L'especisme (del mot anglés speciesism del meteis sens) es la consideracion morala superiora que los umans acòrdan a la lor espècia, e lo tractament discriminatòri que ne ven, per exemple al subjècte dels animals d'elevatge, destinats a l'experimentacion o considerats coma noisibles. Aquel concèpte es subretot utilizat pels defensors dels drechs dels animals. Per extension, l'especisme renvia atal a l'idèa que los umans acordarián una considearcion morala mai o mens importanta als individús de las autras espècias animalas en fonccion d'aquela: los animals de companhiá e los animals que l'espècia es en perilh d'extinccion aurián per exemple d'intereses melhors de presa en compte que pels animals d'elevatge.

Lo concèpte d'especisme foguèt bastit a partir del començament dels ans 1970 per analogia amb la notcons de racisme e de sexisme, per tòca de denonciar una ideologia dominanta, del meteis biais que la nocion de patriarcat foguèt utilizada pel feminisme radical per definir çò qu'èra jutjat coma una ideologia omnipresenta, invisibla e a l'origina de diversas injustícias. Lo concèpte d'especisme es tanben fondamentalament ligat a aquel d'antispecisme[1].

L'afirmacion de la preeminéncia de l'espècia umana, e las distinccions entre animals de companhiá, animals d'elevatge e animals noisibles fasent partida del sens comun, la pertinéncia analitica de la nocion d'especisme es d'en primièr reconeguda pels militants animalistas e unes universitaris travalhant especificament sus l'estatut moral dels animals. Ben mens reconegut que los concèptes de racisme o de sexisme, l'especisme fa pas l'objècte de politicas publicas per tòca de lo combatre. Mai existís una controvèrsia sus la quita existéncia de l'ideologia especista: alara que los antispecistas considèron que l'especisme es una ideologia qu'es fòrça largament espandida dins la societat e que deuriá èsser combatuda, d'autras personalitats rebutan aquela qualificacion, sostenent puslèu que l'interés qu'acordam  en prioritat a la nòstra espècia e lo biais que diferenciam lo tractament dels animals de las autras espècias resultan pas d'una ideologia particulara e unificada.

Origina del tèrme modificar

Aristòtel afirma per exemple la preeminança de l'espècia umana al sègle IV AbC dins son obratge Istòria dels animals, ont establís tanben una iérarquia entre las espècias animalas. Per Isocrates, segon Thierry Gonthier, l'animal representa alara lo pòl negatiu de la dualitat umana, la bestialitat essent oposada al logos[2],[3]. Tanben, totjorn segon Gonthier, Ciceron al sègle I AbC vei dins l'animal una aisina retorica, servissent a metre en valor l'òme[4]. La religion josieva puèi la religion crestiana pausan tanben preeminença de l'espècia umana suls animals, creats pels umans.

Pasmens foguèt mai recentament qu'aquela ierarquia comencèt a èsser interrogada per unes filosòfs.

 
Richard Ryder bastiguèt lo tèrme « especisme » en 1970.

Lo tèrme « especisme » e l'idèa correlativa que s’agissiá d’un prejutjat es aparegut en 1970 dins un pamflet del psicològ Richard Ryder titulat Speciesism. Ryder aviá escrich al Daily Telegraph en abril e mai de 1969 tres letras criticant l’experimentacion animala, fondadas sus d'incidents qu’aviá observats dins de laboratòris. En seguisa, rejònh un grop d’intellectuals e d’escrivans a Oxford conegut uèi jol nom de « grop d’Oxford », que torna sus l'estatut e lo tracatment dels animals. Una de las activitats d'aquel grop èra d’escriure e de distribuir de pamflets, coma « Speciesism », sus l’experimentacion animala.

Ryder explica dins son article que:


« Dempuèi Darwin, los scientifics admeton qu’i a pas cap de diferéncia essenciala «magica» entre los umans e los autres animals, biologicament parlant. Perque, alara, fasèm moralament une distinccion radicala? Se totes lo organismes son sur un sol continúum biologic, deuriám èsser sul meteis continúum. »

Escriu que, al meteis moment al Reialme Unit, 5 milions d’animals son utilizat cada an per l’experimentacion, e qu'aquel biais de ne far benefici, per la nòstre espècia, de tractaments marrits inflijats als animals venon de l'especisme.

