Formacion de Crato

Era Formacion de Crato ei ua formacion geologica deth Cretacèu inferior plaçat ena conca d'Araripe, en eth nòrd-èst deth Brasil. Ei un lòc de descubèrta de fossils importanta pes paleontològs. Es estrates son dera epoca deth Albian, hè 108 milions d'ans e queigueren laguens d'un mar interior. Ena epòca er Atlantic del Sud qu'es dubria en un estret mar.

Qu'a guanhat era sua forma pr'amor que s'an trapat plan ben conservats diuerses amassades de fossils. Enquia 25 espècies de peishi damb contengut en sòns estomacs an sigut trapats aciu, mès tanben delicats exemplars de pterosaure, reptil e amfibi atau coma invertebrats (insectes) e plantes. Enquia dinosaures; uns paucs maniraptors sigueren descrits en 1996. Era tafonomia pauc comuna deth lòc permetèc plaques caucinoses damb noduls e organismes mòrts e es conservaren es tròçi dera sua anatomia.

Istòria

Ja en 1823 se parla de pesihi fossils. Quan se publicaren es trabalhs sus aguesti, en 1993, es plaques caucinoses dera Formacion de Crato desvelhéc un nau lòc tà descurbir pterosaures e insectes que queien en quauqu'n lac e tanben peishi conservats sus caucinosa. Es llibelules fossils e mosques fossils tanben son comunes:s'an descrubert enquia 384 fossils, 264 adults e 120 larves d'insectes plan ben conservats. tanben s'i an trapat despulhes de plantes.

Era mineria tà hèr bastides e estanques a hèt mau ar environament e era beutat deth lòc. I a un comerç illegal de fossils pendent es darrèrs dètz ans e arran d'açò a vadut ua industria local plan importanta. Es paleontològs hè temps que demanden un programa tà conservar eth lòc damb urgencia.

Ath delà, es formacions de Crato e de Santana an ues tèrres meravelhoses. Eth Manakin d'Araripe (Antilopia bokermanni) ei un audèth pauc comun descurbert hè paucs ans e se pensa que sonque demora en es bòsqui dera Chapada d'Araripe en aguesti lòcs.

Era Formacion de Crato a sigut considerada tradicionauments coma eth membre mès baish dera Formacion de Santana ( o formacion Araripina). Ei producte d'ua soleta fase e es sòn strata mostren ues condicions que cambiaven quan era mar ère duberta.

Era edat d'aguestes strata a sigut malaisit de díder mès plan de scientifics pensen qu'ei ena termièra der Aptian-Albian, hè uns 112 milions d'ans^[1].

Era extension dera unitat de Crato e era sua relacion damb era Formacion de Santana siguec dejà descrita hè temps. Siguec pas enquia 2007 que Martin, Bechly e Loveridge qu'era formacion de Crato ère d'un tipe de tèrra local e qu'açò la desseparava dera formacion de Santana, qu'ei 10 milions d'ans mès joena.

Referències

↑ Martill, D.M., Bechly, G. and Loveridge, R.F. (2007). The Crato fossil beds of Brazil: window into an ancient world.Cambridge University Press. ISBN 0-521-85867-4, ISBN 978-0-521-85867-0.

[1] Martill, D.M., Bechly, G. and Loveridge, R.F. (2007). The Crato fossil beds of Brazil: window into an ancient world.Cambridge University Press. ISBN 0-521-85867-4, ISBN 978-0-521-85867-0.

[1]