entrecrosar de fials, penchenat o cardats. Los fials posicionat dins le sens de la longor de la pèça de teissut constituisson la cadena, los fials dispausat dins lo sens de la largor forman la trama.
Sul mestièr de téisser, los fials de cadena, alinahts perfiachament, son levats alternativament per permetre al fial de trama, menat per un pichon dispositiu qu'anima un movement aviat de vai-e-veni (la naveta) de s'entrecrosar amb eles. Lo fial de trama s'alinha de biais perpendicular als fials de cadena, fins a que la pèça de teissut siá acabada.
Tricotatge
modificar
Lo tricotatge es una tecnica diferenta que consistís a fabricar un malhum mejans un fial que lo mestièr forma en boclas passant las unas dins los autres. Lo tricotatge industrial permet d'en primièr d'obtenir de teissuts tricotats (jersei), e tanben de tricòts prèsts a portar.
Los aprèsts
modificarAprès la teissadura o lo tricotatge, teissuts e tricòts seguisson d'operacions d'acabament variablas: los aprèst, que lor donanr lor aspècte e lor tocar definitius.
Los teissuts pòdon, per exemple, èsser raspat per far la superfícia mai velosat, o alara foulés (es a dire passats entre de rotlèus que los comprimisson alara que son encara umids) fins a los far denses e feutrats.
Alara son prèts a èsser venduts al mèstre dins las boticas o liurats als confeccionaires que coparán e coseràn los vestits en seriá.
Utilizacion dins lo bastiment
modificarRevestiments dels sols
modificarLa lana constituís las moquetas mai bèlas. Las colors dins lanas son fòrça mai prigondas que dins las fibras sinteticas. Per de mesclas de lana se pòt far totas las gamas de burèl e de gris caud de lana a la filatura, sens utilizar d'aiga. La lana es una font naturala renovelabla. Las moquetas de lana son lo revestiment del sol que damatja mens l'environament.
Seguritat al fuòc e fums
modificarPer la reaccion e la resistança al fuòc, es considerada coma « dificilament inflamabla ».
- classificada M3 en França segon la norma NF EN 13 501-1 ;
- classificada Bfl S1 u Cfl S1 segon la norma europèa Euroclass EN 13 501-1
Regulator d'igrometria
modificarLa lana purga l'umiditat de l'atmosfèra, s'es es tròp umida, dona l'umiditat a l'aire, s'es tròp sec. Font: Woolmark, Wools of New Zealand, British wool, SNPE société Nationale des Poudres et explosifs).
Isolator termic
modificarDins sas foncions de moquetas, e dins l'isolacion de las parets e teulats, es un isolant parfiechament natural. A un coeficient de conductivitat termic de gaireben 0,035 a 0,050 W·m-1·K-1 e una massa volumica de 10 a 30 kg/m³.
Dins la província del Qinghai, en China, se transformava encara en 1990 los borrilhs lanoses en material de construccion. Saturats d'aiga, enrodats a l'entorn d'un pal, èran renduts a l'estat de balòt, traïnat enrè d'un caval pendent d'oras: las fibras se feutravan e se'n fasiá de parets pels abitatges provisòris d'un campament.
En Mongolia, e d'autres païses d'Asia centrala, coma lo Quirguizstan per exemple, la lana es encara transformada en feutre selon amb la tecnica del balòt traïnat enrè del caval. Aquel feutre servís a isolar las iortas.
Produccion de la lana
modificar| Class. | País | Produccion (t) | Nota |
|---|---|---|---|
| 1 | Austràlia | 520 000 | F |
| 2 | China | 325 000 | F |
| 3 | Nòva Zelanda | 229 600 | F |
| 4 | Iran | 75 000 | F |
| 5 | Reialme Unit | 60 000 | F |
| 6 | Argentina | 60 000 | F |
| 7 | Índia | 51 400 | F |
| 8 | Turquia | 46 500 | F |
| 9 | Sodan | 46 000 | F |
| 10 | Africa del Sud | 44 156 | F |
| 11 | Uruguai | 43 000 | F |
| 12 | Russia | 42 000 | F |
| 13 | Marròc | 40 000 | F |
| 14 | Paquistan | 39 700 | F |
| 15 | Siria | 29 800 | F |
| 16 | Espanha | 29 624 | |
| 17 | Cazacstan | 26 600 | F |
| 18 | Indonesia | 24 400 | F |
| 19 | França | 22 000 | F |
| 20 | Argeria | 20 000 | F |
F = Estimacion de la FAO | * = Rensenhament oficiós Font: Despartament economic e social, la division de l'estatistica de la FAO
Ligams extèrnes
modificar- Mapa de la produccion de lana pel mond en 1930, (fr)Larousse Commercial d'Etienne Clémentel, éditions Larousse, 1930
Notas e referéncias
modificar- ↑ 1,0 et 1,1 (fr)Jean Étienne Burlet; La Laine et l'industrie lainière; ed:Presses universitaires de France; coll:Que sais-je ?; París; 1972-2005; vol:464
- ↑ burda FASHION