Ryder torna emplegat lo tèrme dins « Experimentacions suls animals » dins Animals, Men and Morals (1971), un recuèlh d’ensags suls drechs dels animals editat per tres autres membres del grop d’Oxford, Stanley e Roslind Godlovitch e John Harris. Establís alara un parallèl entre especisme e racisme:

« Los mots « raça » e « espècia » son de tèrmes tan vags l’un que l’autre que s'utiliza per classificar los èssers vivents subretot sus la basa de lor aparéncia. Se pòt far una analogia entre los dos. La discriminacion sus la basa de la raça, pasmens que que tolerada gaireben universalament fa dos sègles, es ara largament condemnada. Del meteis biais, se poiriá qu’un jorn los esperits enlusits aborrisson l'especisme coma destestan uèi lo racisme. L’illogisme d'aquels dos biais de prejutjat es del meteis tipe. S'acceptam coma moralament inacceptable de far sofrir deliberament d'èssers umans inocents, alara es logic de trobar inacceptable de far sofrir deliberament d'èssers inocents d’autres espècias. Lo temps es vengut d’agir segon aquela logica. »

Espandiment de l’idèa modificar

 
Peter Singer popularizèt lo concèpte d'especisme dins Animal Liberation (1975).

L’idèa foguèt popularizada pel filosòf australian Peter Singer (que coneguèt Ryder a Oxford) dins La liberacion animala (1975). Singer explica que le'especisme viòla lo principi d’egala consideracion dels intereses, que ven del principi enonciat per Jeremy Bentham: « cadun compta per un, e pas deguns per mai d’un ». Pasmens se pòsca aver fòrça diferéncia entre los umans e los autres animals, partejam amb aqueles la capacitat de sofrir. Atal, dins la deliberacion morala, devèm acordar lo mèsme pes a doas sofrança similaras, quin que siá l’individú que sofrís. Una teoria morala que mena a tractar de biais dissemblable dos cas semblables seriá pas una teoria morala valable. Singer escriu dins lo capítol Primièr de La Liberacion animala:

« Los racistas viòlan lo principi d'egalitat donant un pes mai grand als intereses dels membres de la lor raça quand un conflicte existís entre aquel mèsmes intereses e aqueles dels membres d'una autre raça. Los sexistas viòlan lo principi d'egalitat privilegiant los intereses dels membres de lor sieu sèxe. De biais similar, los especistas permeton als intereses dels membres de la lor espècia de prevaler suls intereses superiors dels membres d'autras espècias. L'esquèma es lo meteis dins cada cas. »

Arguments justificant l'especisme modificar

Los arguments en favor de l'especime se fondon subretot sus de cresença religiosas, de la concepcions filosoficas antropocentricas e lo concèpte de preferéncia per son grop d'apartenença (dins lo cas l'espècia).

Arguments religioses modificar

De tradicions religiosas afirmisson que los animals foguèron creats a l'usatge de l'Òme, e qu'al contrari los umans son de creaturas especialas. Per exemple, las religions abraamicas ensenhan que l’Òme foguèt creat a l'imatge e al paréisser de Dieu, al contrari dels animals que foguèron creats per servir l'Òme.

Pasmens se lo bodisme reconesca als animals un estatut moral d’èsser sensibles e pasmens que Boda aja presicat lo vegetarisme[5], lo bodisme procedís en una ierarquia dels èssers, unes essent mai avançats que d’autres dans lo cicle de las reïncarnacions[6]. Los animals pòdon se reïncarnar en umans, los umans pòdon tornar en animals dins la vida seguenta se se comportèron mal, e sols los umans pòdon aténher dirèctament l’illuminacion (los animals devent d’en primièr se reïncarnar en umans).

Se trapa aquela concepcion de progression dins las reïncarnacions dins l'indoïsme. Unes indós son vegetarians, amb un respècte prigond subretot per las vacas (representant la tèrra/maire, la figura centrala)[7].

Antropocentrisme modificar

Una de las defensas filosoficas de l'especisme es l’antropocentrisme. Se fonda sus l’idèa que los sols umans, possedisson la capacitats mentalas consideradas coma superioras coma la rason, lo langatge, l’autonomia, l’intelligéncia, eca. Tradicioalament, dempuèi Aristòtel, s’agís de la rason, de la consciéncia de se et de la capacitat a agir moralament que son considearadas coma exclusivas a l'espècia umana.

