Garenh

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Garenh[1] (Garein en francés) qu'ei ua comuna gascona situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Garenh
Garein
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Nòsta Dauna.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 02′ 51″ N, 0° 39′ 01″ O
Superfícia 57,10 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
106 m
82 m
65 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Lana Gran
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
402
Lo Mont
Canton
4009
Hauta Lana Armanhac (Labrit avant 2015)
Intercom
244000758
CC de Còr Hauta Lana (2017 ---->)
Cònsol Philippe Sartre
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
436 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

447 ab.
Densitat 7,74 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 40420
Còde INSEE 40105

Geografia modificar

Perimètre deu territòri modificar

Comunas confrontantas de Garenh
Luclong Vert
  Brocars
Igòs e Sent Saturnin Gelós Cèra

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas que son Garenh, en 1270, par. de Gareinh, en 1274, ecclesia Sancte Marie de Garreinh, cap a 1320, de Garenh, en 1336, 1340, capellanus Sancte Marie de Garreinh, cap a 1375. La prononciacion qu'ei [ga'reɲ] [2].

Dauzat, qui coneishèva pas las fòrmas ancianas, qu'explicava lo nom per Garin, un nom germanic d'òme [3]; atau que hèi Negre, per la medisha rason.

Com Miquèu Grosclaude ac demostrè, un sufixe en -enh pòt pas aver que duas originas : -*ennu, sufixe autoctòn (aquitan), qui avè a l'origina un sens d'apertenéncia, puish qu'utilizén tardivament per formar noms de personas (tèsi dehenuda per Pèire Bèc); lo sufixe latin -ignum, suggerit per M.F. Berganton dens Le dérivé du nom individuel au Moyen-Age en Béarn et en Bigorre e utilizat peus noms de personas, puish a d'autes noms, dab ua valor diminutiva e ipocoristica, a bèths còps leugèrament depreciativa [4],[2].

Garenh que ven doncas probablament d'un nom de persona, benlèu lo cognomen Garus, dab lo sufixe -*ennu, benlèu lo nomen Garinius emplegat sol (sense sufixe), mès i a pas de certitud sus l'etime nimèi suu sufixe [2].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 1995 2026 Philippe Sartre PS retirat de director comerciau
1989 1995 Louis Ducos    
1971 1989 Gilbert Lassabe    
  1971      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Labrit; qu'ei adara deu canton de Hauta Lana Armanhac (burèu centralizator Labrit).

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 442, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
555 576 662 739 753 796 829 850 859

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
875 863 892 840 832 861 854 770 717

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
706 702 728 614 587 549 512 464 457

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
436
401
410
385
373
382
422
424
426
433
2009 2010
425
433
424
432
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana.
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 102-103
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 311
  4. Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 380-383