Wikipèdia

Congrès dels Estats Units

(Redirigit dempuèi Congrès dels Estats Units d'Americas)

Lo Congrès es una legislatura bicamerala del govèrn federal dels Estats Units d'America constituit de doas cambras: Lo Senat e la Cambra dels Representants. Lo Congrès s'amassa al Capitòl a Washington, DC. Los Senators e Representants son elegits per vòte dirècte, las vacanças al Senat se pòde colomar per nominacion del Governador. los Membres son mai sovent eissits del Partit Republican o del Partit Democrata, e rarament d'un tresen partit o independents. Lo Congrès compren 535 membres amb drech de vòte: 435 Representants e 100 Senators.

Blason del Congrès dels EUA

Los membres de la Cambra dels Representants servisson per un periòde de dos ans representant lo pòble d'una sola circonscripcion, lo "districte". Los districtes pel Congrès son definits pels Estats segon lo cens federal, prevesent que cada Estat aja al mens un Representant. Cada Estat, quina que siá la populacion o talha, a dos senators. Actualament, i a 100 senators representant lo 50 Estats. Cada senator es elegit mai sovent dins lor Estat per un periòde de sièis ans, de biais escalonats, que cada dos ans gaireben un tèrç del Senat càmbia a l'eleccion..

Vista generala

modificar

L'Article I de la Constitucion establís, "Totes los poders legislatius çaijós seràn devoludas a un Congrès dels Estats Units, compausat d'un Senat e d'una Cambra dels Representants." La Cambra e lo Senat son de partenaris egals dins lo procediment legislatiu— la legislacion pòt pas èsser promulgada sens lo consent d'ambedoas cambras. Pasmens, la Constitucion garantís a cada cambra de poders unics. Lo Senat ratificas los tractats e apròva la nominacions presidencialas alara que la Cambra a l'iniciativa dels projèctes de finanças publicas. La Cambra a l'iniciativa de l'impeachment, alara que lo Senat ne realiza lo procès[1] Un vòte dels dos tèrces del Senat es necessari per que la persona mesa en acusacion siá remandada de son ofici.

 
En 1868, aquel comitat de representants percaç lo president Andrew Johnson dins lo procès d'impeachment, mas lo Senat lo condamnèt pas.

Lo tèrme Congrès pòt tanben far referéncia a una reünion particulara de la legislatura. Lo Congrès comença e acaba lo tresen jorn de genièr cada an par. Los membres del Senat se nomenan lo senators; los membres de la Cambra dels Representants se nomenan los Representants, congressmen, o congresswomen.

Lo Congrès es en cambiament e en evolucion de contunh. A l'ora d'ara, l'America del Sud e de l'Oèst ganhèron de sètis a la Cambra mercé l'evolucion demografica que foguèt registrada pel census e inclusion de mai de minoritats e femnas pasmens s'aqueles grops son encara sosrepresentats, segon aqueles. Pasmens se los contrapeses del poder de las partidas diferentas del govèrn contunha de cambiar, l'estructura intèrna del Congrès e importanta per comprene e las sieunas interaccions amb se que se nomena las institucions intermediàrias coma los partits politics, las associacions civicas, los grops d'interès, e los mèdia.[2]

Lo Congrès dels EUA servís doas tòcas s'encavalant: la representacion locala al govèrn federal d'un districte del Congrès per de representants e La representacion generala d'un Estat près del govèrn federal per de senators.

Gaireben totes los titulars cèrcan a èsser reelegits, e istoricament lors escasença de capitar passa los 90 percent.[3]

Los enregistraments istorics de la Cambra dels Representants e del Senat son gardats al Centre dels Archius Legislatius, que fa partit del National Archives and Records Administration.[4]

Lo Congrès es directament responsable de governar lo Districte de Colúmbia, l'actual sèti del govèrn federal.

Istòria

modificar

Lo Primièr Congrès Continental èra una amassada de representants de dotze dels tretze colonias britanicas en America del Nòrd.[5] En julhet de 1776, the Second Continental Congress adoptèt la Declaracion d'Independéncia, creant una novèla nacion los "Estats Units d'America". Los Articles de la Confederacion en 1781 crèan lo Congrès de la Confederacion, un organ unicameral amb egala representacion dels Estats ont cada Estat a lo drech de vetò sus gaireben totas la decisions. Lo Congrès aviá de foncions executivas e non pas una autoritat legislativa, e lo judiciari federal èra limitada a l'amiraltat[6] e macava l'autoritat per recampar las taxas, regular lo comèrci, o impausar las leis.[7][8]

 
George Washington presidant al la signatura de la Constitucion dels EUA.