Los autors antispecistas respondon a la concepcion antropocentrica de l’etica de tres biais[8] :

  1. I a pas totjorn de ligam logic entre la capacitat en question e l'estatut moral. Per exemple, s'interrògan sus la rason pertinenta que fariá accordar mens d’importança als intereses, als drechs, a la dignat d’un individú al motiu qu'es mens intelligent qu’un autre. Considèran que la soufrança d’un èsser deuriá pas èsser ignorada al motiu qu'es pas un agent moral.
  2. L’etologia nos apren que fòrça animals possedisson, a de gras diverses, las capacitats en question. Los primats, per exemple, son d'individús socials intelligents, dotats d’una vasta gama d’emocions, avent una reconeissença de lor còs. Son capables de comprene la reciprocitat, l’equitat, e d’agir segon de motivacions moralas o protomoralas (empatia, simpatia, sollicitud)[9].
  3. Existís d'umans que son desprovesits d'aquelas capacitats, o las possedissent a un gra mendre qu'unes animals, coma lo recents nascuts, los andicapats mentals prigonds, los senils. S'agís de l’argument dels cases marginals, que consistís a sosténer qu'acordam de la consideracion morala a aqueles umains, la meteissa consideracion morala deu èsser acordada als autres animals dotats de las meteissas capacitats o de capacitats superioras.

Aqueles tres punts permeton atal d'obrir un debat sul posicionament antropocentric. Se pòt per exemple pensar al Cicle de l'Elevacion de David Brin qu'introduch un mond ont los chimpanzés, los dalfins, los gorillas e los cans son reconeguts coma d'èssers conscients dodats d'autonomia e egals als umains (dins las limitas de l'òbra de ficcion).

D'unes afirmèron la pertinença de l'antropocentrisme e criticant l'analogia entre sexisme, racisme e especisme.

Lo fiilosòf Carl Cohen (en) escriguèt que lo racisme e los sexisme son injusts car i a pas de diferéncia pertinenta entre los sèxes o entre las raças, alara qu'existís de diferéncias significativas entre las espècias. Los animals serián pas de personas segon la definicion que Kant ne dona[10], en consequéncia an pas de drechs[11]. Estima endacòm mai que l'especisme es necessari per agir moralament:

« L'especisme es pas simplament plausible, es essencial a une conducha justa, qu'aqueles que verián pas de diferéncias moralament pertinentas entre las espècias son gareben segur, en consequéncia, de mal comprene lors veraias obligacions. »

Peter Staudenmaier escriguèt:

« L'analogia amb lo movement dels drechs civics e lo movement feministes trivializant e anistoric. Ambedos movements socials foguèron iniciats e menats pels membres de grops d'esperels discriminats, non per d'òmes e de blancs benvolents agissent al nom dels discriminats. Ambedos movements se bastiguèron sus l'idèa de reclamar e tornar afirmar una comuna umanitat fàcia a una societat que loraviá estat levats e negats. Pas cap de militant pels drechs civics o pels drechs de la femnas arguïguèron que « siam tanben d'èssers sentissents! ». Arguïguèron « siam planament umain tanben! ». Mas, lo movement de liberacion animala torna pas sus aquel argument umanista, lo critica directament. »

La preferéncia pel grop modificar

Mai d'unes autors[12] afirmèron que los umans an un dever de preferéncia per la lor espècia e qu'aquel dever fondava l'especisme.

Singer respondèt[13] a l'argument qu’en tota logica aquela preferéncia cap al grop s'aplica a totes los grops qu'apartenam: lo grop estnic, la casta, le sèxe, la nacion, eca., e qu’en consequéncia s'acceptariam l’argument de la preferéncia cap al grop, deuriam acceptar qu’un individú practica, veire « aver lo dever » de practicar, de discriminacions en favor del sieu sèxe, grop etinic, grop religiós, eca. deuriam alara acceptar e encoratjar entre autres lo nepotisme, lo tribalisme, lo nacionalisme, eca. Lo principi de preferéncia cap al grop « espècia umana » seriá donc contrari al principi d'egala consideracion dels intereses defendut per Singer e contrari a l'universalisme (qu'inspira per exemple la Declaracion universala dels drechs de umans).

Un fondament teologic de la preferéncia pel grop foguèt prepausat per Jean-Pierre Dupuy, que la fa venir d'una logica de solidaritat permetent a cada uman d'aumentar la probabilitat de la sieuna subrevida[14]. Istoricament, aquela solidaritat s'establiguèt d'en primièr al nivèl dels grops umans restrenchs, e podava exclure d'autres grops que los drechs èran ignarats, puèi l'esfèra de solidaritat s'espandiguèt progressivament a l'espècia umana tota entièra. L'interés plan majoritari dels umains a defendre un sistèma moral als tèrmes de que la vida umana es sagrada e se deu preservar absoludament permet l'emergéncia d'un principi moral percebut coma transcendent, es a dire absolut e al dessús dels umans. Jean-Pierre Dupuy qualifica aquel principi d'« autotranscendent » car demora una construccion umana.

