Fonologia de l'occitan

La fonologia de l'occitan.

VocalasModificar

Vocalas en generalModificar

VOCALAS
EN GENERAL
anterioras centralas posterioras
non
arredondidas
arredondidas non
arredondidas
arredondidas
barradas /i/
i, í
/y/
u, ú
/u/
o, ó
semibarradas /e/
e, é
semidobèrtas /ɛ/
è
/ɔ/
ò
dobèrtas /a/
a, à

Remarcas:

  • Lo grafèma -a final (après l'accent tonic) se pronóncia /ɔ/ en general (localament: /a/, [ə]).
  • Lo grafèma á se pronóncia /ɔ/ en general (localament: /e/, /ɛ/).
Alternància vocalica generalaModificar

En posicion atòna, certanas vocalas son impossiblas e se transforman en vocalas pus barradas:

  • La vocala tonica /ɛ/ (è) se transforma en la vocala atòna /e/ (e). Per exemple (solinham l'accent tonic): tèrra /ˈtɛrrɔ/ > terrassa /teˈrrasɔ/.
  • La vocala tonica /ɔ/ (ò) se transforma en la vocala atòna /u/ (o). Per exemple (solinham l'accent tonic): còde /ˈkɔde/ > codificar /kudifiˈka/.
  • Dins certans parlars locals, mai que mai en lengadocian de Guiana, la vocala tonica /a/ (a) se transforma en la vocala atòna /ɔ/ (a). Per exemple (solinham l'accent tonic): bala /ˈbalɔ/ > balon /bɔˈlu/.
    • Remarca - En Guiana tanben, la vocala a, quand es tonica, se pronóncia /ɔ/ al contacte d'una consonanta nasala coma /n, m, ɲ/ (n, m, nh) o d'una -n finala venguda muda: montanha, pan /munˈtɔɲɔ, ˈpɔ/ (en luòc de /munˈtaɲɔ, ˈpa/).
  • En lemosin, auvernhat, vivaroaupenc e provençal general (mas pas en niçard[ref. necessària]), lo diftong tonic /aw/ (au) se transforma en lo diftong atòn /ɔw/ (au). Per exemple (solinham l'accent tonic): sauta /ˈsawtɔ/ > sautar /sɔwˈta/.
  • En lemosin, auvernhat, vivaroaupenc e provençal general (mas pas en niçard), lo diftong tonic /aj/ (ai) se transforma en lo diftong atòn /ej/ (ai). Per exemple (solinham l'accent tonic): laissa /ˈlajsɔ/ > laissar /lejˈsa/.

Vocalas auvernhatasModificar

vocalas
auvernhatas
anterioras centralas posterioras
non
arredondidas
arredondidas non
arredondidas
arredondidas
barradas /i/
i, í
/y/
u, ú
/u/
o, ó
semidobèrtas /e/
è
/œ/
ue, uè
/ə/
(/ɪ/)
e, é
/ɔ/
ò
dobèrtas /a/
a, à

Una caracteristica tipica de l'auvernhat (tanben coneguda dins certans parlars periferics del vivaroaupenc) es la transfonologizacion dels fonèmas seguents:

  • Lo fonèma ancian /ɛ/ s'es transformat en /e/.
  • Lo fonèma ancian /e/ s'es transformat en /ə/ o /ɪ/.
Alternància vocalica auvernhataModificar

En posicion atòna, certanas vocalas son impossiblas e se transforman en vocalas pus barradas:

  • La vocala tonica /e/ (è) se transforma en la vocala atòna /ə (ɪ)/ (e). Per exemple (solinham l'accent tonic): tèrra /ˈterɔ/ > terrassa /təˈrasɔ/.
  • La vocala tonica /ɔ/ (ò) se transforma en la vocala atòna /u/ (o). Per exemple (solinham l'accent tonic): còde /ˈkɔdə/ > codificar /kudifiˈka/.
  • En nòrd-auvernhat, la vocala tonica /a/ (a) (non arredondida) se transforma en la vocala atòna /ɒ/ (a) (arredondida). Per exemple (solinham l'accent tonic): bala /ˈbalɔ/ > balon /bɒˈlu/.
  • Lo diftong tonic /aw/ (au) se transforma en lo diftong atòn /ɔw (u, œ)/ (au). Per exemple (solinham l'accent tonic): sauta /ˈsawtɔ/ > sautar /sɔwˈta/.
  • Lo diftong tonic /aj/ (ai) se transforma en lo diftong atòn /ej (i)/ (ai). Per exemple (solinham l'accent tonic): laissa /ˈlajsɔ/ > laissar /lejˈsa/.