lo govèrn sens poder menèt la Convencion de 1787 que prepausava de revisar la constitucion cap a doas cambras o un congrès bicameral.[9] Los Estats mai pichons argiguèron per una representacion egala de cada Estat.[10] L'estructura de doas cambras foncionava plan dins los govèrns de l'Estat. Un compromés foguèt adoptat amb de representants causits par la populacion (beneficiant al Estat mai grands) e exactament dos senators causits pels govèrns de l'Estat (beneficiant al Estats mai pichons).[11] La constitucion ratificada creava una estructura federala amb dos centre de poders s'encavalant que cada ciutadan coma individú èra subjècte a l'encòp del poder del govèrn d'Estat e del govèrn nacional.[12][13][14] Per s'aparar contra l'abús de poder, cada branca del govèrn—executiva, legislativa, e judiciària—avián una esfèra destriada d'autoritat e pòt contrarotlar las autras brancas segon lo principi de la separacion dels poders.[15] Mai, i a contrapeses e contraròtles (checks and balances) a l sen de la legislatura dempuèi qu'es separat doas cambras. Lo govèrn novèl venguèt actiu en 1789.[15][16]


L'èra de formacion (ans 1780–1820)

modificar

Los federalistas e los antifederalistas se butassan pel poder los primièrs ans abans que los partits politics sián prononciat, fach inatendut dels Paires de la Constitucion. Amb l'adopcion de la Constitucion e la declaracion dels drechs, lo movent antifederalista s'atudèt. D'activistas jonhèron lo partit antiadministracion que venguèt lo partit Republican-Democrata e comencèt le temps del Primièr Partit.

L'èra dels partits (ans 1830–1900)

modificar

Aqueles ans son marcats pel poder grandissent dels partits polotics. Lo moment critic èra la Guèrra civila que resòlv lo subjècte de l'esclavatge e s'unís la nacion jos l'autoritat federala, mas aflaquís lo poder dels drechs dels Estats. La Gilded Age (Edat Daurarda) (1877–1901) es marcar per la deminacion republicana al Congrès. A l'epòca, l'activitat del lobbying venguèt mai intens, subretot pendent l'administracion del President Ulysses S. Grant ont l'influéncia dels lobbies recomanda de subvencions pel ferroviari e de tarifas sus la lana.[17] dels ciutadans e la nacion grandís a un ritme a rapid. L'èra progressista èra caracterizada per un liderat fòrt del partit dins ambedoas cambra del Congrès e amb de cridas a la refòrma; a vegadas los reformators ataquèron los lobbiistas coma politics corromputs.[18] La posicion del President de Cambra venguèt fòrça poderós jold líders coma Thomas Reed en 1890 e Joseph Gurney Cannon. Lo Senat èra en realtitat contrarotlats per una mièg dotzena d'òmes.

L'èra del comitat (ans 1910–1960

modificar
 
Reünion del Congrès, v. 1915
 
Lo Capitòli dels EUA

Un sistèma d'ancianetat—que los Membres del Congrès mai ancians ganhavan totjorn mai de poder—encoratjava los politicians d'ambedos partits de servir per long temps. Lo President del Comitat chairmen demòra enfuent dins ambedoas cambras fins a las reformas dels ans 1970. De cambiaments estructurals importants inclusisson l'eleccion dirècta dels senators segon lo dètz-e-seten Amendament[11] qu'a d'efièches positius (de senators mai en contacte amb l'opinion piblica) e negatius (rosega l'autoritat dels govèrns de l'Estat).[11] Las decisions de la Cort Suprèma basadas sus la clausula del comèrci de la Constitucion aumentan lo poder del Congrès per regular l'economia.[19] Un efièch de l'eleccion populara dels popular dels senators èra una reduccion de la diferéncia entre la Cambra e lo Senat al subjècte de lor ligam amb electorat[20] Las refòrmas de la presidéncia provisòria (Lame duck) segon lo vinten amendament acabèron amb lo poder dels membres del congrès desfachs e retirats fasent l'influéncia alara qu'èran pas pus en responsabilitat.[21]

La Granda depression de 1929 jol President Franklin Roosevelt e un contraròtle fòrt dels Democratas[22] e las politicas del New Deal. L'eleccion de Roosevelt en 1932 marquèt un cambiament del poder governamental dins la branca executiva. Fòrça iniciativas del New Deal venián de l'Ostal Blanc puslèu que del Congrès.[23] Lo Partit Democrata contraròtle ambedoas cambra del Congrès per d'annadas.[24][25][26] A l'epòca, los Republicans e Democratas conservators del sud[27] forman la Coalicion Conservatritz. Democrats maintained control of Congress during World War II.[28][29] Los Democratas gardan lo contraròtle del Congrès pendent la Segonda Guèrra Mondiala.[30] Los Democratas del sud ven una fòrça poderosa dins mai d'un comitat influent pasmens se lo poder politic alternava entre Republicans e Democratas aqueles ans. Fòrça subjèctes complèxes demandavan granda especializacion e expertisa, coma la conquista espaciala e la politica de l'energia atomica.[30] Lo Senator Joseph McCarthy expleitèt la crenta del comunisme e menavan de proceses televizats.[31][32] En 1960, lo candidat Democrata John F. Kennedy de pauc ganhèt la presidéncia e faguèt tornar lo poder als Democratas dominant ambedoas cambras del Congrès fins a 1994.

L'èra contemporanèa (ans 1970–fins ara)

modificar
 
Historical graph of party control of the Senate, House, and Presidency.[33] Since 1980, the Democrats have held the Presidency for four terms, but because of the Senate filibuster, have only been able to freely legislate in two years. The Republicans have been similarly disabled.

