Queratina

La queratina es una proteïna fibrosa o escleroproteïna, sintetizada per de nombroses èssers vius coma element d'estructura; es la substància constitutiva fondamentala dels pels e de las onglas en çò de l'òme, e de las plumas, las banas, e las batas en çò dels animals. La queratina es insolubla, e se pòt trapar sus l'epidèrma d'unes animals, coma los mamifèrs, çò que lor dona una pèl impermeabla. De còps que i a, quand se produsís una friccion tròp fòrta, la queratina se desvolopa a la superfícia de la pèl : es la còrna. Las cellulas que produsisson la queratina morisson e son remplaçadas de longa. Los tròces de queratina que se tròban correntament dins los pels son apelats pelliculas.

Filandras de queratina dins las cellulas, al microscòpi.

La molecula de queratina es elicoïdala e fibrosa, s'enròda a l'entorn d'autras moleculas de queratina per formar de filandras intermediàrias. Aquelas proteïnas contenon una proporcion enauçada d'aminoacids constituits a basa de sofre, mai que mai la cisteïna, que i forma de ponts disulfuras entre las moleculas, que balhan la rigiditat a l'ensems. La cabeladura umana es constituida per 14 % de cisteïna.

I a doas formas principalas de queratina : l'alfaqueratina, o α-keratin, presenta en çò dels mamifèrs, e la betaqueratina, o β-keratin, que se trapa en çò dels reptils e dels aucèls. La betaqueratina es mai resistenta que l'alfaqueratina.

En çò dels mamifèrs, se tròban encara doas familhas dins las alfaqueratinas : las queratinas epitelialas o citoqueratinas, e las queratinas que forman los pels, sonadas exoqueratinas. Se pòt encara devesir caduna d'aiçestas en citoqueratinas de tipe I e exoqueratina de tipe I (acidas) o citoqueratinas de tipe II e exoqueratinas de tipe II (basicas a neutras).

ReferénciaModificar

  • World Book Encyclopedia (1998)

Ligams extèrnesModificar