Pic de Canigó
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas


Direccion relativa a la posicion
Continent
Situacion
Designacion provisòria
Constellacion
Tipe d'objècte
Còs astronomic parent
Còs astronomic filh
Luòc de descobèrta
Grop d'objèctes menors
Sequéncia de Hubble
Sul còrs astronomic
Companhon de
Tipe espectral
Tipe espectral
Fus orari
Situat sus una isla
Embocadura
Tipe de lac
Lacs sus lo riu
Grop de lacs
Situat sul lac
Afluents del lac
Emissari del lac
Bacin idrografic
Massís de montanhas
Tipe de montanha
Coordenadas
Arquitècte
Remplaçat per
Tipe de bastiment
Material
Mèstre d'òbra
Sistèma d'autorotas
Societat de mantenança
Pòl d'escambis
Linha ferroviària
Operator
Aligança ferroviària
Gara
Pista
Travèrsa
País
Compausanta de
Tipe de division administrativa
Exclava de
Enclava
Capitala
Cap d'estat
Regim politic
Cap de l'executiu
Representant del partit
Cap del govèrn
Assemblada
Moneda
Lenga oficiala
Imne
Frontalièr de
Embessonatge
Subdivisions
Membre de
Sant patron
Domeni internet
Còde ISO 3166-1 alfa-2
Còde ISO 3166-1 alfa-3
Còde ISO 3166-1
Còde ISO 3166-2
Còde AITA
Còde OACI
Còde FAA
Còde INSEE
Còde de comuna
Còde del catalòg
Còde CBS
Còde GNIS
Còde GNIS Antarctica
Còde NUTS
Còde dantai
Còde de comuna alemanda
Còde de districte alemand
Còde administratiu
Còde administratiu
Còde ISTAT
Còde de gara
Còde OKATO
Còde cadastral
Còde postal
Còde telefonic internacional
Prefix telefonic nacional
Còde d'imatriculacion
Pic de Canigó dempuèi lo Serrat d'en Vaquer
Pic de Canigó dempuèi lo Serrat d'en Vaquer
Geografia
Altitud 2 784,66 m[1]
Massís Pirenèus
Coordenadas 42° 31′ 08″ N, 2° 27′ 24″ E
Administracion
País Bandièra de França França
Region Occitània
Departament Pirenèus Orientals
Ascension
Primièra Cap a 1280 per Pèire III
Via pus aisida
Geologia
Edat
Ròcas
  Geolocalizacion sus la mapa : [[]]
Pic de Canigó

Canigó es un massís montanhós dels Pirenèus catalans situat a mens de 50 km de la mar Mediterranèa, entre Conflent e Valespir. Domina Prada de Conflent e tota la valada de la Tet ambe 2784 m a la seuna cima. Se pòt veire de fòrça luènh, de tota la plana lengadociana (e fins a Marselha, en de circonstàncias particularas).

Canigó vist de la rota de l'aeropòrt de Perpinhan (a Ribesaltes).

La legenda atribuís la seuna primièra ascension al rei Pèire III d'Aragon, en l'an 1285.

Al pè de Canigó se tròban los monastièrs de Sant Martí del Canigó e de Sant Miquel de Cuixà.

Canigó es un vertadièr simbòl nacional en Catalonha, e a inspirat de poètas coma Jacint Verdaguer, e tanben de cançons popularas coma: Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l’hivern i l’estiu daura,
grandiós beire on beu olors l’estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d’aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer Canigó (poèma) (p. 27-28)

La flama de Canigó modificar

Existís una tradicion, cada 22 de junh, fòrça monde i pujan per alucar la flama de Canigó, una flama que velhan tota la nuèit. L'endeman, davalan fins a Perpinhan amb la meteissa tesa emplegada a la cima, per alucar los divèrses fuòcs de la nuèit de Sant Joan als Païses Catalans.[2] [3]


Notes modificar

  1. Font : Geoportal amb mapa IGN a l'escala al 1:25000
  2. Vermut a la rebuda de la Flama del Canigó
  3. Festes - l'espai on comença la festa

Suls autres projèctes Wikimèdia :