Lo Congrès adòpta lo programa de Johnson (Granda Societat) per lutar contra la pauretat e la fin. L'escandal del Watergate aguèt un efièch poderós per reviscolar lo Congrès alara un pauc dormilhós al subjècte de la vigilància dels actes presidencials reprensibles e amagats; l'escandal "tornèt modelar net" las relacions entre las brancas de govèrn[34] Lo pes dels partits tornèt, subretot après 1994; D'analistas atribuisson las bregas partisanas a las cortas majoritats del Congrès majorities que descoratja la benvoléncia sociala dins las salas de reünion.[2] Lo Congrès comecèt a restablir son autoritat.[23][35] Lo Lobbying venguèt un factor important la refondacion del finançament politic de començat en 1971 (Federal Election Campaign Act. Political action committees).[36]

De 1970 a 2009, La Cambra aumenta lo nombre dels delegats, e tanben lors poders e privilègis la representacion des ciutadans dels EUA fòra del país, ven en representacion dins los comitats Puerto Rico amb lo Comissari Resident en 1970. En 1971, un delegat pel Districte de Colúmbia es autorizada, e un de mai en 1972 per Illas Verges Americanas e Guam. 1978 s'atribuís un delegat de mai a la Samoa Americana, e autre per las Illas Mariannas del Nòrd en 2009. Aqueles Membres dels Congrès gausisson del privilègi de taulat per l'iniciativa dels projèctes, e recentament dels drech de vòte als comitats permanents e especials, dins los caucuses dels partits e las conferéncias mixtas amb lo Senat. An de burels al Capitòli, una equipa e doas encontras amb quatre acadèmias militaras. Alara que lors vòtes son constitucionala quand lo Congrès autoriza al Plen del Comitat de la Cambra, recentament lo Congrès o permetèt pas, e pòdon pas votar a las reünions de la Cambra.[37]

Al sègle XX, lo trabalh de premsa prenguèt d'importància dins lo trabalh del Congrès.[38] Norman Ornstein suggeriguèt que la predominància dels medias met en relèu lo costat negatiu e sensacional del Congrès.[39] D'autres aquí i veson una pression per passar lo bronziment.[40] Un rapòrt caracteriza lo Congrès in 2013 en per èsser unproductiu, paralizat, e "realizant de recòrds de futilitat".[41] En Octobre de 2013, amb l'impossibilitat al Congrès de far un compromés, lo govèrn s'arrestèt unas setmanas e riscava una manca grava del pagament del deute.[42] Un rapòrt suggerís que lo Congrès fa prene un "fòrça grand risc per l'economia dels EUA" per qu'es sul fial.[43] Puja totjorn mai de malcontentament public contra lo Congrès,[44] amb un taus fòrça bas de satisfaccion[45][46] casent a 5% en Octobre de 2013.[47]

Lo Congrès dins lo govèrn dels EUA

modificar

Los poders del Congrès

modificar

Vista del poder del Congrès

modificar
 
Lo "poder de la borsa" autoriza a taxar los ciutadans, las despensas, e premsa la moneda.

L'Article I de la Constitucion crèa e establís l'estructura màger e gaireben totes los poders del Congrès. Las seccions una a Sièis descriu cossí lo Congrès es elegit ae balha a la cambra lo poder de crear la sieuna estructura. La seccion set establís de procediment de crear las leis, e la seccion uèit enumera fòrça poders. La seccion nòu ies una lista dels poders que lo Congrès a pas, e la section detz enumera los poders de l'Estat, unes d'aqueles que pòdon èsser garantits sonque pel Congrès.[48] Los amendaments constitucionals garantiguèron los poders addicionals del Congrès. Lo Congrès a tanben de poders implicits de la Constitucion article 1, seccion 8, clausula 18 Necessary and Proper.

Lo Congrès a l'autoritat sus las politicas financièras e budgetàrias segon la lista del poder per "fixar e recampar las Taxas, Drechs, Impòsts e Exercicis, per pagar los Deutes e provesir la defensa e Defendre e la providéncia generala dels Estats Units". A una granda autoritat sul budgets, âsmens se l'analista Eric Patashnik suggerís qu'una granda partida del poder del Congrès per organizar lo budget se perdèt quand l'Estat providéncia s'espandiguèt dempuèi que "las prerogativas èra institucionalament desligada de l'ordinari legislatiu e del ritme del Congrès".[49] Un autre factor que menèt a aquel contraròtle mendre sul budget èra la cresença Keynesiana que l'equilibre budgetari ès pas una necessitat.[49]

Lo Siesen Amendament en 1913 espandís lo poder del Congrès sus la taxacion inclusissent l'impòst sul revengut sens repartiment entre los Estats, e sens agach suls sens.[50] La Constitucion tanben garantís lo Congrès del poder exclusiu per prene los fons, e aquel poder de la borsa es un dels contraròtle primari del Congrès de la branca executiva.[50] Lo Congrès pòt empruntar d'argent sul credit dels EUA, regular lo comèrci amb las nacions extrangièras e entre los Estats, e batre la moneda.[51] Mai sovent, lo Senat e la Cambra dels Representants an una autoritat legislativa egala, pasmens sola la Cambra pòt generar los revenguts e aprovar las depensas.[1]

 
Lo Congrès autoriza defense crompant l'USS Bon Homme Richard (CV-31).

