Agave
Règne | Plantae |
---|---|
Sosrègne | Tracheobionta |
Division | Magnoliophyta |
Classa | Liliopsida |
Sosclassa | Liliidae |
Òrdre | Liliales |
Familha | Agavaceae |
Agave es un genre de liliopsidas. Las plantas son perennas, mas cada roseta florís un còp e après morís.[1] D'airal de distribucion eminentament mexicana, los agaves son tanben natiu al sud-oèst dels Estats Units d'America e America Centrala e sudamerica tropicala.
Morfologia
modificarSon de plantas suculentas amb una granda roseta de fuèlhas espessas e carnosas, acabadas mai sovent en puntas e amb lo marge espinós; la tija es courta e robusta mai sovent, en aparéncia las fuèlhas sortir dirèctament de la racine. Coma las plantas del genre Yucca, diverses Agaves son de plantas ornamentalas popularas.
Cada roseta es monocarpelara e buta lentament per florir un sol còp. Pendent la florason, una tija nauta creis del centre de la roseta de fuèlhas e pòrta un gran nombre de flors cortas e tubularas. Après lo desvolopament dels fruchs, la planta originala morís, mas mai sovent rebrotan de la base de la tija de rosetas nòvas, que venon de plantas nuvèlas.
Es una error comuna de confondre los agaves amb los cactus, qu'an pas de relacions amb aqueles, ni tampauc n'an amb los Aloè alara que s'assemblan en aparéncia.
Qualques espècias d' Agave son utilizadas coma plantas per l'alimentacion de larvaa d'alguns lepidoptèrs, coma Batrachedra striolata, que se desvolopa sus A. shawii.
Taxonomia
modificarDins lo sistèma de classificacion APG III, lo genre es inclús dins la sosfamilha Agavoideae de la familha pro limitada d'Asparagaceae.[2] Qualques autors preferisson l'aprochar de la familha Agavaceae. Tradicionalament, se limita a comprene unas 166 espècias, mas ara s'incloson unas 208 espècias.[3]
Dins la classificacion classica e d'autres, Agave s'inclusiá dins la familha dels Liliaceae, mas los analisis filogenetics de sequéncias d'ADN posterioras concluson se los devon pas inclure.[4] En el sistema APG II, Agave èra inclusits dins la familha Agavaceae. Quand aquel sistèma foguèt substituit pels Sistèma de classificacion APG III en 2009, Agavaceae s'incloguèt dins la familha Asparagaceae, e Agave compta 18 genres de la subfamilha Agavoideae.[2]
Los agaves presentèron pendent longtemps de dificultats sustot per la taxonomia; las variacions dins una quita espècia pòdon èsser considerablas, e un certan nombre d'espècias son d'origina desconeguda e poirián èsser sonque de variantas d'espècias nativas.
Los explorators espanhòls e portugueses benlèu portèron de plantas d'agave en Euròpa, mas las plantas se popularizèron en Euròpa pendent lo sègle XIX, quand diverses tipes foguèron importats per de colleccionaires botanics. Qualques uns foguèron propagats per propaguls a partir de granas, e que pareisoon pas gaire a cap d'espècia salvatja coneguda, encara que aquò pòt simplament èsser a causa de las diferéncias dins las condicions de creissença a Euròpa.
Espècias
modificar- Agave aboriginum
- Agave abortiva
- Agave abrupta
- Agave acicularis
- Agave acklinicola
- Agave affinis
- Agave × ajoensis = Agave schottii var. schottii × Agave deserti var. simplex
- Agave aktites
- Agave albescens
- Agave albomarginata
- Agave alibertii
- Agave aloides
- Agave amaniensis
- Agave americana L.
- Agave americana var. americana
- Agave americana var. expansa
- Agave americana var. latifolia
- Agave americana var. marginata
- Agave americana var. medio-picta
- Agave americana var. oaxacensis
- Agave americana var. striata
- Agave americana ssp. protamericana
- Agave angustiarum
- Agave angustifolia Haw.
