Agave es un genre de liliopsidas. Las plantas son perennas, mas cada roseta florís un còp e après morís.[1] D'airal de distribucion eminentament mexicana, los agaves son tanben natiu al sud-oèst dels Estats Units d'America e America Centrala e sudamerica tropicala.

Morfologia

modificar

Son de plantas suculentas amb una granda roseta de fuèlhas espessas e carnosas, acabadas mai sovent en puntas e amb lo marge espinós; la tija es courta e robusta mai sovent, en aparéncia las fuèlhas sortir dirèctament de la racine. Coma las plantas del genre Yucca, diverses Agaves son de plantas ornamentalas popularas.

 
Culhida d'Agave a Java

Cada roseta es monocarpelara e buta lentament per florir un sol còp. Pendent la florason, una tija nauta creis del centre de la roseta de fuèlhas e pòrta un gran nombre de flors cortas e tubularas. Après lo desvolopament dels fruchs, la planta originala morís, mas mai sovent rebrotan de la base de la tija de rosetas nòvas, que venon de plantas nuvèlas.

Es una error comuna de confondre los agaves amb los cactus, qu'an pas de relacions amb aqueles, ni tampauc n'an amb los Aloè alara que s'assemblan en aparéncia.

Qualques espècias d' Agave son utilizadas coma plantas per l'alimentacion de larvaa d'alguns lepidoptèrs, coma Batrachedra striolata, que se desvolopa sus A. shawii.

Taxonomia

modificar

Dins lo sistèma de classificacion APG III, lo genre es inclús dins la sosfamilha Agavoideae de la familha pro limitada d'Asparagaceae.[2] Qualques autors preferisson l'aprochar de la familha Agavaceae. Tradicionalament, se limita a comprene unas 166 espècias, mas ara s'incloson unas 208 espècias.[3]

Dins la classificacion classica e d'autres, Agave s'inclusiá dins la familha dels Liliaceae, mas los analisis filogenetics de sequéncias d'ADN posterioras concluson se los devon pas inclure.[4] En el sistema APG II, Agave èra inclusits dins la familha Agavaceae. Quand aquel sistèma foguèt substituit pels Sistèma de classificacion APG III en 2009, Agavaceae s'incloguèt dins la familha Asparagaceae, e Agave compta 18 genres de la subfamilha Agavoideae.[2]

Los agaves presentèron pendent longtemps de dificultats sustot per la taxonomia; las variacions dins una quita espècia pòdon èsser considerablas, e un certan nombre d'espècias son d'origina desconeguda e poirián èsser sonque de variantas d'espècias nativas.

Los explorators espanhòls e portugueses benlèu portèron de plantas d'agave en Euròpa, mas las plantas se popularizèron en Euròpa pendent lo sègle XIX, quand diverses tipes foguèron importats per de colleccionaires botanics. Qualques uns foguèron propagats per propaguls a partir de granas, e que pareisoon pas gaire a cap d'espècia salvatja coneguda, encara que aquò pòt simplament èsser a causa de las diferéncias dins las condicions de creissença a Euròpa.

Espècias

modificar
 
Agave americana
 
Agave bracteosa
 
Agave chiapensis
 
Agave deserti
 
Agave filifera
 
Agave lechuguilla
 
Agave parryi
 
Agave salmiana
 
Agave tequilana
 
Agave victoriae-reginae

Espècias cultivadas

modificar
 
La longa inflorescéncia d'Agave chiapensis

Las espècias mai comunament cultivadas son Agave americana, Agave angustifolia, Agave tequilana, e Agave attenuata.

Una de las espècies mai familiaras es Agave americana, originària de l'America tropicala. Los noms comuns son «maguey» (al Mexic), o «aloè american» (alara qu'a pas cap de relacion evolutiva dirècta amb lo genre Aloe). Lo nom "century plant" fa referéncia al temps long que la planta met a florir. Lo nombre d'ans abans de florir depend de la vigor de la planta individuala, la riquesa del sol, e del clima; pendent tot aqueles ans la planta serva dins las seuna fuèlhas carnoses los nutriments necessaris a l'esfòrç de florason.

Agave americana foguèt introdusida a Euròpa al mitan del sègle XVI, essent largament cultuvada coma planta ornamentala; dins de formas mirgalhadas (variegata), la fuèlha a una fina lista blanca o jaunasa centrala blanca. Coma las fuèlhas se desvolopan dempuèi lo centre de la roseta, l'impression de las espinas marginalas es visible dins las mai jovas del centre de la roseta. Las plantas son sensiblas a la gelada. Maduran fòrça lentament e morisson après la florason, mas son aisidament propagats pels propaguls apareguts a la base de la tija.

A. attenuata es originària del Mexic central e es escaça dins lo seu abitat natural. A diferéncia de la majoritat de las espècias d'Agave, A. attenuata a una flor punchada a corbada. A. attenuata es tanben comunament cultivada coma planta de jardin. A la diferéncia de fòrça agaves A. attenuata a pas de marge dentada ni punchada al tèrme, ne fasent una planta ideala per las talvèras. Coma totes los agaves A. attenuata es una suculenta e exigís pauc d'aiga o d'entreten un còp trasplantada.

Amb Agave tequilana se produtz la tequila.