Lo Congrès a un ròtle important dins la defensa nacionala, inclusissent lo poder exclusiu de declarar la guèrra, de pujar e manténer las fòrças armadas, e fa lo reglament miltar.[52] De criticas cargan que la branca executiva usurpèt lo pretzfach constitucional del Congrès per declarar la guèrra.[53] Qu'istoricament los presidents inician lo procediment menet a la guèrra, demandèron e obtenguèron del Congrès de declaracions formalas de guèrra per la Guèrra 1812, la Guèrra ispanoamericana, Primièra Guèrra Mondiala, e la segonda,[54] quitament qunad lo President Theodore Roosevelt menè l'armada a Panamà en 1903 aguèt pas l'aprobacion del Congrès.[54] Al començament de l'invasion de la Corèa del Nòrd en 1950, lo President Truman descriguèt la responsa Americana coma una "accion de polícia".[55] Segon la revista Time en 1970, "Los presidents dels EUA ordonèron a las tropas de se posicionar e d'agir sens una declaracion formala del Congrès per un total de 149 còps."[54] En 1993, Michael Kinsley escriguèt que "la poténcia de guèrra del Congrès venguèt la disposicion mai francament mespresada de la Constitucion," e qu a la "veraia degradacion [de la poténcia de guèrra del Congrès] comença après la Segonda Guèrra Mondiala."[56][57][58] Lo desacòrdi entre l'amplor respecitva de poder del Congès e del President al subjècte de la guèrra sovent arriba dins l'istòria del país."[59]

Lo Congrès pòt establir los burèls e rotas de pòsta, balha los brevets e drechs d'autors, fixa los estandards dels peses e mesuras, establís la Corts inferiora a la Cort Suprèma, e "fa totas las Leis que seràn necessàrias e que cal per menar cap a l'Execucion los çai dejós Poders, e totes los autres Poders aquistats per aquela Constitucion pel Govèrn dels Estats Units, o dins quin que siá Departament o Oficièr d'aquel." L'Article quatre dona al Congrès lo poder d'admetre d'Estats nòus dins l'Union.

 
Lo Congrès vigila d'autras brancas del govèrn, per example, Lo Comitat del Senat sul Senate Watergate, enquestant sul President Nixon e lo Watergate, en 1973–74.

Una de la foncions non legislativas màger del Congrès es lo poder d'enquèsta e vigilància de la branca executiva.[60] La vigilància pertocant al Congrès es mai sovent delegatat a de comitats e es facilitatat pel poder qu'a lo Congrès de fa de citacions.[61] De criticas cargan que lo Congrès a a vegada mancat de far çò que cal per vigilar las autras brancas del govèrn (Plame affair).[62][63] D'especialistas Politics coma Ornstein e Mann suggerisson que las foncions de vigilàncias ajudant pas los membres de Congrès per lor reeleccion. Lo Congrès a tanben lo poder exclusiu d'impeachment (censura e remada) sul president, los jutges federals e d'autres oficièrs federals.[64]

Lista dels poders

modificar

La Constitucion enumèra lo poders del Congrès en detalh. Mai, d'autres poders del Congrès foguèron garantits, o confirmats, per d'amendaments constitucionals. Lo tresen (1865), quatorzen (1868), e lo quinzen Amendaments (1870) donan al Congrès l'autoritat de promulgar de leis per enforça los drechs de Americans d'Africa, coma los drechs de vòte, seguratat juridica, e egala proteccion per la lei.[65] Generalament las fòrças de las milícias son contrarotladas pels govèrns d'estat, e non pel Congrès.[66]

Los poders implicits e la clausula comerciala

modificar

Lo Congrès a tanben de poders implicits venent de l'Article un de la Constitucion, seccion 8, clausula 18 (Necessary and Proper Clause) que permet al Congrès de "far totas las Leis que seràn necessàrias e que cal per menar cap a l'Execucion los çai dejós Poders, e totes los autres Poders aquistats per aquela Constitucion pel Govèrn dels Estats Units, o dins quin que siá Departament o Oficièr d'aquel." [67] Segon las interpretacions d'aquela clausula e d'aquela de Comèrci (Commerce Clause), fa la lista dels poders per regular lo comèrci, e d'afars coma McCulloch v Maryland, espandiguèron la portada de l'autoritat legislativa del Congrès al delà de çò que prescriu la Seccion 8.[68][69]

Contraròtles e contrapeses

modificar
 
Vista dels Capitòli dempuèi lo bastit de la Cort Suprèma.

