Formacion de Santana

Era Formacion de Santana ei un lòc geologic d'amassada de fossils ena conca d'Araripe, en eth nòrd-èst de Brasil on an termièra es estats de Pernambuco, Piauí e Ceará. Era formacion geologica siguec aperada atau pera vila de Santana do Cariri, plaçada ena conca d'Araripe. Siguec descurberta per Johan Baptist Spix en 1819.

Ena Formacion de Santana, en Brasil, s'an trapat fossils de tot tipe, peishi, audèths, reptils, amfibis, insecte e tanben pterosaures.

Es strata son deth Cretacèu inferior, e mès particularments deth Cenomanian, hè 92 milions d'ans, qu'ère un mar interior. En aquera epoca er Atlantic del Sud es dubria en una estreta mar.

Aciu s'an descurbert enquia 25 espècies de peishi fossil damb es sòns contenguts laguens er estomac. Açò permetèc es paleontològs estudiar er ecosistema e era relacion des predators-preses. S'i an trapat esemples de pterosaures, reptils, amfibis e insectes e tanben plantes. En 1996 siguec descrit enquia un dinosaure dera familha des maniraptors. Es fossils s'an conservat en noduls on i auia acid e pr'açò an d'éster preparats damb tecniques especials (1).

S'i an trapat pterosaures dera familha des Composognathidae e dinosaures dera familha des Spinosauridae, diuersi pterodactyls coma Santanadactylus e Tropeognathus e tortugues malaissides de trapar coma Santanachelys.

Era mineria tà hèr bastides e estanques a hèt mau ar environament e era beutat deth lòc. I a un comerç illegal de fossils pendent es darrèrs dètz ans e arran d'açò a vadut ua industria local plan importanta. Es paleontològs hè temps que demanden un programa tà conservar eth lòc damb urgencia.

Ath delà, es formacions de Crato e de Santana an ues tèrres meravelhoses. Eth Manakin d'Araripe (Antilopia bokermanni) ei un audèth pauc comun descurbert hè paucs ans e se pensa que sonque demora en es bòsqui dera Chapada d'Araripe en aguesti lòcs.

Era Formacion de Crato a sigut considerada tradicionauments coma eth membre mès baish dera formacion de Santana ( o Formacion Araripina). Ei producte d'ua soleta fase e es sòn strata mostren ues condicions que cambiaven quan era mar ère duberta.

Era edat d'aguestes strata a sigut malaisit de díder mès plan de scientifics pensen qu'ei ena termièra der Aptian-Albian, hè uns 112 milions d'ans (1).

Era estension dera unitat de Crato e era sua relacion damb era formacion de Santana siguec dejà descrita hè temps. Siguec pas enquia 2007 que Martin, Bechly e Loveridge qu'era Formacion de Crato ère d'un tipe de tèrra local e qu'açò la desseparava dera formacion de Santana, qu'ei 10 milions d'ans mès joena.

Referències

1. Maisey, J.G., Rutzky, I., Blum, S. & W. Elvers (1991): Laboratory Preparation Techniques. In Maisey, j:G. (ed): Santana Fossils: An Illustrated Atlas, Tfh Pubns Inc.ISBN 0866225498. pp 99–103.

Sitis web

• Santana Formation fossils
• geol/jgs/1996/00000153/00000001/15310005 "A new crested maniraptoran dinosaur from the Santana Formation"
• American Museum of Natural History: Brazilian fossil fishes
• Maria Somália Sales Viana and Virgínio Henrique Lopes Neumann, "The Crato Member of the Santana Formation, Ceará State".

Tà léger mès

• David A. Grimaldi (ed.) 1990. Insects from the Santana Formation, Lower Cretaceous, of Brazil, Bulletin of the American Museum of Natural History no. 195
• John G. Maisey (ed.) 1991. Santana Fossils - An Illustrated Atlas (T.H.F. Publ.)
• David M. Martill, 1993. Fossils of the Santana and Crato Formations, Brazil (Field Guide to Fossils no. 5) (The Palaeontological Association) ISBN 0-901702-46-3
• David M. Martill, Günter Bechly and Robert F. Loverridge (eds) 2007. The Crato Fossil Beds of Brazil: Window into an Ancient World (Cambridge University Press) ISBN 978-0-521-85867-0