- Agave angustissima
- Agave anomala
- Agave antillarum
- Agave antillarum var. grammontensis
- Agave applanata'
- Agave arizonica Gentry & J.Weber
- Agave arubensis
- Agave aspera
- Agave asperrima Jacobi
- Agave atrovirens
- Agave atrovirens var. atrovirens
- Agave atrovirens var. mirabilis
- Agave attenuata
- Agave aurea
- Agave avellanidens
- Agave bahamana
- Agave bakeri
- Agave banlan
- Agave barbadensis
- Agave baxteri
- Agave bergeri
- Agave bernhardi
- Agave boldinghiana
- Agave bollii
- Agave botterii
- Agave bouchei
- Agave bourgaei
- Agave bovicornuta
- Agave braceana
- Agave brachystachys
- Agave bracteosa
- Agave brandegeei
- Agave brauniana
- Agave breedlovei
- Agave brevipetala
- Agave breviscapa
- Agave brevispina
- Agave brittonia
- Agave bromeliaefolia
- Agave brunnea
- Agave bulbifera
- Agave cacozela
- Agave cajalbanensis
- Agave calderoni
- Agave calodonta
- Agave campanulata
- Agave cantala Roxb. – cantala, Maguey de la India) (proporciona la fibra Manila-Maquey)
- Agave capensis
- Agave carchariodonta
- Agave caribaea
- Agave caribiicola
- Agave carminis
- Agave caroli-schmidtii
- Agave celsii
- Agave cernua
- Agave cerulata
- Agave cerulata ssp. subcerulata
- Agave chiapensis (syn. Agave polyacantha)
- Agave chihuahuana
- Agave chinensis
- Agave chisosensis
- Agave chloracantha
- Agave chrysantha Peebles
- Agave chrysoglossa
- Agave coccinea
- Agave cocui Trelease; Nombres vulgares Cocuy, Cucuy, Dispopo, Hipopo.
- Agave coespitosa
- Agave colimana
- Agave collina
- Agave colorata
- Agave compacta
- Agave complicata
- Agave compluviata
- Agave concinna
- Agave congesta
- Agave conjuncta
- Agave connochaetodon
- Agave consociata
- Agave convallis
- Agave corderoyi
- Agave costaricana
- Agave cucullata
- Agave cundinamarcensis
- Agave cupreata
- Agave dasyliriodes
- Agave datylio
- Agave davilloni
- Agave de-meesteriana
- Agave dealbata
- Agave deamiana
- Agave debilis
- Agave decaisneana
- Agave decipiens Baker – Falso Sisal
- Agave delamateri W.C.Hodgson & L.Slauson
- Agave densiflora
- Agave dentiens
- Agave deserti Engelm. – Agave del desierto, Maguey del Desierto
- Agave deserti ssp. simplex
- Agave desmettiana Jacobi – (syn. A. miradorensis)
- Agave diacantha
- Agave difformis
- Agave disceptata
- Agave disjuncta
- Agave dissimulans
- Agave donnell-smithii
- Agave durangensis
- Agave dussiana
- Agave eborispina
- Agave eduardi
- Agave eggersiana Trel.
- Agave ehrenbergii
- Agave eichlami
- Agave ekmani
- Agave elizae
- Agave ellemeetiana
- Agave endlichiana
- Agave engelmanni
- Agave entea
- Agave erosa
- Agave evadens
- Agave excelsa
- Agave expatriata
- Agave falcata
- Agave falcata var. espadina
- Agave falcata var. microcarpa
- Agave felgeri – Mescalito
- Agave felina
- Agave fenzliana
- Agave ferdinandi-regis
- Agave filifera
- Agave filifera subsp. microceps
- Agave flaccida
- Agave flaccifolia
- Agave flavovirens
- Agave flexispina
- Agave fortiflora
- Agave fourcroydes Lem. – Sisal Mexicana (proporciona la fibra henequén )
- Agave fragrantissima
- Agave franceschiana
- Agave franzosinii Baker
- Agave friderici
- Agave funifera
- Agave funkiana – (syn. Agave lophanta)
- Agave galeottei
- Agave garciae-mendozae
- Agave geminiflora
- Agave geminiflora var. filifera
- Agave gentryi
- Agave ghiesbrechtii
- Agave glabra
- Agave glaucescens
- Agave goeppertiana
- Agave glomeruliflora (Engelm.) A.Berger – Maguey del Bravo
- Agave gracilipes Trel. – Maguey de pastizal,
- Agave gracilis
- Agave grandibracteata
- Agave granulosa
- Agave grenadina
- Agave grijalvensis
- Agave grisea
- Agave guadalajarana – Maguey chato
- Agave guatemalensis
- Agave guedeneyri
- Agave guiengola
- Agave gutierreziana
- Agave guttata
- Agave gypsophila
- Agave hanburii