Lo Representant Lee H. Hamilton explica cossí fonciona lo Congrès dins lo govèrn federal:

Per ieu la clau de compreneson es lo contrapes. Los fondators faguèron de grands esfòrces per que contrapesan las institucions las unas contra las autras—de poders oscillant entre tres brancas: Congrès, President, e Cort Suprèma; entre la Cambra dels Representants e lo Senat; entre lo govèrn federal e los Estats; entre d'Estats de talhas diferentas e de region amb d'interèsses diferents; entre los poders del govèrn e los drechs dels ciutadans, coma indicat per la Declaracion dels dreches ... Pas una partida del govèrn domina l'autre.[70]:6

La Constitucion provesís de contraròtles e contrapeses entre las tres brancas del govèrn federal.[70][71]

L'influéncia del Congrès sus la presidéncia vària segon los periòdes segon de factors coma lo lideratge del Congrès, l'influéncia politica del President, las circonstàncias istoricas coma la guèrra, e l'iniciativa personala dels membres del Congrès. L'impeachment d'Andrew Johnson fa la presidéncia mens poderosa que lo Congrès per fòrça ans après.[70] Lo sègle XX e XXI vegèron un aument del poder presidencial amb d'òmes politics coma Theodore Roosevelt, Woodrow Wilson, Franklin D. Roosevelt, Richard Nixon, Ronald Reagan, e George W. Bush.[70][72] Los responsables de la branca executiva son sovent reticents a donar d'informacions sensiblas als membres del Congrès de crénher que l'informacion demòre pas secrèta; En cambi, sabent que pòt èsser cèc de l'activitat de l'executiu, lo membres del Congrès son mai susceptibles de se mesfisar de lors omològs de la agéncias de l'executiu.[73] Fòrça accions de govèrn demandan un coordinacion subte entre diferentas agéncias, es un pretzfach del Congrès pòt pas far. Lo Congrès es lent, obèrt, divisat, e pas plan adaptat a l'accion mai rapida de l'executiu o per far un bon trabalh per vigilar una tala activitat, segon d'analisis.[74]

 
Lo procés d' impeachment del President Clinton ien 1999, presidit per William Rehnquist.

La Constitucion concentra de poders de ramandament al Congrès donant poder e obligacion a la Cambra dels Representants de realizar la destitucion a l'encòp d'agents de l'executiu e del judiciari per rason "Traïson, Corrupcion, e autres Crimes e Delicte grèus." L'impeachment es una acusacion formala de l'activitat illegala d'un agent del govèrn civil o politic. Lo Senate a lo poder constitucional e es obligatat d'introduire totes los impeachments. Cal majoritat simpla a la Cambra per introduire en acusacion un agent; pasmens, una majoritat de dos tèrces al Senat per declarar la culpabilitat. Un agent declarat copable es sul còp remandat de son ofici; mai, lo Senat pòt condemnar l'acusat a èsser interdit d'exercici pel futur. Lo procediment d'impeachment pòt pas especificar mai qu'aquò; pasmens, un acusat pòt far fàcia a de penas penalas dins una cort de justícia ordinàrias. Dins l'istòria dels EUA, la Cambra dels Representants metèt en acusacion has impeached setze agent, que set foguèron condemnats. Un autre demissionèt abans que lo Senat realize lo poder. Sonque dos presidents foguèron mes en acusacion: Andrew Johnson en 1868 e Bill Clinton en 1999. Ambedós foguèron aquitats; dins l'afar Johnson, lo Senat manquèt de pauc lo vòte de dos tèrces. En 1974, Richard Nixon ne demissionèt après lo procediment d'impeachment al Comitat Judiciària de la Cambra.

Lo Senat a una possibilitat fòrta de contrarotlar lo poder executiu que confirman los agents del Cabinet, los jutges, e d'autres nauts oficials "per e amb l'Avís e Cosent del Senat." Confirma fòrça nominacions presidencialas mas los refuses son rares. Mai, los tractats negociats pel President devon èsser ratificats per una majoritat dels dos tèrces al Senat per prene efièch. Alara, lo senators pòdon far pression al President abans un vòte clau; per exemple, la secretària d'Estat del President Obama, Hillary Clinton, buta sos ancians collègas d'aprovar un tractat sus las armas nuclearas amb Russia en 2010.[75] La Cambra dels Representants a pas dertle formal dins la ratificacion dels tractats ratificats, autra que emplir la vacança dins l'ofici del vicepresident;dins un tal cas, una majoritat vòta dins cada Cambra per demandar a confirmar la nominacion d'un vicepresident per un president.[1]

En 1803, la Cort Suprèma (Marbury v. Madison) establís que lo Congrès pòt garantir pas un poder inconstitucional a la quita Cort. La Constitucion enóncia pas explicitament que las Corts pòdon exercir un contraròtle juridiccional; pasmens, la nocion que las corts pòscan declarar de leis inconstitucionalas èra una possibilitat dels paires fondators.[76] Los mejans de contraròtle judiciari significa que la cort Suprèma pòt anullar una lei del Congrès. Es un contraròtle fòrt per las corts de l'autoritat legislativa e limita plan lo poder del Congrès.[77] Al meteis temps, la Cort Suprèma pòt espandre lo poder del Congrès per sas interpretacions constitucionalas.

