Dr. Strangelove
Dr. Amor Estranh
| |
---|---|
Slim Pickens cavalgant la bomba atomica « Hi there ! ».
| |
Títol original | Dr Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb |
Realizacion | Stanley Kubrick |
Actors principals | Peter Sellers, George C. Scott |
Scenari | Stanley Kubrick, Terry Southern e Peter George |
Musica | Laurie Johnson |
Direccion artistica | Peter Murton jos la direccion de Ken Adam |
Vestits | Bridget Sellers |
Fotografia | Gilbert Taylor |
Montatge | Bridget Sellers |
Societat de produccion | Columbia Pictures e Hawk Films Ltd. |
Societat de distribucion | Columbia Pictures |
Budgèt | 1 800 000 $ |
Format | Blanc e negre - 1,66:1 - Mono (Westrex Recording System) - 35 mm |
Genre | comèdia |
Durada | 1h31 |
Lenga(s) originala(s) | anglés |
País d’origina | Reialme Unit Estats Units |
Dr Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb o Dr Strangelove (en occitan: Dr.Amor Estranh o: Cossí aprenguèri a me tafurar pas e a aimar la bomba es una comèdia militara e satirica sortida en 1964 e realizada par Stanley Kubrick segon la novèla Red Alert (o Two Hours to Doom), escricha per Peter George jol nom de Peter Bryant.
Sinòpsis
modificarL'istòria se debana en plana Guèrra Freja. Lo general american Jack D. Ripper, patissent de foliá paranoïaca, decidís d’enviar sos B-52 tustar l’URSS. Lo president dels Estats Units d'America comanda una reünion d'urgéncia dins la sala sosterrena de comandament estrategic per ensejar d'evitar una guèrra nucleara.
Un debat s’engatja alara entre los tenents de diferentas opcions politicas e militaras que s’ofrisson al president. La sola possibilitat per evitar un conflicte major es de provesir la posicion dels avions als sovietics per que los detrugan. D'unes son abatuts e d'autres son rampelats de pauc, mercé a la determinacion d'un oficièr britanic. Totes levat un, que lo sistèma de comunicacions fonciona pas. L’ambaissador de l’URSS, convocat per testimoniar de la bona fe del president american, menciona l’existéncia d’un sistèma secret de defensa que lançariá automaticament l’olocaust nuclear en cas d’ataca contra son país. Lo quite sistèma secret de defensa se nomena La Maquina Infernala.
Alara, se conselha del Doctor Stangelove, un scientific, transfug nostalgic del regim nazi. Explica alara una solucion possibla per salvar l'umanitat.
Mentretemps, l’equipatge del B-52 mèna sa mission cap al tèrme, segur de la legitimitat de l’òrdre que receptèt, malgrat totas las dificultats que deu encontrar. Al moment de largar sa bomba atomica sus la cibla sovietica senhalada, lo sistèma s'enraia. Lo capitani del B-52 amb un accent texan davala dins la cala, met son capèl de vaquièr, s'asseta sus la bomba e la destaca. Davala cap al sòl a caval sul veïcul balhant la mòrt nucleara levant son cobricap e cridant "yahhhooo !!". Lo filme s'acaba per qualques imatges plan vertadièrs d'ensags nuclears.
Distribucion
modificar- Peter Sellers: Coronèl Lionel Mandrake, President Merkin Muffley e Docteur Strangelove+
- George C. Scott: General « Buck » Turgidson
- Sterling Hayden: General Jack D. Ripper
- Keenan Wynn: Coronèl « Bat » Guano
- Slim Pickens: Major T.J. « King » Kong
- Peter Bull: Ambaissador de Sadesky
- Tracy Reed: Miss Scott
- James Earl Jones: Luòctenent Lothar Zogg
- Jack Creley: Mr. Staines
- Roy Stephens: Frankie Canon
- Gordon Tanner: Général Faceman
Scènas d'antologia
modificar- La conversacion al telefòn roge, que lo president american i ensaja amb tota la diplomacia possibla de far comprene a son omològ sovietic, completament ebri, en plena nuèch, la gravitetat de la situacion;
- Peter Sellers en oficièr britanic, ensajant d’empachar, de badas, lo general Jack D. Ripper de tirar a la mitralhadoira sus de soldats compatriòts venguts lo cercar, e que prengava per de Russes envasissent sa basa;
- Peter Sellers, segur de la foliá de son superior (que lancèt lo plan R), ensaja desesperadament de li tirar lo còde de retorn de las tropas. Son rasonament es interromput quand entend lo general Ripper se suicidar dins la sala de banh;
- Lo comandant de bòrd del B-52 que legís mejançant l'interfòne a son equipatge las consignas e fa verificar lo contengut de lor troça de subrervida, que conten entre autre tauletas de goma e una Bíblia miniatura combinada a un guide de conversacion en rus ;
- Lo general american « Buck » Turgidson e l'ambaissador sovietic ne venent als mans son interromputs dins lor bagarra pel president dels Estats Units declarant « Sénhers, podètz pas vos batre aicí ! Siètz dins lo PC de Guèrra. » ;
- Aquel quite general, respondent amb un estrambòrd desmesurat a la question del president de saber se un B-52 en rasejant podava pasar las dafensas antiaerianas sovieticas;
- Lo Dr Strangelove , amb un accent germanic marcat, ensajant de mestrejar son bras drech que tend a far lo salut itlerian espontanèament, e respondent tanben espontanèament «Jawohl, mein Führer !» a una question del president dels Estats Units;
- Lo comandant de bòrd del B-52, capèl texan sul cap, cavalgant la bomba largada de l'avion.
Prèmis
modificar- British Academy Film Award del melhor filme e del melhor filme britanic en 1965.
- Oscars del cinéma 1964: quatre nominacions dins las categorias melhor filme, melhor realizator, melhor scenari, melhor actor (Peter Sellers).
Vejatz tnben
modificarArticles connèxes
modificarBibliografia
modificar- (en) Monthly Film Bulletin, n° 361
- (en) Sight and Sound, hiver 1963-64, p. 37 + p. 52
- (fr)Cahiers du cinéma, n° 155, mai 1964
- (fr) Cédric Anger e Jean Douchet, Docteur Folamour : Stanley Kubrick, Film de l'Estran/CNC, París, non datat, 24 p. (coll. « Collège au cinéma »)
- (fr)Hélène Puiseux, L'apocalypse nucléaire et son cinéma, Éditions du Cerf, Paris, 1987, 235 p. ISBN: 2-204-02740-5