L'impossibilitat de comunicar amb los autres animals e l'abséncia de recipricitat possibla al nivèl d'una esfère que lo cabarián significa qu'un tal mecanisme se pòr pas realizar a l'escala del mond animal dans son ensems.

La feminista americana Nel Noddings (en) a reprochèt a Singer de prene pas en compte lo contèxte ont se produson las discriminacions cap a las espècias, alara que la critica del racisme e del sexisme auriá pres en compte lo contèxte ont se realizan las discriminacions entre los umans[15].

Arguments contre l'especisme modificar

Antispecisme modificar

Segon l'antispecisme (movement filosofic e politic oposat a la discriminacion especista), l'especisme es una ideologia condamnabla, e un « movement de liberacion animala » es necessari d'acabar amb l'expleitacion dels animals.

L’argument màger contra l'especisme se fonda sus l'idèa que l’apartenéncia a una espècia, tal coma es, a pas cap de pertinença morala. Peter Singer escriu[16] :

« Lo defunt filosòf Robert Nozick pretendava que lo fach d'aver encara pas formulat deguna teoria sus l'importança morala de l'apartenénça a una espècia i podava pas res: « Pas degun a encara passat fòrça de temps, que lo problèma semblava pas urgent ». Mas trenta ans après, lo comentari de Nozick pren un sens différent. Depuèi, fòrça autors passèron de temps a ensejar de defendre l'importança de l'apartenença a l'espècia. E lo fracàs de contunh dels filosòfs a produire una teoria plausibla de l'importança morala de l'apartenénça a l'espècia mòstra, amb una probabilitat creissenta, qu'una tala toria es impossibla. »

Lo rasonament antispecista procedís par extension de la morala existissenta: fonda los drechs dels animals sus aqueles que los umans s'acòrdan entre eles, sens cercar a analizar l'origina d'aqueles drechs. Es pas lo fach que d'animals sián maltractats que trona sus la diferéncia de tractament entre aqueles e los umans. Negant l'existéncia d'una teoria morala justificant l'umanisme tal coma es, l'antispecisme conclutz que los animals devon èsser repectats tot coma o son los umans.

L'egalitat que presica l'antispecisme concernís los individús, e non pas las espècias. Los intereses dels individús (a viure una vida astruca, a sofrir pas) devon èsser prés en compte de biais egal, independentament de l'espècia d'aqueles individús[17]. L'espècia pòt intervenir, mas sonque dins la mesura que ne resulta una caracteristica pertinenta per la determinacion dels intereses. Es la causa qu'es mens greu, escriu Singer, de donar una bofa (de meteissa intensitat) a un caval qu'a un mainat uma ; car la pèl del caval es mai espessa qu'aquela del nenon, e sa sofrença efective serà donc mendra.

Atal, los autors antispecistas presican pas necessariament una egalitat de tractament o una egalitat dels drechs; tot coma seriá absurd d'acordar a un mascle lo drech a l'avortament, es absurd d'acordar a una pola lo drech de frequentar l'universitat. Las diferéncias de tractament o de drech son alara justifiables sonqu'en foncion de caracteristicas individualas, e non collectivas. Se la dificultat qu'i a a tuar un èsser depend de la capacitat qu'a aquel èsser a se projectar dins l'avenir (tèsi que defend Singer), es mai greu de tuar un èsser uman adult normal que de tuar une vaca; mas es tanben mai greu de tuar una vaca que possedís aquela capacitat a un cert nivèl, que de tar un nenon uman, que la possedís pas (en practica, es necessari de prene en compte tanben de la dolor eventuala causada als parents e als pròches, dins un cas coma dins l'autre).

Peter Singer precisa dins La Liberacion animala:

« Sosteni que pòt pas i aver pas cap de rason — levat lo desir egoïsta de preservar los privilègis del grop expleitaire — de refusar d'espandre lo principi fondamental d'egalitat de considerction dels intereses als membres de las autras espècias. »

Biologie et théorie de l'évolution modificar

Las teorias de l'evolucion infirmèron l'idèa que los umains aurián una esséncia o una natura especiala e diferenta dels autres animals[17]. Mai generalament, d'antispecistas rebutan la pertinença de la nocion d'espècis animalas[18].