D'examens son menats per recampar d'informacions sus la necessitat d'una futura legislacion, per testar l'eficacitat de las leis ja passada, e s'enquestar sus las qualificacions e resultats dels membres e agents de las autras brancas. Los Comitats pòdon far d'audiéncias, e, se cal, constrénher de personas a far testimoniatge quand enquèstan de subjèctes qu'a lo poder per legiferar fasent de citacion a comparéisser.[78][79] Fòrça audicions del comitats son obèrtas al public; las audicions importantas son retransmesas suls media e transcrichs unes meses mai tard.[79] Lo Congrès, dins l'encastre de l'estudi sus la factabilitat de las leis e los afars enquestats, genèra una quantitat incredibla de mai d'un biais[80]

Lo Congrès a tanben un ròtle de las eleccions presidencialas. Ambedoas Cambras se reünisson dins una session mixitat lo genièr seguent l'eleccion presidenciala per far lo compte dels vòtes, e i a de proceduras de seguir se pas cap de candidat atenguèt una majoritat.[1]

Lo resultat màger de l'activitat del Congrès es la creacion de las leis,[81] gaireben totas son contengudas dins lo Còde dels Estats Units, renjat per subjèctes alfabetics jos cinquanta títols presentant de leis "dins una formula concisa e utilizabla".[82]

Estructura

modificar

Lo Congrès es destriat en doas cambras—La Cambra e lo Senat—e realiza lo pretzfach d'escriure la legislacion nacionala per un trabalh divisat en de comitats separats especializats en diferents subjèctes. De membres del Congrès son elegits per los pars per èsser membre dels comitats. E mai, lo Congrès a d'organizacions auxiliaras coma Government Accountability Office e Library of Congrès per ajudar a provesir l'informacion, e los membres de l Congrès a d'agents e oficièrs per los assistir. En mai, una granda industria de lobbyistas ajudan los membres a escriure la legislacion al nom dels interèsses de las entrepresas e del trabalh.

Comitats

modificar
 
Pèça de l Segonda Comitat a la Cambra del Congrés a Filadèlfiia

Especializacions

modificar

L'estructura comitologica permet al membres del Congrès d'estudiar un subjècte particular intensament. Es pas gaire pevist qu'un membre siá expèrt sus totes los subjèctes dabans lo Congrès.[83] Amb lo temps, los membres desvolòpan una expertisa sus de subjèctes particulars e d'aspèctes legals. Los Comitats estúdian de subjèctes especializats e conselhan l'ensemble del Congrès sus las causidas e compromeses. La causida de las especialitats se influenciar pels electors de las circonscripcions, las questions regionalas d'importància, los antecedents e l'experiéncia.[84] Los senators causisson sovent una especialitat diferenta d'aquela de l'autre Senator del meteis Estat per empachar l'encavalament.[85]

Poder

modificar

Los Comitats escrivon la legislacion. Pasmens se de proceduras coma lo procediment de peticion de descarga de la Cambra pòt presentar de projèctes de lei a la Cambra e passar per causa d'eficacitat los comentaris del comitat, son plan fòrça dificilas de realizar. Lo Comitat amb lo poders foguèron nomenats feus independents. las matèrias Legislativa, vigilància, e prètzfachs d'administracion intèrnes son divisada en de centenat de comitats e soscomitats que recampan l'informacion, evaluan las alternativas, e identifican los problèmas.[86] Prepausa de solucions en consideracion pel Plen de la cambra.[86] Mai, realizan la foncion de vigilància de las brancas de l'executiu e enquèstan las accions reprensiblas.[86]

Agents

modificar

Al començament de cada session de dos ans la Cambra eligís un president que normalament presidís pas los debats mas servís de majoritat al líder del partit. Al Senat, lo Vicepresident es ex officio president del Senat. Mai, lo Senat elegís un oficièr nomenat President pro tempore. Pro tempore es a dire pel moment e aquel ofici lo ten lo membre degan del partit majoritari e garda sa posicion fins a que lo partit ten lo contraròtle. Lo Senat eligís pas necessàriament un president novèl pro tempore a cada començament d'un Cogrès novèl. Dins ambedoas cambras, lo president de session es mai sovent un membre junior del partir majoritari qu'es nomenat que los membres novèls conescan las règlas de la cambra.

Servicis de sosten

modificar

Bibliotèca del Congrès

modificar
 
Bibliotèca del Congrès a l'edifici Jefferson

La Bibliotèca del Congrès foguèt establida per un acte del congrès de 1800. Èra d'en primièr basada dins tres edificis del puèg del Capitòli, mas tanben inclusís d'autres sites: lo Servici de la Bibliotèca Nacional pels Cècs Blind e Handicapats Fisics a Washington, D.C.; lo Centre de Conservacion Nacional Audiovisual Conservation a Culpeper, Virginia; una granda sèrva a Ft. Meade, Maryland; e mai. La bibliotèca conteniá fòrça libres de drech quand brutlèt après lo reid del partit britanic pendent la Guèrra of 1812, mas la colleccion aumentèt quand lo Congrès autorizèt la crompa de la Bibliotèca privada de Thomas Jefferson. Una de las mission de l'institucion es de servir lo Congrès e sos agents e tanben lo public american. Es la bibliotèca mai granda del mond amb gaireben 150 milion ide referéncias inclusissent de libres, filmes, mapas, fotografias, musica, manuscrichs, grafics, e de materials en 470 lengas.[87]

