Chevrier

una comuna francesa

Chevrier en arpitan (Chevrier en francés) es una comuna arpitana de Savòia, situada dins lo departament de la Nauta Savòia e la region de Ròse-Aups.

Chevrier
Chevrier
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 46° 06′ 34″ N, 5° 55′ 00″ E
Superfícia 5,35 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
932 m
332 m
Geografia politica
Region istorica Savòia (Arpitània) Armas de Savòia
Estat França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
74
Nauta Savòia Armas deu Departament de Nauta Savòia
Arrondiment Saint-Julien-en-Genevois
Canton Saint-Julien-en-Genevois
Intercom
247400690
du Genevois
Cònsol Bernard Gaud (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 74520
Còde INSEE 74074

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Çò terroir villageois, D'una estenduda força redusida, se tròba al pè e a l'ombra del Mont Vuache, n'Anautita-Savoie.
Lo Rhône separa Chevrier del País de Gex (Ain).
Antany consagrada A la ramaderia bovina, la municipalitat compta a l'ora d'ara de nombrosas òrtas.

Tèxte originau de l'article francés

Le terroir villageois, d'une étendue fort réduite, se trouve au pied et à l'ombre du Mont Vuache, en Haute-Savoie.
Le Rhône sépare Chevrier du Pays de Gex (Ain).
Jadis vouée à l'élevage bovin, la commune compte actuellement de nombreux vergers.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Chevrier
 Vulbens (1,1km)
 Léaz (2,8km)
 Collonges (3,6km)
 Valleiry (3,7km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Ocupada dempuèi lo Neolític de contunh a l'epòca romaine. S'i es trobat una estatua de Bacchus.
Al Mejan Age lo vilatge depen principalament senhors del Vuache #que lo castèl uèi desaparegut se'n trobava a costat de la glèisa de Vulbens.
Lo abbaye de Chézery e la commanderie de Compesières (Òrdre de Malta) i detenián egalament dreches.
Lo vilatge i aviá una glèisa paroissiale uèi désaffectée e una capèla dicha de Santa Victòria a la reünion del mont Vuache. Cada an a la Pentecôte un pelegrinatge se desenrotlla a la capèla Santa-Victòria.
Dempuèi la fin del Segond Empèri, un pont sul Rhône, dich Pont Carnot, i aguèt bastit amb la fin de permetre la traversada del Rhône.
En junh 1944 los soldats alemands de Fòrça lo Ecluse fan divèrsa incursiós a Chevrier. Saquegen E menaçan los abitants[1].
Lo 16 d'agost de 1944 en fin de serada los Alemands en procedéncia de Fòrça la Ecluse arriban a Chevrier. Los abitants fujon cap a la montanha. L'endeman 17 d'agost los abitants e los animals an deslotjat cap a la Soïssa e los Alemands tòrnan a Chevrier.
Balanç : 23 ostals incendiades entre la glèisa e la granja Chatelain (ex barratz Trufat) e una persona màger - Alphonse Chatelain - a aucit pels Alemands.
La reconstruction #durar de 1945 a 1954, ajudada per dons suisses, americanes, egipcianes, mas tanben de Clarafond, de Annemasse èca.[2].

Tèxte originau de l'article francés

Occupée dès le Néolithique puis à l'époque romaine. On y a trouvé une statue de Bacchus.
Au Moyen Age le village dépend principalement des seigneurs du Vuache dont le château aujourd'hui disparu se trouvait à côté de l'église de Vulbens.
L'abbaye de Chézery et la commanderie de Compesières (Ordre de Malte) y détenaient également des droits.
Le village avait une église paroissiale aujourd'hui désaffectée et une chapelle dite de Sainte Victoire au sommet du mont Vuache. Chaque année à la Pentecôte un pèlerinage se déroule à la chapelle Sainte-Victoire.
Dès la fin du Second Empire, un pont sur le Rhône, dit Pont Carnot, fut construit afin de permettre la traversée du Rhône.
En juin 1944 les soldats allemands de Fort l'Ecluse font plusieurs incursions à Chevrier. Ils pillent et menacent les habitants[3].
Le 16 août 1944 en fin d'après-midi les Allemands en provenance de Fort l'Ecluse arrivent à Chevrier. Les habitants fuient vers la montagne. Le lendemain 17 août les habitants et les animaux sont évacués vers la Suisse et les Allemands reviennent à Chevrier.
Bilan : 23 maisons incendiées entre l'église et la ferme Chatelain (ex ferme Burlat) et une personne âgée - Alphonse Chatelain - est tuée par les Allemands.
La reconstruction dura de 1945 à 1954, aidée par des dons suisses, américains, égyptiens, mais aussi de Clarafond, d'Annemasse etc.[4].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Bernard Gaud    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
260 214 218 403 468 469 -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
442 394 387 398 374 331 357 352 348

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
323 309 280 257 253 228 231 187 184

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
194
182
182
203
221
306
350
356
385
2009 2010
395
403
411
425
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Robert Amoudruz, Brûlement de pòbles dins lo país del Vuache, La Salévienne 2004, paginas 23 e 30..
  2. Chevrier 1944-1994, brochure de 22 paginas fachas per la comuna.
  3. Robert Amoudruz, Brûlement de villages au pays du Vuache, La Salévienne 2004, pages 23 et 30..
  4. Chevrier 1944-1994, brochure de 22 pages faite par la mairie.