Descreissença (economia)
La descreissença es un concèpte politic, economic e social que s'opausa al relatiu consensus politic actual sus la creissença economica. Lo tèrme de descreissença nasquèt entre los ans 1970 e 1980 – en partida mejan la tèsi de Nicholas Georgescu-Roegen – e per la presa de consciéncia de las consequéncias de l'utilizacion de ressorças naturalas al delà de lor generacion naturala coma o fa la societat de consomacion (que deriva d'un sistèma liberal o socialista). L'idèa de descreissença ven de pensaires critics amb lo desvolopament e amb la societat de consomacion. Entre eles son: Ivan Illich, André Gorz, Cornelius Castoriadus, o François Partant. A partir dels ans 90 comencèt a se desvolopar fòrça lo movement, impulsat per un dels seus ideològs máger, l'economista Serge Latouche. Segon aquel darrièr lo sens de la descreissença es: "La decreissença, coma tala, es pas vertadièrament una alternativa concrèta al model actual; seriá, puslèu, la matritz que donariá luòc a l'eclosion de multiplas alternativas. Evidentament, cada proposicion concrèta o contraproposicion es a l'encòp necessari e problematica. En mai, Latouche, insistís sul fach de que la descreissença es pas sonque una opcion, mas que deuriá èsser una obligacion, pausant de limits a la creissença. Idèa que rebat amb la seuna expression: “Descreissença o barbaria". Per aprigondir mai, l'idèa de la descreissença seriá una consequéncia de l'idèa seguenta. Una creissença economica de contunh dins una planeta limitata es impossible. Alara qu'avem ja trespassat fòrças límits environamentals e sièm prèp de n'otrepassar encara mai, l'unica estrategia que sembla viable a mièg e long tèrme es aquela de la descreissença. Alara, seriá pas un concèpte negatiu, mas que, seguent d'illustracion de Serge Latouche, seriá coma "quand un riu asonda e totes volèm que "decresca" perque las aigas tornan a la normalitat". Es pas una causa negativa, mas necessària.
Actualament, e se referent a Latouche, diverses autors contunhan a donar forma al concèpte de descreissença. Un d'aqueles es lo politològ e escrivan francés Paul Ariès. Aquel autor, dins una de las seunas conferéncias sul moviment de la descreissença que faguèt en 2011 [1], explica cossi lo concèpte del "totjorn mai", en referéncia a l'inagotable inercia sociala del produire e consomar tojorn mai, nos mena a perdre la capacitat de posar los limits. Tot en creant una granda inegalitat sociala, umana e un agotament de las ressorsas naturalas.
Ariès explica que la descreissença a per objectiu de far que las gents prengan l'abitud de cambiar lo biais de viure e d'utilizar las ressorças. Es perque creu que cal descolonizar lo nòstre imaginari. Dins aquel sens, utiliza la seguenta cita d'Albert Einstein: "qui a lo cap en forma de martèl vei totes los problèmas en forma de clau". Explica que dins nòstre cas los economistas nos an faiçonat lo cap de tal biais que los problèmas socials se les pòt resòlvre amb lo "totjorn mai" e atal nos mena cap a trucar lo mur dins lo domèni social, uman e environamental.
- Agotament de las ressorças energeticas: petròli, gas, carbòni, urani.
- Agotament de qualques minerals
- Degradacion de l'environament: efièch de sèrra, cambiament climatic, pèrda de la biodiversitat e pollucion
- Degradacion de la santat de la fauna, la flòra e de la quita umanitat: esterilitat, allergias, malformacions, augment del càncer, sens obliar que l'envielhiment de la populacion es tanben un factor multiplicador.
- Evolucion del biais de vida dels païses del nòrd al detriment dels païses del sud: transpòrts, tractament dels rebuts, alimentacion (per exemple los païses del nòrd important sòja dels païses paures per alimentar las bèstias (7 calorias vegetalas per una d'animal), energias... Expleitacion considerada neocoloniala de las ressorças dels païses del sud al detriment de la seuna autosuficiéncia.