I a quatre partidas essencialas de l'agave que son comestibles: las flors, las fuèlhas, las tijas o rosetas de basa, e la saba.[5]

Cada planta d'agave produirà qualques liuras de flors comestiblas pendent la sason finala. Las tijas, que se preparèron pendent l'estiu, abans de la florason, pesan qualques liuras cadunas. Rostidas, son doças e en las mastegant se pòt chucar la saba, coma canha de sucre. Quand se secan, las tijas s'utilizan per far didjeridós. Las fuèlhas se pòdon menjar en ivern e printemps, quand las plantas son ricas en saba. Las fuèlhas de qualques espècias tanben produson de fibra: per exemple Agave rigida var. sisalana, lo sisal, Agave decipiens, sisal fals. Agave americana es font de sisal, e es utilizada coma planta de fibra al Mexic, el Cariba e sud d'Euròpa.

Pendent lo desvolopament de l'inflorescéncia, s'aglomera de saba a la base del peduncul jove. Lo nectar d'agave, un endocissant derivat de la saba, s'utiliza coma alternativa al sucre dins la cosina.[6] Dins lo cas d'A. americana e d'autras espècias, s'utiliza al Mexic e Mesoamerica dins la produccion de la bevenda pulque. Per destillacion, s'obten una bevenda espirituosa nomenada mescal; una de las formas mai conegudas de mescal es la tequila. El 2001, lo govèrn mexican e l'Union Europèa se metèron en acòrdi sus la classificacion de la tequila e las seunas categorias: La tequila s'elaborar a partir de la planta d'agave blau de Weber, amb d'especificacions rigorosas e sonque dins qualques estats mexicans.

D'autres usatges populars son quand s'assecan e talhan, la tija de florason servís de abrasiu natural, e lo chuc extrach de las fuèlhas farà d'escuma dins l'aiga coma lo sabon. Los natius del Mexic utilizavan l'agave per far de credon, claus e agulhas, e tanben de fial de cóser. L'infision de las fuèlhas o tintura presa oralament s'utiliza per tractar la constipacion e excès de gas. Tanben s'utiliza coma diuretic. l'infision de racina o tintura se pren oralament per tractar las articulacions artriticas.[7] També es considera que unes quantes espècies d'agave tenen potencial com a fonts de bioenergia eficaces.[8] l'habilitat d'Agave per créixer naturalment dins els ambients pobres en aigua podrien ajudar a evitar la conversió de cultius d'aliments per cultiu de biocombustibles.[9]

L'agave, subretot Agave murpheyi, èra una font alimentària essenciala pels amerindians preistorics del sudoèst dels Estats Units. Los hohokam del sud d'Arizòna cultivava de grands airals d'agave.[10]

Dangièrs

modificar

En mai de las possiblas lesions causadas per las espinas, lo chuc de fòrça espècias d'agave pòt provocar de dermatòsis de contacte aguda.[11] Produch de rojors e botiòlas que pòdon durar entre una e doas setmanas. Los episòdis de prusina pòdon tornar fins a un an après, alara que per abans apareguèt gaire d'erupcion cutanèa . L'irritacion es, en partida, provocada per oxalat de calci.

Imatges d'espècias e cultivars

modificar

Referéncias

modificar
  1. Bailey, L.H.; Bailey, E.Z.; the staff of the Liberty Hyde Bailey Hortorium. 1976. Hortus third: A concise dictionary of plants cultivated in the United States and Canada. Macmillan, New York.
  2. 2,0 et 2,1 Mark W. Chase, James L. Reveal, and Michael F. Fay. 2009. "A subfamilial classification for the expanded asparagalean families Amaryllidaceae, Asparagaceae, and Xanthorrhoeaceae". Botanical Journal of the Linnean Society 161(2):132-136.
  3. Sara V. Good-Avila, Valeria Souza, Brandon S. Gaut, and Luis E. Eguiarte. 2006. "Timing and rate of speciation in Agave (Agavaceae)". PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences, USA) 103(24):9124-9129. (DOI:10.1073/pnas.0603312103)
  4. David J. Bogler, J. Chris Pires, and Javier Francisco-Ortega. 2006. "Phylogeny of Agavaceae based on ndhF, rbcL, and ITS sequences: Implications of molecular data for classification". Aliso 22(Monocots: Comparative Biology and Evolution):313-328.
  5.  The Oxford Companion to Food. Oxford: Oxford University press, p. xx + 892. ISBN 0-19-211579-0. 
  6. (30 juliol 2007) Dorset Cereals. Crawley, England: William Reed Business Media. 
  7. Botany in a Day, Thomas J Elpel, Hops Press LLc, p. 190
  8. (DOI:10.1111/j.1757-1707.2010.01085.x) free summary: Wiley - Blackwell (2011, January 26). Agave fuels excitement as a bioenergy crop. ScienceDaily. from http://www.sciencedaily.com/releases/2011/01/110126121102.htm
  9. (DOI:10.1039/C1EE01107C)
  10. Fish, Suzanne K., Fish, Paul R., and Madsen, John H. "Evidence for Large-scaleAgave Cultivation in the Marana Community.
  11. «Phototoxic and irritant plants». A: The Poisoned Weed: Plants Toxic to Skin. New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-1951-5548-8. 

Bibliografia

modificar