Tropeognathus siguèc un genre de pterosaure apertenhent ara familha des Criorhynchidae que demorèc en eth cretacèu, en eth Brasil. Era longada des sues ales erá de 6.2m.

Tropeognathus

Ua clusca completa damb ua dentadura inferior e ua baisha dentadura aillada documentaren un nau pterosaure ena Formason de Santana, en Brasil. Era sua caracteristica especiau ei qu'auie ua cresta mieja redonda en eth fin deth bec. Aguesta cresta auie era forma d'ua quilha e pr'açò l'aperaren Tropeognathus (dentadura de quilha).

Ua auta cresta més cuerta e destalhant se desvolopava en eth darrièr dera clusca. Era dentadura auie 26 dents en naut e 22 en baish. Era funcion des crestes erá probadíssament hidrodinamica. Tropeognathus minjava peish. Damb era quilha deth bec cercava ena aiga pera superficie deth mar. Era clusca erá tau longa qu'auia d'éster estabilizada damb era cresta. Açò sauvava massa muscular en eth còth e tanben pes.

Tropeognathus ei luenh d'éster conegut sonque damb dus especies retipades per dus individús. Era longada des clusques erá de 63 i 67 cm. Tropeognathus robustus auie ua longada d'ales de 6.2 m e pr'açò qu'ei eth pterosaure més gran trapat ena Formacion de Santana.

Era cresta en eth fin deth bec erá ua reminiscencia dera cresta qu'auie Cryorhynchus, trapat ena Cambridge Greensand, en Anglaterra. Tanben ei suggerit que Tropeognathus auia d'éster enclausat tanben ena familha des Cryorhynchidae.

Bibliografia modificar

The Illustrated Directory of Dinosaurs and other Prehistoric Creatures, Greenwich Editions, 2005.