Avet blanc
| Règne | Plantae |
|---|---|
| Division | Pinophyta |
| Classa | Pinopsida |
| Òrdre | Pinales |
| Familha | Pinaceae |
| Sosfamilha | Abietoideae |
| Genre | Abies |
L'Avet blanc o Avet pectinat o encara Sap de Provença fins en Auvèrnha (Abies alba Mill.) es un conifèr de la familha de las Pinacèus[1] es una esséncia importanta forestièra en Euròpa.
Descripcion
modificar
Portada
modificarL'avet blanc es l'arbre europèu mai naut, se pòt enauçar a 60 mètres[2]. Viu fins 500 ans e lo diamètre de la camba pòt aténher 2 mètres[3]. La cima es d’en primièr conica, ponchuda puèi ovoída, e fin finala tabulara (espandida). Lo tronc es drech, las brancas orizontalas.
Rusca
modificarLa rusca es lisa, grisa argentada[4], amb de pichonas pòchas de resina, puèi crebassada amb l'edat. Los ritidòms presenton de crebassas longitudinalas quora son adults. La rusca conten de resina compausada de sesquiterpenoïds, de cellulòsa, de sals minerals, de tanins e d' acids grases, de diterpèns, de lectinas.
Rams
modificarLos rams de 2 ans son lises, burèl gris, de pubescéncia grossièra negra o jaunenca per qualques raças.
Las brancas e los rams son en majoritat orizontals. Amb l’edat, las brancas lateralas de la cima passan sovent la butada terminala (cima en nis de cigonha)[5].
Fuèlhas
modificarLos borrons son plan grosses, ovoïds, lises. De color castanha, lusents, non resinoses[6].
Las fuèlhas son d'agulhas non ponhentas, solitàrias, de longor cambiadissa sus un meteis ram (15-30 mm). Son fixadas per una pichona ampola de bòrds limitats daissant una creta redonda, neta aprèp la casuda. Son plantadas tot a l'entorn del ram e se tòrçon a la basa per se plaçar dins un plan coma las dents d’un penche; atal pareisson dispausadas sus 2 rengs dins un plan suls rams esterils (los rams fertils son en bròssa).
Las agulhas sont planas, drechas, redonda o un pauc escavadas al tèrme. Presentan doas bendas blancas de stomats en dejós, mas pas sul dessús[7]. Demòran 6 a 9 ans. Suls rams de cima, las agulhas son en bròssa e corbadas.
Fusta
modificar
La fusta es blanca o jaunenca, sens albenc. Contenon pas de canals resinifèrs. Los cercles son plan visibles. La fusta es encara mai tendra e leugièra quand l'arbre butat aviat.
Organs reproductors
modificarL'avet blanc produch de pinhas masclas e femes en abril e mai.
Los còns mascles son nombroses, ovoïds o longs, globuloses. De color jauna, son amassats jos de rams de l’an passat.
Las pinhas femas son isoladas, e mesurant abans maduretat de 2 a 10 cm de long. Situats cap a la mitat dels rams de l’an precedent, son orientats cap amont e puslèu localizats cap a la cima de l’arbre[8]. Mesuran de 12 a 20 cm a maduretat[9] e an una forma cilindrica. De bractèas salhentas despassan entre las escatas. Son d’en primièr verds, puèi bruns. Son madurs dins l’an e se desarticulan a maduredat (octobre)[10]. L’ais de la pinha persistís pendent 1 o 2 ans.
Las granas son de forma subtriangularas, longas de 8 a 13 mm, de color jauna brunenc, amb una ala de 2 cm soudadas[11]. La fructificacion se fa subretot cada dos ans.
Ecologia
modificarSe trapa l'avet blanc subretot dins los bòsques caducifoliats d'Euròpa miègjornala, occidentala e centrala[12], montanhòls, de sols estabilizats. Demandon una importanta umiditat atmosferica. Son implantacion tipica es suls envèrs.
