Josèp du Chesne o Mossen de la  Violeta (Sieur de la Violette) qu’ei un quimista e un mètge, nescut a Leitora (Armanhac) en 1546. Que’s mòr lo 20 d’aost 1609 a París.

Josèp du Chesne
Retrach de
Retrach de
Naissença 1546
Leitora
N. a
Decès 20 d’aost de 1609
París
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Gasconha
Nacionalitat
Profession quimista, mètge
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Estudis modificar

Josèp du Chesne (o Josèp deu Casso en gascon) qu’a setze ans a la debuta de las las guèrras de religion (1562-1598). Que vei lo protestantisme s’installar a Leitora, e la presa de la vila per Blaise de Monluc en 1563.

Hilh deu çurgent Jaime du Chesne, lo joen Josèp que seguish estudis a Bordèu. Que i encontra un aute Armanhaqués, Guilhèm Sallusti, senhèr deu Bartàs[1] (1544–1590). A 20 ans, que comença estudis de medecina a Montpelhièr. Qu’aurà Guilhèm Rondelet (1507-1566) e Laurent Loubert (1529-1583) coma professors.

Mes las guèrras que continuan e que se’n va en Alemanha. Que i encontra los mètges mei grans : lo scientific alemand Jakob Schegk qui aurà ua gran influéncia suu son eslhève, lo Danés Petrus Severinus qui l’inicia a las tèsis deu mètge söisse Paracelse (1493–1541). Qu’ei sedusit per la navèra concepcion deu monde d’aqueth òme, inspirada deu neoplatonisme e qui ensenha ua practica de la quimia tà servir la garison deus malauts en ligam dab ua vision d’armonia universau.

En 1575, a 29 ans, que passa lo son doctorat a Bâle dens l’ostau de Theodor Zinger l’ancian.

La carrièra modificar

Lo 14 de junh 1574, que’s marida dab Anne Trye, ua rica eretèra[2], arrèr-hilha de l’umanista parisenc Guilhèm Budé (1467-1540). Que s’installan a Genèva e, dab l’influéncia de la hemna, que’s convertish au calvinisme.

Josèp du Chesne que s’opausa au mètge francés Jacques Aubert (1500-1588) qui demora sus ua vision mei tradicionalista de la medecina. Du Chesne que respón per un tractat brac en latin, en muishar un esperit obèrt e moderat. Lo libe qu’ei arrevirat en anglés e en francés. Du Chesne que s’impausa coma modernista.

En 1587, elegit au Conselh deus dus Cents de Genèva que vad l’intermediari enter Nicolas Brulat de Sillery, ambassador de França, e lo Conselh. Que demorarà amic dab Sillery.

Lo tornar en França modificar

En 1596, que va a París e vad Mètge Ordinari deu rei Enric IV de França, qu’ei a díser l’assistant dirèct deu Prumèr Mètge deu Rei, Jean Ribit de la Rivière, protestant de Genèva. Lo rei qu’a 25 mètges. Aqueths mètges que son importants sustot que la Facultat de París ne compta pas sonque 40 mètges. Josèp du Chesne que passarà la sua vita a defénder la medecina quimista contra la Facultat. Lo rei Enric IV que deverà intervénguer au près de la Facultat qui a hòrabandit du Chesne e, atau, obténguer lo son tornar a París dab la permission de practicar.

En 1601, Sillery que l’envia en mission en Söissa pendent la guèrra franco-savoian (1600-1601).

Lo 20 d’aost 1609, Josèp du Chesne que’s mòr a París. Que dèisha ua hilha, Joana.

Las òbras modificar

  1. « l'Uranie du S. Du Bertas, mon compatriote & compagnon d'escolle (ce que je repute à grand'faveur, pour estimer heureuse notre Gascongne d'avoir produit une si rare fleur, qui aujourd'huy espand son odeur par tout le monde) » Du Chesne dens La Morocosmie 1583
  2. Richard Westfall Galileo Project, « Duchesne [Quercetanus], Joseph  »