Vocalas lemosinasModificar

vocalas
lemosinas
anterioras centralas posterioras
non
arredondidas
arredondidas non
arredondidas
arredondidas
barradas /i/
i, í

/iː/
is, ís
/y/
u, ú

/yː/
us, ús
/u/
o, ó

/uː/
os, ós
semidobèrtas /e/
e, é, è
/œ/
ue

/œː/
ues
/ɔ/
ò

/ɔː/
òs
dobèrtas /a/
a, à

/aː/
as, às

Una caracteristica fòrta del lemosin (tanben coneguda dins certans parlars periferics del vivaroaupenc) es la neutralizacion dels fonèmas /e/ e /ɛ/ en un fonèma unenc /e/, que pòt aver una apertura variabla.

Dins los mots de formacion populara, las sequéncias as, es, is, òs, os, us, ues [as, es, is, ɔs, us, ys, œs], quand son en fin de sillaba, son vengudas [ah, eh, ih, ɔh, uh, yh, œh] e ara son vengudas de vocalas longas, [aː, (ej), iː, ɔː, uː, yː, œː], çò que tend a crear de fonèmas novèls amb una oposicion pertinenta entre vocalas brèvas e vocalas longas. Lo meteis fenomèn existís dins una part del vivaroaupenc.

Alternància vocalica lemosinaModificar

En posicion atòna, certanas vocalas son impossiblas e se transforman en vocalas pus barradas:

  • La vocala tonica /ɔ/ (ò) se transforma en la vocala atòna /u/ (o). Per exemple (solinham l'accent tonic): còde /ˈkɔde/ > codificar /kudifiˈka/.
  • La vocala tonica /a/ (a) (non arredondida) se transforma en la vocala atòna /ɒ/ (a) (arredondida). Per exemple (solinham l'accent tonic): bala /ˈbalɔ/ > balon /bɒˈlu/.
  • Lo diftong tonic /aw/ (au) se transforma en lo diftong atòn /ɔw/ (au). Per exemple (solinham l'accent tonic): sauta /ˈsawtɔ/ > sautar /sɔwˈta/.
  • Lo diftong tonic /aj/ (ai) se transforma en lo diftong atòn /ej/ (ai). Per exemple (solinham l'accent tonic): laissa /ˈlajsɔ/ > laissar /lejˈsa/.

ConsonantasModificar

Consonantas en generalModificar

Dins aqueste tablèu, se met entre parentèsis los fonèmas conservators qu'an desparegut en lengadocian mas que se son mantenguts dins d'autres dialèctes.

CONSONANTAS
EN GENERAL
labialas
(bilabialas e
labiodentalas)
dentalas e
alveolaras
palatalas velaras
sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras
oclusivas /p/
p
/b/
b, v
/t/
t
/d/
d
/k/
c, qu
/g/
g, gu
fricativas /f/
f
(/v/)
(v)
/s/
s, ss, ç, c
/z/
z, s
(/ʃ/)
sh
africadas /ts/
-tz, -ts
(/dz/)
(tz)
/tʃ/
ch
tj, tg
/dʒ/
j, g
(tj, tg)
nasalas /m/
m
/n/
n
/ɲ/
nh
lateralas /l/
l
/ʎ/
lh
vibrantas /r/
rr, r-
batudas /ɾ/
r
glides /ɥ/
u + vocala

/w/
vocala + u
/j/
vocala + i

Remarcas:

  • Lo fonèma /ʃ/ s'utiliza subretot dins los mots venent de l'occitan gascon e dins certans mots d'origina estrangièra.
  • La distincion entre /v/ (v) e /b/ (b) es generala en provençal, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin. Per contra, en lengadocian e gascon, los fonèmas /b/ e /v/ se son neutralizats en /b/ (donc /v/ a desparegut).
  • En lengadocian:
    • los fonèmas /b, d, g/ representan dos tipes de sons, segon l'entorn fonic:
      • un son oclusiu [p, t, k] per defaut.
      • un son fricatiu [β, ð, ɣ] entre doas vocalas o al contacte de [r, l, z].
    • los fonèmas /ts/ e /dz/ e las sequéncias /p+s/, /k+s/ se son neutralizats en /ts/ (donc /dz/, /p+s/ e /k+s/ an desparegut).
  • En auvernhat e lemosin, e parcialament dins d'autres dialèctes,
    • los fonèmas /ts/ e /tʃ/ se son neutralizats en /ts/ (donc /tʃ/ a desparegut).
    • los fonèmas /dz/ e /dʒ/ se son neutralizats en /dz/ (donc /dʒ/ a desparegut).
  • En auvernhat, la màger part de las consonantas, levat /r/, pòdon aver un son palatalizat davant i e u. Donc los fonèmas consonantics an dos tipes de sons, un non patalatal (per defaut) e un palatal (davant i e u): /p/ => [p, pj]; /b/ => [b, bj]; /t/ => [t, tj]; /d/ => [d, dj]; /k/ => [k, kj]; /g/ => [g, gj]; /f/ => [f, fj]; /v/ => [v, vj]; /s/ => [s, ʃ]; /z/ => [z, ʒ]; /ts/ => [ts, tʃ]; /dz/ => [dz, dʒ]; /m/ => [m, mj]; /n/ => [n, nj]; /l/ => [l, lj].
  • Dins una part (e solament una part) del lemosin, i a agut una transfonologizacion:
    • Los fonèmas ancians /ts/, /dz/ son passats ara a /s/, /z/.
    • Los fonèmas ancians /s/, /z/ son passats ara a /ʃ/, /ʒ/.
  • En provençal general, e parcialament dins d'autres dialèctes, los fonèmas /j/ e /ʎ/ se son neutralizats en /j/ (donc /ʎ/ a desparegut).
  • Las consonantas roticas d'origina, /r/ (batuda) e /rr/ (vibranta) an conegut d'evolucions importantas:
    • En provençal e parcialament dins d'autres dialèctes, i a ara una oposicion entre /r/ (batuda) e /ʀ/ (uvulara) (mentre que /rr/ a desparegut). Es un ponch comun amb lo portugués. Dins los cases ont l'oposicion es impossibla entre los dos fonèmas, la realizacion per defaut es /ʀ/ (èra /r/ dins lo sistèma d'origina).
    • Dins la màger part del lemosin, de l'auvernhat, del vivaroaupenc e del provençal niçard, los fonèmas /r/ e /rr/ se son neutralizats en /r/ (o ben en /ʀ/).

