Wikipèdia

Fonologia de l'occitan

[ut̪siˈt̪ä]
[uksiˈt̪ä]
[usiˈt̪ãⁿ]

Representacion fonetica del mot occitan en
general, gascon e provençal

La fonologia de l'occitan, que deriva del latin tardiu parlat en Septimània, ten divèrsas semblanças amb d'autras lengas romanicas.

Vocalas

modificar

Vocalas en general

modificar
VOCALAS
EN GENERAL 		anterioras centralas posterioras
non
arredondidas 		arredondidas non
arredondidas 		arredondidas
barradas /i/
i, í 		/y/
u, ú 		/u/
o, ó
semibarradas /e/
e, é
semidobèrtas /ɛ/
è 		/ɔ/
ò
dobèrtas /a/
a, à

Remarcas:

  • Lo grafèma -a final (après l'accent tonic) se pronóncia /ɔ/ en general (localament: /a/, [ə]).
  • Lo grafèma á se pronóncia /ɔ/ en general (localament: /e/, /ɛ/).
Alternància vocalica generala
modificar

En posicion atòna, certanas vocalas son impossiblas e se transforman en vocalas pus barradas:

Vocalas auvernhatas

modificar
vocalas
auvernhatas 		anterioras centralas posterioras
non
arredondidas 		arredondidas non
arredondidas 		arredondidas
barradas /i/
i, í 		/y/
u, ú 		/u/
o, ó
semidobèrtas /e/
è 		/œ/
ue, uè 		/ə/
(/ɪ/)
e, é 		/ɔ/
ò
dobèrtas /a/
a, à

Una caracteristica tipica de l'auvernhat (tanben coneguda dins certans parlars periferics del vivaroaupenc) es la transfonologizacion dels fonèmas seguents:

  • Lo fonèma ancian /ɛ/ s'es transformat en /e/.
  • Lo fonèma ancian /e/ s'es transformat en /ə/ o /ɪ/.
Alternància vocalica auvernhata
modificar

En posicion atòna, certanas vocalas son impossiblas e se transforman en vocalas pus barradas:

  • La vocala tonica /e/ (è) se transforma en la vocala atòna /ə (ɪ)/ (e). Per exemple (solinham l'accent tonic): tèrra /ˈterɔ/ > terrassa /təˈrasɔ/.
  • La vocala tonica /ɔ/ (ò) se transforma en la vocala atòna /u/ (o). Per exemple (solinham l'accent tonic): còde /ˈkɔdə/ > codificar /kudifiˈka/.
  • En nòrd-auvernhat, la vocala tonica /a/ (a) (non arredondida) se transforma en la vocala atòna /ɒ/ (a) (arredondida). Per exemple (solinham l'accent tonic): bala /ˈbalɔ/ > balon /bɒˈlu/.
  • Lo diftong tonic /aw/ (au) se transforma en lo diftong atòn /ɔw (u, œ)/ (au). Per exemple (solinham l'accent tonic): sauta /ˈsawtɔ/ > sautar /sɔwˈta/.
  • Lo diftong tonic /aj/ (ai) se transforma en lo diftong atòn /ej (i)/ (ai). Per exemple (solinham l'accent tonic): laissa /ˈlajsɔ/ > laissar /lejˈsa/.

Vocalas lemosinas

modificar
vocalas
lemosinas 		anterioras centralas posterioras
non
arredondidas 		arredondidas non
arredondidas 		arredondidas
barradas /i/
i, í

/iː/
is, ís 		/y/
u, ú

/yː/
us, ús 		/u/
o, ó

/uː/
os, ós
semidobèrtas /e/
e, é, è 		/œ/
ue

/œː/
ues 		/ɔ/
ò

/ɔː/
òs
dobèrtas /a/
a, à

/aː/
as, às

Una caracteristica fòrta del lemosin (tanben coneguda dins certans parlars periferics del vivaroaupenc) es la neutralizacion dels fonèmas /e/ e /ɛ/ en un fonèma unenc /e/, que pòt aver una apertura variabla.

Dins los mots de formacion populara, las sequéncias as, es, is, òs, os, us, ues [as, es, is, ɔs, us, ys, œs], quand son en fin de sillaba, son vengudas [ah, eh, ih, ɔh, uh, yh, œh] e ara son vengudas de vocalas longas, [aː, (ej), iː, ɔː, uː, yː, œː], çò que tend a crear de fonèmas novèls amb una oposicion pertinenta entre vocalas brèvas e vocalas longas. Lo meteis fenomèn existís dins una part del vivaroaupenc.