Aquel productivisme torna en question dempuèi pauc amb subjècte del desvolopament sostenable, concèpte qu'es vist pels partisans de la descreissença coma un oximoron (una contradiccion dels meteisses tèrmes): lo ritme actual, de 20% de la poblacion consumissent 80% de las ressorças naturalas.[2]
La consomacion d'aquelas ressorças fa pas mai qu'accelerar l'agotament. Lo problèma de l'agotament de las ressorças energeticas tampoc es pas pres en compte. De còps qu'i a, aquò multiplica l'emprenta ecologica (l'emprente ecologica se referís a la superfícia necessária per produire las ressorças consumidas e per absorbar los residús e la contaminacion). Aquel 20% de la populacion mai rica, en consequéncia, a pas cap d'autra opcion per reduire la produccion e sa consomacion de decréisser.
Pels seus partisans la descreissença serà, tard o d'ora, impausada per la reduccion de las ressorças naturalas. Alara propausan d'anticipar la situacion volontàriament per ne palliar los efièits negatius e atal melhorar la qualitat de vida de totes.
Origina
modificar
Lo movement de la descreissança apareis en 1972, quora es publicat lo « rapport Meadows » titolat Los Limits a la creissença, tres meses à peine abans la primièra Conferéncia de las Nacions unidas sus l'environament, a z Estocòlme (que se debana del 5 al 16 de junh). Òm parla de creissança zèro.
Lo 19 de junh, pareis un numèro fòra Seria del Nouvel Observateur titolat « La darrièra escasença de la Tèrra » tirat a 200000 exemplaris e ont lo rapòrt es largament comentat. I participan, entre autres, André Gorz (amb lo pseudonim de Michel Bosquet), Théodore Monod e Edgar Morin. Michel Bosquet parla de la necessària reduccion de la consomacion.
Quatre ans pus lèu, en abrial de 1968, un grop de diplomats, universitaris, industrials e membres de la societat civila, desiroses de pensar l'avenir del monde sul long tèrme, s'èra rassemblat amb lo nom de Club de Rome. E en 1970, aviá passat comanda d'un rapòrt als cercaires del Massachusetts Institute of Technology. Publicat finalament en 1972 e titolat The Limits to Growth (Los Limits a la creissença), lo primièr rapòrt Meadows (n'i aguèt tres en tot) serviguèt de vertadièr desenclavador al movement de la descreissença. D'efieit, constituís lo primièr estudi que soslinha los perilhs engendrats per la societat de consomacion. Traduit en trente lengas, foguèt editat a dotze milions d'exemplaris[3].
Criticas
modificarLa critica liberala
modificarLos partisans del liberalisme economic creson que la creissença economica compòrta la creacion de riquesa, augmentant l'emplec, melhorant la qualitat de vida, e ofrissent una educacion e santat melhoras, en d'autres mots, se deuriá aver mai ressorças per melhorar las causas. D'aquel punt de vista, la descreissença condusís a la recession economica e es destructritz de riquesa.
Una autra critica liberala de la descreissença es que lo progrés es totjorn mai ligat a las coneissenças a la plaça de l'utilizacion de las ressorças fisicas, e que lo progrés de la tecnologia resolverà los problèmas environamentals del mond. Lo liure mercat envoronamental es una posicion que sosten que la majoritat dels problèmas de l'environament a per causa per fauta dels dreches de propietat e l'extension d'aqueles per inclore las externalitats.
L'autoregulacion del mercat
modificarLos partisans de l'autoregulacion del mercat creson que s'un determinat recors non renovable ven escàs, lo mercat ne limita la seuna extraccion mejans dos mecanismes:
- Augment del pretz (ofèrta e demanda)
- Augment del finançament pel desenvolopament d'alternativas (es a dire, energias renovelablas, reciclage, etc.)
Aquela posicion sosten que son las fòrças del mercat que tenon l'efècte de forma mai racionala per resòlvre lo problèma, e considèran qu'aqueslas fòrças son mai eficaças que los sistèmas de presa de decisions centralizada (vejatz lo calcul economic, la coneissença dispersa, la tragèdia dels bens comuns). Lo capitalisme de mercat pòt profeitar de l'expleitacion de las fonts d'energia qu'èran pas economicament viables fa 10 o 20 ans, ja que amb de nòvas condicions de la creissença economica n'obligará aquela utilizacion.