Son airal de reparticion es perialpina (puslèu miègjornal). Compren la Selva Negra, las montanhas de Boèmia, des Tatrás, dels Carpats, dels Apennins, dels Alps dinarics e del Rodòp. Se trapa dins lo Jura (500 a 1 100 m), las Vòges (400 a 1 100 m) e los Puèges del Perche, en Normandia, à 400 m d’altitude e tanben en Corsega (1000 a 1700 m). E dins los monts prèp d'Occitània se troban dins los Alps (700 a 1700 m), dins los Pirenèus (900 a 1500 m), lo Massís Central (700 a 1500 m).
Es a vegada plantat dins de pargues e jardins a de fins decorativas.
Malautiá
modificarLa resisténcia de l'avet blanc als gastadors e patogèns se determina:
- Per la qualitat de l'estacion onte buta: las plantacions d'avet situadas al tèrme d’airal natural se pòdon revelar mai sensibles a de gastadors e patogèns;
- Per l'estructura e la composicion en classas d’edats dels poblaments: las estructuras capitalizadas per vielhiment e las plantacions de fòrta proporcion de poblaments d'edat son mai sensibles a la atacas fitosanitàrias;
- Par la qualitat dels plants e pel suenh donat a lor mesa en plaça dins lo cas dels poblements artificials.
Damatge de la salvagina
modificarL'avet es fòrça raspat pels cèrvids (fòrça mai en ivèrn qu’en estiu) e pendent de longs ans. Las lèbres e conilhs pòdon provocar de damatges al nivèl dels grelhs e aquò provòca de forcas.
La pollucion
modificarL'avet blanc es fòrça sensible al fluor, amb de mortalitats freqüentas.
Los campairòls
modificarExistís diferentas alteracions degudas a l’accion d'aqueles:
- L’Armillaria ostoyae es un campairòl parasit que s’ataca a dos nivèls: entre la rusca e la fusta, puèi coloniza lo sistèma racinari amb son mycelium.
Las racinas malautas en contacte amb las sanas, e que los rizomòrfs sosteren, facilitan la propagacion del campairòl.Los damatges son una poiridura pron aviada de las racinas e una secada de l’arbre començant per la cima e los tèrme de las brancas, puèi la rusca se fendilha e se destacan aisidament. Los mejans de luta son:
- una igièna dels poblament e dels suenhs culturals
- lo tractament de las vielhas socas
- Rasclaments circulars
- La malautiá del « redond » es une alteracion producha pel mycelium de Heterobasidion annosum. Se localiza dins lo còr de la fusta o lo campairòl provòca une poiridura roja que s’espandís en diamètre e en nautor fins a 5 o 6 m (camba cavada caracteristicas e fusta sens valor). Per lutar se pòt:
- cavar de valats prigonds de 60 a 80 cm per cenchar la taca parasitada
- levar las socas abans de tornar plantar
- tractat quimicament las socas frescas mejans d’urèa e de blau sulfacid brilhant
- Lo pairòl de l'avet se manifesta de dos biais:
- l'escoba de las mascas, qui se caracteriza per una concentracion dels rams, quilhats, fulhoses d'agulhas cortas, jaunencas e caducas, eissidas d’una tumor linhosa (durada de vida: 15 a 20 ans). L'unic biais de luta a l’ora d'ara consistís a rompre lo cicle biologic del rovilh eliminant las escobas de mascas portairas d'espòrs, de los brutlar, de la devalada cap a l'vèrn, abans la disseminacion dels espòrs. Quand l’arbre grossís, intègra l'escoba de masca que ven una pairòla.
Los insèctes
modificarDivèrs insèctes fan de degradacions al nivèl de la fusta, de las agulhas o dels còns e granas.
Lo parasitisme
modificarLo vesc (Viscum album) es un emiparasit que s’acroca a de brancas mercé a un disc adesiu. S’enfonça dins lo cortèx de l'avet fins als teissuts conductors amb que assegura una eficaça connexion per liurar una partida de la saba de sa victima. Lo vest lèva subretot de l’aiga e de sals minerals perqu'es una planta clorofiliana.