Servici de recerca del Congrès

modificar
 

Lo Servici de Recèrca del Congrès provesís de recèrcas de detalhs, mesa a jorn e non-partisanas al senators, representants, e lors equipas per los ajudar a menar lor prètzfachs oficials. Provesís d'idèas per la legislacion, ajuda los membres a analisar los projèctes, aisina l'audiéncia del public, realiza de rapòrts, de consultacions sus de matèrias coma la procedura parlamentària, ajuda las doas cambras a resòlvre los desacòrds.[88]

Burèl del Budget del Congrès

modificar

Lo Congressional Budget Office (CBO) es una agéncia federala que provesís de donadas economicas al Congrès.[89] Foguèt creat coma una agéncia non partisana e per un acte de 1974. Ajuda lo Congrès a estimar las intradas de las recèptas de ajuda al procediment de budgetizacion. Realiza de projeccions sus de matèrias coma lo deute nacional[90] e tanben quant còsta la legislacion. Prepara per cada an las Perspectivas economicas e budgetàrias, una mesa a jorn a mièja annada e escriu una Analisi de las proposicions budgetàrias del President pel Comitat del crèdit del Senat.

Lobbyistas

modificar
 
De Lobbyistas: Tony Podesta (esquèrra) amb l'anciana senatritz Kay Hagan e son espós.

Los Lobbyistas representan diferents interèsses e a vegadas cercan a influenciar las decisions del Congrès que reaben lo besonhs de los clients. Lo grops de Lobby e lors membres a vegada escrivon la legislacion. En 2007 ái avi gaireben 17,000 lobbyistas federals Washington.[91] Explican lals legislators las tòcas de lors organizacions. Unes lobbyistas representon d'organizacions non lucrativas e trabalhan pro bono per la questions que los interessan personalament.

Polícia del Capitòli

modificar

periòdes Partisanship e bipartisanship

modificar

Lo Congrès a alternat de periòdes de cooperacion constructius e de cooperacion e compromés entre los partits (bipartisanship) de periòdes de politica de polarizacions prigondas e e de combats fèrs (partisanship). Lo periòde après la Guèrra civila es marcat per un partisanship. Mai sovent es aisit pels comitats de cercar un acòrdi quand lo compromés es possible.[92]

Proceduras del Congrès

modificar

Sessions

modificar

Lo tèrme del Congrès es divisat en doas "sessions", un cada an; lo Congrès e a vegadas son cridadas per de session especialas. La session novèla comença lo 3 de genièr de cada levat se lo Congrès ne decidís autrament. La Constitucion demanda que lo Congrès s'encontra al mens un còp cada an e permet pas qu'una cambra s'amassa fòra del Capitòli sens lo consent de l'autra cambra.

Sessions mixtas

modificar

La Sessions mixtas del Congrès dels EUA se debana en ocasions especialas que demandan un resolucion simultanèa de la Cambra e del Senat. Aquelas sessions se debanan per comtar los vòtes a l'eleccion presidenciala e lo discors del President sus l'Estat de l'Union.

Projèctes e resolucions

modificar
 
Un Act del Congrès de 1960.
 
Lo comitat dels Sericis financièrs de la Cambra.