Dins La descendéncia de l'òme, Darwin afirma qu'i aviá pas qu'una diferéncia de gra, e non de natura, entre los umans e los autres mamifèrs, que siá al plan fisic o mental.

« Pasmens la diferéncia entre l'esperit de l'Òme e aquel dels animals superiors, tan granda que siá, es de segur una diferéncia de gra e non de natura. Avèm vist que los sentiments e las intuicions, las divèrsas emocions e facultats, tals que l'amor, la memòria, l'atencion, la curiositat, l'imiacion, la raison eca., que l'Òme se fa glòria, pòdon se trapar a l'estat naissent, o quitament a vegada plan desvolopat, pels animals inferiors. »

Lo biologista de l'evolucion Richard Dawkins critica l'especime dins Lo Relotgièr cèc (1986) e Per n'acabar amb Dieu sus la basa de la teoria de l'evolucion. Compara las actituds racistas dels passat amb las actituds especistas actualas. Dins un capítol del Relotgièr cèc, titulat « Lo sol verai arbre de la vida », explica que la distinccion qu'operam entre las espècas se deu pas qu'al fach que las formas intermediàrias son mòrtas. Los èssers intermediaris entre los umains e los chimpanzés, per exemple, son tot simplament los nòstres aujòls e los lors fins a l'aujòl comun entre ambendoas espècias. Es qu'avèm pas jols uèlhs aqueles èssers intermediaris que podèm rasonar segon un « esperit discontinuista » (discontinuous mind) e practicar un « doble estandard » moral: par exemple condamnar, al nom de la morala crestiana, l'avortament d'una sola cellula uòu uman tot en acceptant la viviseccion d'un grand nombre de chimpanzés adults intelligents.

Pendent una discussion amb Peter Singer en 2007, Richard Dawkins avoa que contunha de manjar de vianda e ditz:

« Es un pauc la posicion qu'avián fòrça de gents fa 200 ans al subjècte l'esclavatge. Fòrça se sentissán maltrachits mas continunhava de lo practicar. »

Lo filosòf James Rachels estima que la teoria de l'evolucion a per implicacion etica d'abandonar la morala tradicionala, fondada sus la religion e l'essencialisme, e d'adoptar una etica fondada sus l'individualisme moral:

« Segon aquel apròche, lo biais qu'un individú deu èsser tractat se determina, non pas considerant son apartenéncia de grop, mas considerant los sieus caractèrs particulars. Se A se deu tractar diferentament de B, la justificacion deu repausar sus las caracteristicas individualas de A e sus las caracteristicas individualas de B. Se pòt justificar de las tractar diferentament ne fasent valer que l'un o l'autre es membre d'un grop privilegiet 27. »

Bibliografia modificar

En francés modificar

  • Tom Regan, Les Droits des animaux, 2013
  • James Rachels, "Darwin, espèce et éthique", Cahiers antispécistes n°15-16 (1998)
  • Peter Singer, Comment vivre avec les animaux ?, Empêcheurs de penser en rond, 2004
  • Peter Singer, L'Égalité animale expliquée aux humain-es, Tahin Party, 2000. Disponible en téléchargement sur le site de l'éditeur. Il s'agit d'un résumé des thèses de La Libération animale.
  • J-B. Jangène-Vilmer, Éthique animale, PUF, 2008
  • J-B. Jangène-Vilmer, L'Éthique animale, « Que sais-je ? », PUF, 2011