- Agave harrisii
- Agave hartmani
- Agave haseloffii
- Agave hauniensis
- Agave havardiana Trel. – Chisos Agave, Maguey de Havard
- Agave haynaldi
- Agave henriquesii
- Agave hexapetala
- Agave hiemiflora
- Agave hookeri
- Agave horizontalis
- Agave horrida
- Agave houghii
- Agave huachucaensis
- Agave huehueteca
- Agave humboldtiana
- Agave hurteri
- Agave impressa
- Agave inaequidens
- Agave inaguensis
- Agave indagatorum
- Agave ingens
- Agave inopinabilis
- Agave integrifolia
- Agave intermixta
- Agave intrepida
- Agave isthmensis
- Agave lagunae
- Agave langlassei
- Agave laticincta
- Agave latifolia
- Agave laurentiana
- Agave laxa
- Agave laxifolia
- Agave lechuguilla Torr. – Agave lechuguilla, Lecheguilla, Lechuguilla, Maguey lechuguilla (sin. Agave heteracantha)
- Agave lemairei
- Agave lempana
- Agave lespinassei
- Agave lindleyi
- Agave littaeaoides
- Agave longipes
- Agave longisepala
- Agave lophantha Schiede – Maguey mezortillo,
- Agave lurida
- Agave macrantha
- Agave macroculmis (= Agave gentryi)
- Agave maculata
- Agave madagascariensis
- Agave mapisaga
- Agave margaritae
- Agave marmorata
- Agave martiana
- Agave maximiliana
- Agave maximowicziana
- Agave mayoensis
- Agave mckelveyana Gentry
- Agave medioxima
- Agave megalacantha
- Agave melanacantha
- Agave melliflua
- Agave mexicana
- Agave micracantha
- Agave millspaughii
- Agave minarum
- Agave mirabilis
- Agave missionum Trel. – Corita
- Agave mitis
- Agave monostachya
- Agave montana
- Agave montserratensis
- Agave moranii
- Agave morrisii
- Agave muilmanni
- Agave mulfordiana
- Agave multifilifera
- Agave multiflora
- Agave multilineata
- Agave murpheyi F.Gibson – Maguey Bandeado
- Agave nashii
- Agave nayaritensis
- Agave neglecta Small
- Agave nelsoni
- Agave nevadensis
- Agave nevidis
- Agave newberyi
- Agave nickelsi
- Agave nissoni
- Agave nizandensis
- Agave noli-tangere
- Agave obducta
- Agave oblongata
- Agave obscura
- Agave ocahui
- Agave ocahui var. longifolia
- Agave offoyana
- Agave oligophylla
- Agave oliverana
- Agave opacidens
- Agave orcuttiana
- Agave ornithobroma – Maguey pajarito
- Agave oroensis
- Agave ovatifolia
- Agave oweni
- Agave pachyacantha
- Agave pachycentra
- Agave pacifica
- Agave pallida
- Agave palmaris
- Agave palmeri Engelm.
- Agave pampaniniana
- Agave panamana
- Agave papyriocarpa
- Agave parryi Engelm.
- Agave parryi var. truncata
- Agave parvidentata
- Agave parviflora Torr.
- Agave parviflora subsp. flexiflora
- Agave patonii
- Agave paucifolia
- Agave paupera
- Agave pavoliniana
- Agave peacockii
- Agave pedrosana
- Agave pedunculifera
- Agave pelona
- Agave perplexans
- Agave pes-mulae
- Agave petiolata
- Agave petrophila
- Agave phillipsiana
- Agave picta
- Agave planera
- Agave polianthiflora
- Agave polianthoides
- Agave portoricensis Trel.
- Agave potatorum
- Agave potosina
- Agave potrerana
- Agave prainiana
- Agave promontorii
- Agave prostrata
- Agave protuberans
- Agave pruinosa
- Agave pseudotequilana
- Agave pugioniformis
- Agave pulcherrima
- Agave pulchra
- Agave pumila
- Agave punctata
- Agave purpurea
- Agave purpusorum
- Agave pygmae
- Agave ragusae
- Agave rasconensis
- Agave regia
- Agave revoluta
- Agave rhodacantha
- Agave rigida
- Agave roezliana
- Agave rudis
- Agave rupicola
- Agave rupicola var. brevifolia
- Agave rupicola var. longifolia
- Agave rupicola var. rubridentata
- Agave rutteniae
- Agave rzedowskiana
- Agave salmdyckii
- Agave salmiana – Pulque, Maguey, Maguey de montaña (syn. Agave atrovirens)
- Agave salmiana var. angustifolia
- Agave salmiana var. cochlearis
- Agave samalana
- Agave sartorii
- Agave scaphoidea
- Agave scaposa
- Agave scheuermaniana
- Agave schildigera
- Agave schneideriana
- Agave schottii Engelm.
