L'oximoron (del grèc ὀξύμωρον, oxymoron) es, en retorica, una figura literària logica; consistís en armonizar dos concèptes opausats dins una sola expression, en formant atal un tresen concèpte que dependrà de l'interpretacion del lector. Ja que lo sens literal d'un oximoron (per exemple, un instant etèrne) es absurde, se fa que lo lector a cerque un sens metaforic (dins aqueste cas: un instant que, per l'intensitat de çò viscut, fa pèrdre lo sens del temps). Lo recors a aquesta figura retorica es fòrça frequent dins la poesia mistica e dins la poesia amorosa, e perque se considèra que l'experiéncia de Dieu o de l'amor supèra las antinomias mondanas totas.