Nòtas

modificar
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 et 1,3 John V. Sullivan (July 24, 2007).
  2. ↑ 2,0 et 2,1 Julian E. Zelizer (editor) Joanne Barrie Freeman, Jack N. Rakove, Alan Taylor; et al. (2004).
  3. ↑ Perry Bacon Jr. (August 31, 2009).
  4. ↑ .
  5. ↑  {{{títol}}}. 
  6. ↑ "References about weaknesses of the Articles of Confederation". 
  7. ↑ English (2003), pp. 5–6
  8. ↑ Collier (1986), p. 5
  9. ↑ James Madison (1787).
  10. ↑ "The Founding Fathers: New Jersey".
  11. ↑ 11,0 11,1 et 11,2 David E. Kyvig, author, Julian E. Zelizer (editor) (2004).
  12. ↑ David B. Rivkin Jr. & Lee A. Casey (August 22, 2009).
  13. ↑ .
  14. ↑ English (2003), p. 7
  15. ↑ 15,0 et 15,1 John V. Sullivan (July 24, 2007).
  16. ↑ .
  17. ↑ Margaret S. Thompson, The "Spider Web": Congress and Lobbying in the Age of Grant (1985)
  18. ↑ Elisabeth S. Clemens, The People's Lobby: Organizational Innovation and the Rise of Interest-Group Politics in the United States, 1890–1925 (1997)
  19. ↑ David B. Rivkin Jr. & Lee A. Casey (August 22, 2009).
  20. ↑ Steven S. Smith; Jason M. Roberts; Ryan J. Vander Wielen (2006).
  21. ↑ David E. Kyvig, author, Julian E. Zelizer (editor) (2004).
  22. ↑ "THE CONGRESS: 72nd Made".
  23. ↑ 23,0 et 23,1 English (2003), p. 14
  24. ↑ "THE CONGRESS: Democratic Senate".
  25. ↑ "POLITICAL NOTES: Democratic Drift".
  26. ↑ "THE CONGRESS: The 76th".
  27. ↑ "THE VICE PRESIDENCY: Undeclared War".
  28. ↑ "Before the G.O.P. Lay a Forked Road".
  29. ↑ "Business & Finance: Turn of the Tide".
  30. ↑ 30,0 et 30,1 "The Congress: Effort toward Efficiency".
  31. ↑ "National Affairs: JUDGMENTS & PROPHECIES".
  32. ↑ "THE CONGRESS: Ahead of the Wind".
  33. ↑ .
  34. ↑ Bruce J. Schulman (author), Julian E. Zelizer (editor) (2004).
  35. ↑ "THE HOUSE: New Faces and New Strains".
  36. ↑ Steven S. Smith; Jason M. Roberts; Ryan J. Vander Wielen (2006).
  37. ↑ Palmer, Betsy.
  38. ↑ Julian E. Zelizer (editor) Michael Schudson (author) (2004).
  39. ↑ Steven S. Smith; Jason M. Roberts; Ryan J. Vander Wielen (2006).
  40. ↑ Steven S. Smith; Jason M. Roberts; Ryan J. Vander Wielen (2006).
  41. ↑ Mark Murray, NBC News, June 30, 2013, Unproductive Congress: How stalemates became the norm in Washington DC.
  42. ↑ Domenico Montanaro, NBC News, October 10, 2013, NBC/WSJ poll: 60 percent say fire every member of Congress.
  43. ↑ Andy Sullivan of Reuters, NBC News, October 17, 2013, Washington: the biggest risk to US economy.
  44. ↑ Domenico Montanaro, NBC News, October 10, 2013, NBC/WSJ poll: 60 percent say fire every member of Congress.
  45. ↑ Wall Street Journal, Approval of Congress Matches All-Time Low.
  46. ↑ Carrie Dann, NBC News, Americans' faith in Congress lower than all major institutions – ever.
  47. ↑ "White House: Republicans Will 'Do the Right Thing'".
  48. ↑  {{{títol}}}. ISBN 978-0-19-938971-1. 
  49. ↑ 49,0 et 49,1 Eric Patashnik (2004).
  50. ↑ 50,0 et 50,1 Davidson (2006), p. 18
  51. ↑ "Congress and the Dollar".
  52. ↑ Kate Zernike (September 28, 2006).
  53. ↑ "References about congressional war declaring power". 
  54. ↑ 54,0 54,1 et 54,2 "The Law: The President's War Powers".
  55. ↑ .
  56. ↑ Michael Kinsley (March 15, 1993).
  57. ↑ "Time Essay: Where's Congress?"
  58. ↑ "The Law: The President's War Powers".
  59. ↑ "The proceedings of congress.; senate."
  60. ↑ David S. Broder (March 18, 2007).
  61. ↑ Thomas Ferraro (April 25, 2007).
  62. ↑ James Gerstenzang (July 16, 2008).
  63. ↑ Elizabeth B. Bazan and Jennifer K. Elsea, legislative attorneys (January 5, 2006).
  64. ↑ Linda P. Campbell & Glen Elsasser (October 20, 1991).
  65. ↑ Davidson (2006), p. 19
  66. ↑ J. Leslie Kincaid (January 17, 1916).
  67. ↑ Stephen Herrington (February 25, 2010).
  68. ↑ "Timeline".
  69. ↑ Randy E. Barnett (April 23, 2009).
  70. ↑ 70,0 70,1 70,2 et 70,3 Lee H. Hamilton (2004). Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «tws2010Sep11t14aa» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  71. ↑ "The very structure of the Constitution gives us profound insights about what the founders thought was important... the Founders thought that the Legislative Branch was going to be the great branch of government."
  72. ↑ Greene, Richard (January 19, 2005).
  73. ↑ Steven S. Smith; Jason M. Roberts; Ryan J. Vander Wielen (2006).
  74. ↑ Steven S. Smith; Jason M. Roberts; Ryan J. Vander Wielen (2006).
  75. ↑ Charles Wolfson (August 11, 2010).
  76. ↑ .
  77. ↑ "Decision of the Supreme Court in the Dred Scott Case".
  78. ↑ Frank Askin (July 21, 2007).
  79. ↑ 79,0 et 79,1 Ben's Guide to US Government (2010).
  80. ↑ United States government (2010).
  81. ↑ 112th Congress, 1st session (2011).
  82. ↑ John V. Sullivan (July 24, 2007).
  83. ↑ English (2003), pp. 46–47
  84. ↑ English, p. 46
  85. ↑  {{{títol}}}. ISBN 0-691-04887-8. 
  86. ↑ 86,0 86,1 et 86,2 Committee Types and Roles, Congressional Research Service, April 1, 2003
  87. ↑ General Information – About the Library (Library of Congress)
  88. ↑ .
  89. ↑  [1]. ISBN 0-13-063085-3. 
  90. ↑ .
  91. ↑  {{{títol}}}. ISBN 1-880873-55-9. 
  92. ↑  [2]. 
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Congrès_dels_Estats_Units&oldid=2451492 »