- Agave schottii var. serrulata
- Agave scolymus
- Agave scolymus var. polymorpha
- Agave sebastiana
- Agave seemanniana
- Agave seemanniana var. perscabra
- Agave serrulata
- Agave sessiliflora
- Agave shaferi
- Agave shawii Engelm. – Maguey primavera
- Agave shrevei
- Agave shrevei ssp. magna
- Agave shrevei ssp. matapensis
- Agave sicaefolia
- Agave simoni
- Agave sisalana Perrine – Maguey de Sisal, Sisal, Sisal Hemp (syn. Furcraea sisaliana)
- Agave sleviniana
- Agave smithiana
- Agave sobolifera
- Agave sobolifera f. spinidentata
- Agave sobria
- Agave sobria ssp. frailensis
- Agave sordida
- Agave striata
- Agave striata var. mesae
- Agave stricta
- Agave stringens
- Agave subinermis
- Agave subsimplex
- Agave subtilis
- Agave subzonata
- Agave sullivani
- Agave tecta
- Agave tenuifolia
- Agave tenuispina
- Agave teopiscana
- Agave tequilana A.Weber – Mezcal azul tequilero, Tequila Agave,
- Agave terraccianoi
- Agave theometel
- Agave thomasae
- Agave thomsoniana
- Agave tigrina
- Agave titanota
- Agave todaroi
- Agave toneliana
- Agave tortispina
- Agave toumeyana Trel.
- Agave toumeyana var. bella
- Agave trankeera
- Agave troubetskoyana
- Agave tubulata
- Agave tubulata ssp. brevituba
- Agave underwoodii
- Agave unguiculata
- Agave utahensis Engelm. – Agave de Utah
- Agave utahensis var. discreta
- Agave van-grolae
- Agave vandervinneni
- Agave ventum-versa
- Agave vernae
- Agave verschaffeltii
- Agave vestita
- Agave vicina
- Agave victoriae-reginae – Agave Reina Victoria
- Agave victoriae-reginae f. dentata
- Agave victoriae-reginae f. latifolia
- Agave victoriae-reginae f. longifolia
- Agave victoriae-reginae f. longispina
- Agave victoriae-reginae f. ornata
- Agave victoriae-reginae f. stolonifera
- Agave victoriae-reginae f. viridis
- Agave victoriae-reginae ssp. swobodae
- Agave vilmoriniana A.Berger
- Agave viridissima
- Agave vivipara
- Agave vivipara var. cabaiensis
- Agave vivipara var. cuebensis
- Agave vizcainoensis
- Agave wallisii
- Agave warelliana
- Agave washingtonensis
- Agave watsoni
- Agave weberi J.F.Cels ex J.Poiss.
- Agave weingartii
- Agave wendtii
- Agave wercklei
- Agave wiesenbergensis
- Agave wightii
- Agave wildingii
- Agave winteriana
- Agave wislizeni
- Agave wocomahi
- Agave woodrowi
- Agave wrightii
- Agave xylonacantha Salm-Dyck – Maguey diente de tiburón
- Agave yaquiana
- Agave yuccaefolia
- Agave yuccifolia var. caespitosa
Espècias cultivadas
modificarLas espècias mai comunament cultivadas son Agave americana, Agave angustifolia, Agave tequilana, e Agave attenuata.
Una de las espècies mai familiaras es Agave americana, originària de l'America tropicala. Los noms comuns son «maguey» (al Mexic), o «aloè american» (alara qu'a pas cap de relacion evolutiva dirècta amb lo genre Aloe). Lo nom "century plant" fa referéncia al temps long que la planta met a florir. Lo nombre d'ans abans de florir depend de la vigor de la planta individuala, la riquesa del sol, e del clima; pendent tot aqueles ans la planta serva dins las seuna fuèlhas carnoses los nutriments necessaris a l'esfòrç de florason.
Agave americana foguèt introdusida a Euròpa al mitan del sègle XVI, essent largament cultuvada coma planta ornamentala; dins de formas mirgalhadas (variegata), la fuèlha a una fina lista blanca o jaunasa centrala blanca. Coma las fuèlhas se desvolopan dempuèi lo centre de la roseta, l'impression de las espinas marginalas es visible dins las mai jovas del centre de la roseta. Las plantas son sensiblas a la gelada. Maduran fòrça lentament e morisson après la florason, mas son aisidament propagats pels propaguls apareguts a la base de la tija.