Consonantas gasconasModificar

consonantas
gasconas
labialas
(bilabialas e
labiodentalas)
dentalas e
alveolaras
palatalas velaras glotalas
sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras sordas
oclusivas /p/
p
/b/
b, v
/t/
t
/d/
d
/k/
c, qu
/g/
g, gu
fricativas /f/
f
/s/
s, ss, ç, c
/z/
z, s
/ʃ/
(i)sh
/ʒ/
j, g
/h/
h
africadas /ts/
-tz, -ts
/dz/
tz
/tʃ/
ch
/dʒ/
tj, tg
nasalas /m/
m
/n/
n
/ɲ/
nh
(/ŋ/)
(-n)
lateralas /l/
l
/ʎ/
lh
vibrantas /r/
rr, r-
batudas /ɾ/
r
glides /w/
vocala + u
u + vocala
/j/
vocala + i
  • Lo gascon a qualques ponches comuns amb lo lengadocian:
    • Los fonèmas /b, d, g/ representan dos tipes de sons, segon l'entorn fonic:
      • un son oclusiu [p, t, k] per defaut.
      • un son fricatiu [β, ð, ɣ] entre doas vocalas o al contacte de [r, l, z].
    • Los fonèmas /b/ e /v/ del sistèma general se son neutralizats en /b/. Sembla possible, pasmens, que lo fonèma /v/ aja pas jamai existit en gascon.
  • Lo gascon e lo lengadocian meridional ignòran lo glide /ɥ/ e an la meteissa reparticion per los fonèmas /dʒ/ (tg, tj) e /ʒ/ (j, g).
  • Dins una part del gascon, las africadas palatalas /tʃ/, /dʒ/ se transforman en oclusivas palatalas: /c/, /ɟ/.

Accent tonicModificar

L'accent tonic a una mobilitat limitada: pòt tombar sonque

  • sus la darrièra sillaba (mots oxitòns o aguts)
  • l'avantdarrièra sillaba (mots paroxitòns o plans).
  • Pasmens, en niçard, e pus rarament en cisaupenc (Valadas Occitanas), l'accent tonic pòt tombar tanben sus l'antepenultima (mots proparoxitòns o esdrúchols). Aqueles mots proparoxitòns correspondon a de mots paroxitòns dins los autres dialèctes. Per exemple (solinham l'accent tonic):
sistèma general
(proparoxitòns absents)
cisaupenc
(proparoxitòns rars)
niçard
(proparoxitòns frequents)
pagina pàgina pàgina
arma, anma ànima, anma ànima
dimenge diamenja diménegue
manja, marga mània mànega

BibliografiaModificar

  • BÈC Pèire (1973) = BEC Pierre, Manuel pratique d’occitan moderne, coll. Connaissance des langues, París: Picard
  • BIANCHI Andriu, & VIAUT Alan (1995) = BIANCHI André, & VIAUT Alain, Fiches de grammaire d’occitan gascon normé, vol. 1, Bordèu: Presses Universitaires de Bordeaux
  • ROMIEU Maurici, & BIANCHI Andriu (2005) = ROMIEU Maurice, & BIANCHI André, Gramatica de l’occitan gascon contemporanèu, Bordèu: Presses Universitaires de Bordeaux
  • RONJAT Juli = RONJAT Jules (1930-1941), Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes, 4 vol. [reed. 1980, Marselha: Laffitte Reprints, 2 vol.]

Vejatz tanbenModificar

Ligams intèrnesModificar