En responsa a las teorias de Georgescu-Roegen, Robert Solow a Joseph Stiglitz senhalan que lo capital e lo trabalh pòdon substituir las ressorças naturalas dins la produccion, que siá de biais directe o non, garantisson una creissença sostinguda o almens un desenvolopament sostenible.[4]
La destruccion creativa
modificarLo concèpte de descreissença se basa sus l'ipotèsi que produire totjorn mai tanben implica consumir mai energia e matèrias primièras, tot en mermant lo pes de la fòrça de trabalh, que se substituís per de maquinas. Aquela analisi es considerada enganaira, perque lo progrés tecnologic permet de produire mai amb mens, atal coma ofrir mai de servisis. Aquó es la destruccion creativa, es lo processus que las "vièlhas" entrepresas d'un sector (qu'an de tecnologias costosas e polluantas) desapareisson del mercat a causa de l'innovacion dins aquel sector que fa baissar los còstes, alara que se consumís mens d'energia e de matèrias primièras, amb una mai granda productivitat.
Aquela reduccion dels còstes e/o aument dels beneficis tanben augmenta la capacitat d'estalvi, que permet d'investir dins de nòvas avençadas per substituir las vièlhas tecnologias.
La critica marxista
modificarLos marxistas distinguisson entre dos tipes de creissença: aquela qu'es utila a l'umanitat, e aquela que simplament existís per aumentar los beneficis de las entrepresas. Los marxistas considèran qu'es la natura e lo contraròtle de la produccion que son determinant, e non la quantitat. Creson que lo contraròtle e una estrategia per la creissença son los pilars que permeton un desvolopament social e economic. Segon Jean Zin, que la justificacion de la descreissença siá valida, es pas una solucion al problèma.[5]
La critica del terç mond
modificarLo concèpte de descreissença es vist coma contradictòri quan s'aplica als païses mens desenvolopats, que requerisson la creissença de las seunas economias per aténher la prosperitat. Dins aquel sens, la majoritat dels partisans de la descreissença promòvon la capitada d'un certan nivèl acceptable de benestar que siá independent de la creissença. La question d'ont se tròba l'equilibri (es a dire, lo nombre de nacions desenvolopadas qu'an de decréisser, e la quantitat de las nacions dins lo desenvolopament que deuriá aver per permetre de créisser), es dubèrta.
La critica tecnologica
modificarLos partisans de las avançadas scientíficas argumentan que se resolveràn los problèmas de fornidura d'energia, de residús e de la disminucion de las matèrias primièras. Aquela ideologia s'inspira de las Luses per desvolopar una vision tecnologica optimista. Remarcan la reduccion que se passèt los darrièrs vint ans dins la relacion entre la consomacion d'energia e de produccion (o intensitat energetica). Prepausan que la reserca dins l'energia nucleara podriá provesir d'alternativas temporalas d'energia a la crisi del petròli, fins que de tecnologias coma la fusion nucleara vengan disponibles.
Aquel argument contrasta amb las donadas obtengudas pel Projècte Global del Carbòni de 2007, ont s'obsèrva l'estanhacion de la diminucion abans la dicha intensitat energètica, qu'es una de las varianta de l'identitat de Kaya, que tend a mòstrar que, o ben la crisi economica, o l'aflaquiment demografic son essencials per prevenir lo desastre ecologic.
Referéncias
modificar- ↑ (vejatz http://www.youtube.com/watch?v=PXMzFQpylRg)
- ↑ (en) S.K. Agarwal, Environment Biotechnology[1], ed: APH Publishing, 2007, ISBN 8131302946
- ↑ La décroissance. Dix questions pour comprendre et en débattre, op. cit. p. 8.
- ↑ William D. Sunderlin, Ideology, Social Theory, and the Environment, Rowman & Littlefield Publishers, 2002, p. 154-155.
- ↑ (fr)L'écologie politique à l'ère de l'information, Ere, 2006, p. 68-69
(es)Decrecimiento: camino de la sostenibilidad por la Universidad de Alicante https://web.archive.org/web/20090824001248/http://www.ua.es/personal/fernando.ballenilla/Preocupacion/Pepa_Decrecimiento.pdf
Ligams extèrnes
modificar- «Serge Latouche, gran ideólogo del decrecimiento - 1/2», 19/05/2008.
- «Serge Latouche, gran ideólogo del decrecimiento - 2/2», 19/05/2008.
- Ramon Alcoberro. «Tres paradigmes: creixement, sostenibilitat i decreixement.», 4/11/2008.
- «Marcel Coderch, vicepresident de la CMT». Singulars. TV3, 15/03/2010.
- «Antonio Turiel: Condemnats a decréixer.». Singulars. TV3, 07/11/2012.
- Alberto Bastida. «Carlos Taibo: Tenemos que buscar una salida del capitalismo, no de la crisis». JotDown Cultural Magazine, 2/2013.