Alternància vocalica lemosina
modificar

En posicion atòna, certanas vocalas son impossiblas e se transforman en vocalas pus barradas:

  • La vocala tonica /ɔ/ (ò) se transforma en la vocala atòna /u/ (o). Per exemple (solinham l'accent tonic): còde /ˈkɔde/ > codificar /kudifiˈka/.
  • La vocala tonica /a/ (a) (non arredondida) se transforma en la vocala atòna /ɒ/ (a) (arredondida). Per exemple (solinham l'accent tonic): bala /ˈbalɔ/ > balon /bɒˈlu/.
  • Lo diftong tonic /aw/ (au) se transforma en lo diftong atòn /ɔw/ (au). Per exemple (solinham l'accent tonic): sauta /ˈsawtɔ/ > sautar /sɔwˈta/.
  • Lo diftong tonic /aj/ (ai) se transforma en lo diftong atòn /ej/ (ai). Per exemple (solinham l'accent tonic): laissa /ˈlajsɔ/ > laissar /lejˈsa/.

Consonantas

modificar

Consonantas en general

modificar

Dins aqueste tablèu, se met entre parentèsis los fonèmas conservators qu'an desparegut en lengadocian mas que se son mantenguts dins d'autres dialèctes.

CONSONANTAS
EN GENERAL 		labialas
(bilabialas e
labiodentalas) 		dentalas e
alveolaras 		palatalas velaras
sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras
oclusivas /p/
p 		/b/
b, v 		/t/
t 		/d/
d 		/k/
c, qu 		/g/
g, gu
fricativas /f/
f 		(/v/)
(v) 		/s/
s, ss, ç, c 		/z/
z, s 		(/ʃ/)
sh
africadas /ts/
-tz, -ts 		(/dz/)
(tz) 		/tʃ/
ch
tj, tg 		/dʒ/
j, g
(tj, tg)
nasalas /m/
m 		/n/
n 		/ɲ/
nh
lateralas /l/
l 		/ʎ/
lh
vibrantas /r/
rr, r-
batudas /ɾ/
r
glides /ɥ/
u + vocala

/w/
vocala + u 		/j/
vocala + i

Remarcas:

Consonantas gasconas

modificar
consonantas
gasconas 		labialas
(bilabialas e
labiodentalas) 		dentalas e
alveolaras 		palatalas velaras glotalas
sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras sordas
oclusivas /p/
p 		/b/
b, v 		/t/
t 		/d/
d 		/k/
c, qu 		/g/
g, gu
fricativas /f/
f 		/s/
s, ss, ç, c 		/z/
z, s 		/ʃ/
(i)sh 		/ʒ/
j, g 		/h/
h
africadas /ts/
-tz, -ts 		/dz/
tz 		/tʃ/
ch 		/dʒ/
tj, tg
nasalas /m/
m 		/n/
n 		/ɲ/
nh 		(/ŋ/)
(-n)
lateralas /l/
l 		/ʎ/
lh
vibrantas /r/
rr, r-
batudas /ɾ/
r
glides /w/
vocala + u
u + vocala 		/j/
vocala + i
  • Lo gascon a qualques ponches comuns amb lo lengadocian:
    • Los fonèmas /b, d, g/ representan dos tipes de sons, segon l'entorn fonic:
    • Los fonèmas /b/ e /v/ del sistèma general se son neutralizats en /b/. Sembla possible, pasmens, que lo fonèma /v/ aja pas jamai existit en gascon.
  • Lo gascon e lo lengadocian meridional ignòran lo glide /ɥ/ e an la meteissa reparticion per los fonèmas /dʒ/ (tg, tj) e /ʒ/ (j, g).
  • Dins una part del gascon, las africadas palatalas /tʃ/, /dʒ/ se transforman en oclusivas palatalas: /c/, /ɟ/.

Accent tonic

modificar

L'accent tonic a una mobilitat limitada: pòt tombar sonque

  • sus la darrièra sillaba (mots oxitòns o aguts)
  • l'avantdarrièra sillaba (mots paroxitòns o plans).
  • Pasmens, en niçard, e pus rarament en cisaupenc (Valadas Occitanas), l'accent tonic pòt tombar tanben sus l'antepenultima (mots proparoxitòns o esdrúchols). Aqueles mots proparoxitòns correspondon a de mots paroxitòns dins los autres dialèctes. Per exemple (solinham l'accent tonic):
sistèma general
(proparoxitòns absents) 		cisaupenc
(proparoxitòns rars) 		niçard
(proparoxitòns frequents)
pagina pàgina pàgina
arma, anma ànima, anma ànima
dimenge diamenja diménegue
manja, marga mània mànega

Bibliografia

modificar
  • Bèc, Pèire (1973). Manuel pratique d’occitan moderne. París: Picard (Connaissance des langues). 
  • Bianchi, Andriu; Viaut, Alan (1995). Fiches de grammaire d’occitan gascon normé. vol. 1. Bordèu: Presses Universitaires de Bordeaux. 
  • Bianchi, Andriu; Viaut, Alan (2005). Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu. Bordèu: Presses Universitaires de Bordeaux. 
  • Ronjat, Juli (1930–1941). Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes. 4 vol. 1980. Marselha: Laffitte Reprints. 

Vejatz tanben

modificar

Ligams intèrnes

modificar
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonologia_de_l%27occitan&oldid=2457902 »