Totas las operacions publicas

Afichatge combinat de totes los jornals de Wikipèdia. Podètz restrénher la vista en seleccionant un tipe de jornal, un nom d’utilizaire (cassa sensibla) o una pagina ciblada (idem).

• 12 abril de 2023 a 14.18 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Discors raportat (Creacion de la pagina amb « Lo '''discors raportat''' es, en gramatica, un discors exterior integrat dins un purmèr discors. Las diferentas formas de discors raportat son lo discors dirècte, lo discors indirècte e lo discors indirècte libre. »)
• 22 genièr de 2023 a 17.15 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Pronom (Creacion de la pagina amb « Un '''pronom''' es un element gramaticau que remplaça un nom dens ua frasa. Segon la lor relacion dab los elements deu contèxte, pòden estar destriats en tres grops. Los pronoms anaforics son los que remplaçan un element deu contèxte, generaument un grop nominau. Los pronoms deïctics son los pronoms que designan directament un referent que's tròba dens la situacion d'enonciacion (pronoms personaus, pronoms demonstratius, etc.). Lo... »)
• 13 novembre de 2022 a 10.46 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Advèrbi (Creacion de la pagina amb « L'advèrbi es un element que se restaca a un aute element de la frasa (vèrbe, adjectiu, aute advèrbi, preposicion, etc.) e que lo modifica. En occitan, es invariable mès dens autes lengas, existeish d'advèrbis afixables (ex : lengas eslavas). »)
• 13 novembre de 2022 a 10.29 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Paronomia (Creacion de la pagina amb « En semantica, la '''paronomia''' es una omonimia parciau. Las unitats lexicaus au lòc d'estar parièras se destrian per ua part deu lor significant. La màger part deu temps, la diférencia es grafica e fonetica (''béver/viver'', ''recobrar/recobrir''). En occitan, aquela relacion n'es pas correnta. == Ligams intèrnes == * Antonomia * Omonimia * Gramatica * Paronomia * Semantica ») Balisa : Editor visual
• 13 novembre de 2022 a 10.24 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Antonomia (Creacion de la pagina amb « En semantica, son antonimas las unitats lexicaus que son de sens opausat o contrari. Los antonims se pòden destriar en foncion de la relacion qu'existeish entre eths : * pòden estar complementaris quan son en oposicion exclusiva. L'un es la negacion vertadèra de l'aute e la negacion de l'un deus dus implica l'afirmacion de l'aute (ex. : ''òc/non'', ''viu/mòrt).'' * pòden estar dens ua relacion d'oposicion exclusiva mès tanben gradabla. En occitan, es... ») Balisa : Editor visual
• 13 novembre de 2022 a 10.17 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Omonimia (Creacion de la pagina amb « En semantica, i a '''omonomia''' quan duas o mantuas unitats lexicaus son parièras foneticament o graficament mes diferent deu punt de vista deu sens. Las unitats lexicaus que son parièras foneticament e graficament son ditas omofònas e omografas. Per exemple, ''som'' pòt designar lo somelh o la punta d'ua montanha, ''pòt'' un recipient o una part de la cara au torn de la boca. Pasmens, la màger part ne son pas qu'omofònas (''abitar/avitar'', ''cen... »)
• 13 novembre de 2022 a 10.02 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Sinomimia (Creacion de la pagina amb « En semantica, i a '''sinomimia''' quan duas unitats lexicaus diferentas an lo medish sens. Exemples : ») Balisa : Editor visual
• 13 novembre de 2022 a 09.44 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Grop nominau (Creacion de la pagina amb « Lo '''grop nominau''' es un element de la frasa. »)
• 13 novembre de 2022 a 09.36 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Determinant (gramatica) (Creacion de la pagina amb « Un '''determinant''' es un element que davanteja generaument un nom e que constitueish dab aqueth nom un grop nominau dens ua frasa. Es tanben un actualizator que permet d'integrar un nom dins lo discors en balhà'u un referent, es a díser de'u ligar a ua realitat. Enfin, un determinant a lo poder de nominalizar, es a díser de cambiar en nom un element gramaticau de quina categoria que sia. Exemples : Lo ''director m'atendè suu solar'' Lo nòste ''cosin... ») Balisa : Editor visual
• 25 octobre de 2022 a 05.27 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Apostròfa (Creacion de la pagina amb « L’'''apostròfa''' es ua construccion especifica que permet d'interpellar ua persona, ua bèstia o un element materiau, personificat o non e, de quan en quan, de precisar la soa identitat. Es ua construccion caracteristica deu discors dirècte. Lo mei sovent, es un nom pròpri que se tròba hicat en apostròfa, un nom pròpri que designa la persona interpellada. Lo nom pròpri es generaument emplegat sol. Lo nom pròpri pòt estar tanben davantejat per un a... ») Balisa : Editor Visual : basculat
• 17 setembre de 2022 a 19.13 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Croquet (Creacion de la pagina amb « {{Dialècte Gascon}} {{Simbòls tipografics|[]}} Los '''croquets''' son signes de pontuacion. Son utilizats sovent en complement de las parentèsis tà enquadrar un element o un ensemble d'elements dens un tèxte qu'utiliza dejà parentèsis. Serveishen tanben tà enquadrar : * mots que son estats restituïts d'ua faiçon ipotetica pr'amor que mancavan dens lo tèxte iniciau o elements que, dens un tèxte citat parciaument, permeten de reconstituïr lo f... ») Balisa : Editor Visual : basculat
