Cisalpenc (sosdialècte)

(Redirigit dempuèi Cisaupenc)

L'occitan alpin oriental, cisalpenc[1] (var. cisaupenc) o alpenc oriental[2] (var. aupenc oriental, aupenc orientau), es una varietat dal dialecte vivaroalpenc que se parla dins las Valadas Occitanas.

Caracteristicas

modificar

Lo cisalpenc se caracterista principalament per la cabussaa de las dentalas intervocalicas simplas latinas e la patalizacion en cha e ja dals ca e ga. Ten un sistèma d'articles definits pròpris que se demarca de la resta dal vivaroalpenc: al singular s'utiliza lo en luòc de le, al plural lhi.

Pronóncia

modificar

La pronóncia dal cisalpenc se pòt considerar coma fòrça conservatritz amb lo mantenement de la -r finala dins lhi vèrbs –cas unic dins l'espaci occitan–, la -m finala dins lhi noms [ɱp] e la distincion clara entre las vocalas. Tanpauc existisson dos blòcs distincts: lo cisalpenc meridional que realiza la -a finala [a] coma dins la màger part dal vivaroalpenc; e lo cisalpenc septentrional que neutraliza la -a atona finala al plural en [as], al singular [ɑ / o̞].

  • En cisalpenc septentrional, se distinguís los sons [ɔ] de ròsa e [ɑ] de vacha.
  • Dins divèrsas varietats, la terminacion finala -as representa [es].
  • En posicion finala, p e b representan [p].

Fonologia

modificar
Vocalas anterioras quasianterioras centralas quasiposterioras posterioras
Obertura non arredondia arredondia non arredondia arredondia non arredondia non definia non arredondia non arredondia arredondia non arredondia arredondia
barraa /i/ /y/ /u/
quasibarraa
semibarraa
mejana /ə/
semioberta /ɛ/ /œ/ /ɔ/
quasioberta
oberta /a/ (ä) (ɑ)

Bibliografia

modificar
  • Sibille, Jean. «Futur et conditionnel en occitan cisalpin septentrional». A: Le corps au Moyen Âge : anthropologie, histoire, littérature (2e partie). V. CXXIII N°2, 2019, p. 421-456. DOI 10.4000/rlr.2334. 
  • Maria Giraldino, Sergio. Grande dizionario della lingua d’oc alpina, 2022. 
  • Comission Internacionala per la Normalizacion Linguística de l'Occitan Alpin. «Nòrmas ortogràficas, chausias morfològicas e vocabulari de l'occitan alpin oriental».

Referéncias

modificar
  1.  Obradors. V. 1–6. Centre d'Estudis Occitan, Facultat de las letras e sciéncias umanas, 1973, p. 62. 
  2. Aghilante, Dario; Bianca, Gianna. Parlar, léser, escriure en occitan alpenc oriental. Turin: Edicions Chambra d'Òc.