En anglés modificar

  • Bekoff, Marc (en) (2 April 2012). "The Superior Human? Who Do We Think We Are?", Psychology Today.
  • Best, Steven (2 April 2012). "Now Online! Debut of New Anti-Speciesist Film, The Superior Human?", drstevebest.wordpress.com.
  • Blackburn, Simon (1994). "Speciesism", Oxford Dictionary of Philosophy. Oxford University Press.
  • Cohen, Carl (en). (1986). "The case for the use of animals in biomedical research", The New England Journal of Medicine, Vol. 315, No. 14.
  • Cohen, Carl and Regan, Tom (2001). The Animal Rights Debate. Rowman & Littlefield Publishers.
  • Diamond, Cora (2004). "Eating Meat and Eating People", in Cass Sunstein and Martha Nussbaum. Animal Rights: Current Debates and New Directions. Oxford University Press.
  • Daniel Dombrowski, Babies and Beasrs : the argument from marginal cases, University of Illinois Press, 1997
  • Frey, R. G. (1983). Rights, Killing and Suffering. Blackwell.
  • Graft, D. (1997). "Against strong speciesism", Journal of Applied Philosophy, Vol.14, No. 2.
  • Gray, J. A. (1990). "In defense of speciesism", Behavioral and Brain Sciences, Vol. 13 No. 1.
  • Karcher, Karin (2009) [1998]. "Great Ape Project", in Marc Bekoff. Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. Greenwood.
  • Lafollette, Hugh and Shanks, Niall (en). "The Origin of Speciesism", Philosophy, Vol. 71, No. 275 (Jan., 1996), p. 41-61; courtesy link.
  • Lee, Richard B. and Daly, Richard Heywood. The Cambridge Encyclopedia of Hunters and Gatherers.
  • Noddings, Nel (Winter 1991). "Comment on Donovan's 'Animal Rights and Feminist Theory'", Signs, Vol. 16, No. 2, p. 418-422.
  • Robert Nozick « About Mammals and People », The New York Times Book Review, 27 novembre 1983, p. 29.
  • Perry, Constance K. (June 2001). "A Compassionate Autonomy Alternative to Speciesism", Theoretical Medicine and Bioethics, Volume 22, Number 3.
  • Phelps, Norm. (2004). The Great Compassion: Buddhism and Animal Rights. Lantern Books (en).
  • Ryder, Richard D. (1971). "Experiments on Animals", in Stanley and Roslind Godlovitch and John Harris. Animals, Men and Morals. Victor Gollanz, p. 41–82.
  • James Rachels, Created from animals, 1990
  • Ryder, Richard D. (2000) [1989]. Animal Revolution. Berg.
  • Ryder, Richard D. (2009) [1998]. "Speciesism", in Marc Bekoff. Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. Greenwood.
  • Ryder, Richard D. (2010). "Speciesism Again: The Original Leaflet", Critical Society, Spring, Issue 2.
  • Scully, Matthew (en) (2003). Dominion: The Power of Man, the Suffering of Animals, and the Call to Mercy. St. Martin's Griffin.
  • Steve Sapontzis, Morals, Reason, and Animals. Temple University Press, 1987
  • Cass Sunstein et Martha Nussbaum, Animal Rights : current debate and new directions, 2004
  • Waldau, Paul (en) (2001). The Specter of Speciesism: Buddhist and Christian Views of Animals. Oxford University Press, p. 5, 23–29.
  • Waldau, Paul (2009) [1998]. "Speciesism: Historical Views", in Marc Bekoff. Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. Greenwood.
  • Wise, Steven M. (en) (2004). "Animal Rights, One Step at a Time", in Cass Sunstein and Martha Nussbaum. Animal Rights: Current Debates and New Directions. Oxford University Press.

Notas e referéncias modificar

  1. Fabien Carrié, « Antispécisme », Encyclopædia Universalis en ligne, consulté le 6 octobre 2015.
  2. Thierry Gonthier. L’homme et l’animal. Paris: P.U.F. 
  3. Ciutat dins Marie-Agnès Ruggiu, « Humanité et animalité dans la pensée cicéronienne », Camenae, no 1,‎ (legir en linha)
  4. Marie-Agnès Ruggiu, « Humanité et animalité dans la pensée cicéronienne », Camenae,‎ (legir en linha)
  5. Dans le Mahâyâna Mahaparinirvana, le Bouddha déclare que « La consommation de viande éteint le germe de la suprême compassion ».
  6. Waldau, Paul (2001).
  7. Waldau, 2001.
  8. Voir Singer (1975), Regan (2004), Rachels (1990, 1998), Dombrowski (1997), Sapontzis (1987).
  9. F. de Waals, L’Âge de l’empathie.
  10. Emmanuel Kant, Anthropologie du point de vue pragmatique I,1 : «Posséder le Je dans sa représentation : ce pouvoir élève l’homme infiniment au-dessus de tous les autres êtres vivants sur la terre. Par là, il est une personne (...)»
  11. Cohen (2001).
  12. Comme Nozick (1983) ou R. Posner dans Sunstein et Naussbaum (2004).[réf. nécessaire]
  13. P. Singer, Comment vivre avec les animaux ?, 2004, p. 108-109.
  14. Jean-Pierre Dupuy, Introduction aux sciences sociales.
  15. Noddings (1991).
  16. P. Singer, Comment vivre avec les animaux, p. 109-110.
  17. 17,0 et 17,1 Voir Rachels (1990)
  18. http://www.cahiers-antispecistes.org/spip.php?article81

Vejatz tanben modificar

Articles connèxes modificar