• 11 setembre de 2022 a 15.47 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Barra oblica (Creacion de la pagina amb « {{Dialècte Gascon}} {{Simbòls tipografics|/}} La '''barra oblica''' es un signe de pontuacion. La màger part deu temps es una barra clinada simpla. Dessepara generaument dus elements que s'opausan e, dens aqueste cas, pren un espaci insecable abans e après (ex : ''can'' / ''gat'', ''fuòc'' / ''aiga''). Dessepara tanben, dens ua categoria o un paradigme dus elements equivalents. Dens aqueste cas, n'i a pas nat espaci ni abans ni après (ex : ''cosina... ») Balisa : Editor Visual : basculat
• 11 setembre de 2022 a 15.26 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Tiret (Creacion de la pagina amb « {{Simbòls tipografics|–}} Lo '''tiret''' es un signe de pontuacion. Dens ua frasa, serveish tà isolar e hicar en relhèu dens ua frasa un mot o un grop de mots que constitueishen un comentari. Se met generaument un tiret abans lo comentari e un aute après. Lo segond tiret desapareish quan l'element isolat correspon a la fin d'ua frasa. A la debuta d'ua frasa, un tiret sol serveis tà introdusir dens un dialòg las paraulas deus diferents intervienen... »)
• 11 setembre de 2022 a 14.45 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Fonetica (Creacion de la pagina amb « La '''fonetica''' es la branca de la lingüistica que descriu la formacion e la percepcion deus sons sens considerar la lor foncion dens la comunicacion lingüistica. == Ligams intèrnes == * Alfabet fonetic internacionau. * Fonologia. == Bibliografia == * ''Handbook of the International Phonetic Association (I.P.A) - A Guide to the use of the International Phonetic Alphabet, Cambridge University Press, 1999. Categoria:Lingüistica »)
• 29 agost de 2022 a 17.51 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Frasa (Creacion de la pagina amb « Ua '''frasa''' es un ensemble autonòme de mots o de grops de mots ordenats d'un cèrta faiçon a l'entorn d'un element principau, genaurament un vèrbe conjugat. Los mots que constitueishen ua frasa apartienen a diferentas classas o categorias gramaticaus (nom, adjectiu, vèrbe, advèrbi...). Aqueras unitats gramaticaus simplas pòden constituir ensembles que son los grops de mots o sintagmas (grop nominau, grop adjectivau, grop verbiau, grop adverbi... »)
• 27 agost de 2022 a 09.08 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Estandard (lingüistica) (Creacion de la pagina amb « Un estandard es ua forma de lenga correnta que resulta deus desvolopaments de la comunicacion com deus reajustaments de la nòrma devuts a la soa socializacion. Es determinada, dens las societats contemporanèas, per la generalizacion de la lenga escrivuda e de la soa codificacion mès ne correspon pas fòrçadament a la soa version sostienguda o academica que, era, se tròba meilèu dins l'idèa de nòrma. Un estandard es portaire de l'idea de lenga comuna. ») Balisa : Editor visual
• 27 agost de 2022 a 09.00 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Utilizaire:Altder (Pagina voida creada)
• 27 agost de 2022 a 08.54 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Allofòn (Creacion de la pagina amb « Un allofòn es ua varianta combinatòria d'un fonèma. Ua de las realizacions foneticas o prononciacions d'un fonèma. Per exemple, en gascon, lo fonèma /b/ a dus allofòns que son [b] au començament d'un mot e [β] en posicion intervocalica. ») Balisa : Editor visual
• 27 agost de 2022 a 08.49 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Prononciacion (Creacion de la pagina amb « La prononciacion (o realizacion fonetica) designa ua faiçon de balhar ua forma sonòra a un fonèma o a ua seguida de fonèmas ordenats en morfèma o en frasa. La prononciacion càmbia sustot segon lo critèri d'origina geografica dau parlaire. ») Balisa : Editor visual
• 27 agost de 2022 a 08.42 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Palatalizacion (Creacion de la pagina amb « La '''palatalizacion''' correspon a un desplaçament orizontau deu punt d'articulacion de cap au som deu paladar e a un ahortiment de l'articulacion. Lo contacte de la lenga dab lo palader es mei gran. Lo desplaçament se hè de l'arrèr de cap a l'abans per las consonantas velaras e de l'abans de cap a l'arrèr per las consonantas dentaus e alveolaras (per exemple, ''fòrsa'' e ''puish''). La palatizacion es dita faussa quan i a l'ahortiment de l'articulacio... ») Balisa : Editor visual
• 27 agost de 2022 a 08.33 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Isoglòssia (Creacion de la pagina amb « Ua isoglòssia es una linha abstrèita que dessepara duas airas lingüisticas. Cèrtas isoglòssias pòden estar retiengudas tà determinar espacis dialectaus. Autas, se junhent en hèishs, pòden estar utilizadas per la medisha tòca (per exemple, es lo cas deu gascon) o per senhalar un limit lingüistic (per exemple, enter lenga d'òc e lenga d'oïl). ») Balisa : Editor visual
• 27 agost de 2022 a 08.27 Altder discussion contribucions va crear la pàgina Aira lingüistica (Creacion de la pagina amb « Ua '''aira lingüistica''' es un domeni geografic pròpri a un hèit o a un ensemble de hèits determinats per ua o mantuas isoglòssias. Ua aira fonetica o lexicologica pòt estar infradialectau o s'espandir sus un o mantuns dialèctes. Pòt tanben desbordar sus ua auta lenga. »)
• 27 agost de 2022 a 08.23 Lo compte d'utilizaire Altder discussion contribucions es estat creat