A. attenuata es originària del Mexic central e es escaça dins lo seu abitat natural. A diferéncia de la majoritat de las espècias d'Agave, A. attenuata a una flor punchada a corbada. A. attenuata es tanben comunament cultivada coma planta de jardin. A la diferéncia de fòrça agaves A. attenuata a pas de marge dentada ni punchada al tèrme, ne fasent una planta ideala per las talvèras. Coma totes los agaves A. attenuata es una suculenta e exigís pauc d'aiga o d'entreten un còp trasplantada.
Amb Agave tequilana se produtz la tequila.
Usatges
modificarI a quatre partidas essencialas de l'agave que son comestibles: las flors, las fuèlhas, las tijas o rosetas de basa, e la saba.[5]
Cada planta d'agave produirà qualques liuras de flors comestiblas pendent la sason finala. Las tijas, que se preparèron pendent l'estiu, abans de la florason, pesan qualques liuras cadunas. Rostidas, son doças e en las mastegant se pòt chucar la saba, coma canha de sucre. Quand se secan, las tijas s'utilizan per far didjeridós. Las fuèlhas se pòdon menjar en ivern e printemps, quand las plantas son ricas en saba. Las fuèlhas de qualques espècias tanben produson de fibra: per exemple Agave rigida var. sisalana, lo sisal, Agave decipiens, sisal fals. Agave americana es font de sisal, e es utilizada coma planta de fibra al Mexic, el Cariba e sud d'Euròpa.
Pendent lo desvolopament de l'inflorescéncia, s'aglomera de saba a la base del peduncul jove. Lo nectar d'agave, un endocissant derivat de la saba, s'utiliza coma alternativa al sucre dins la cosina.[6] Dins lo cas d'A. americana e d'autras espècias, s'utiliza al Mexic e Mesoamerica dins la produccion de la bevenda pulque. Per destillacion, s'obten una bevenda espirituosa nomenada mescal; una de las formas mai conegudas de mescal es la tequila. El 2001, lo govèrn mexican e l'Union Europèa se metèron en acòrdi sus la classificacion de la tequila e las seunas categorias: La tequila s'elaborar a partir de la planta d'agave blau de Weber, amb d'especificacions rigorosas e sonque dins qualques estats mexicans.
D'autres usatges populars son quand s'assecan e talhan, la tija de florason servís de abrasiu natural, e lo chuc extrach de las fuèlhas farà d'escuma dins l'aiga coma lo sabon. Los natius del Mexic utilizavan l'agave per far de credon, claus e agulhas, e tanben de fial de cóser. L'infision de las fuèlhas o tintura presa oralament s'utiliza per tractar la constipacion e excès de gas. Tanben s'utiliza coma diuretic. l'infision de racina o tintura se pren oralament per tractar las articulacions artriticas.[7] També es considera que unes quantes espècies d'agave tenen potencial com a fonts de bioenergia eficaces.[8] l'habilitat d'Agave per créixer naturalment dins els ambients pobres en aigua podrien ajudar a evitar la conversió de cultius d'aliments per cultiu de biocombustibles.[9]
L'agave, subretot Agave murpheyi, èra una font alimentària essenciala pels amerindians preistorics del sudoèst dels Estats Units. Los hohokam del sud d'Arizòna cultivava de grands airals d'agave.[10]
Dangièrs
modificarEn mai de las possiblas lesions causadas per las espinas, lo chuc de fòrça espècias d'agave pòt provocar de dermatòsis de contacte aguda.[11] Produch de rojors e botiòlas que pòdon durar entre una e doas setmanas. Los episòdis de prusina pòdon tornar fins a un an après, alara que per abans apareguèt gaire d'erupcion cutanèa . L'irritacion es, en partida, provocada per oxalat de calci.
Imatges d'espècias e cultivars
modificar-
Agave americana var. americana
-
Agave americana var. 'marginata'
-
Agave americana cv. 'Mediopicta Alba'
-
Agave angustifolia 'Marginata'
-
Agave salmiana var. ferox
-
Agave inaequidens ssp. barrancensis
-
Agave schidigera cv. 'Durango Delight'
-
Agave sisalana (sisal)
-
Agave tequilana (tequila agave)
-
Agave wislizeni (syn. Agave parrasana)
Referéncias
modificar- ↑ Bailey, L.H.; Bailey, E.Z.; the staff of the Liberty Hyde Bailey Hortorium. 1976. Hortus third: A concise dictionary of plants cultivated in the United States and Canada. Macmillan, New York.
- ↑ 2,0 et 2,1 Mark W. Chase, James L. Reveal, and Michael F. Fay. 2009. "A subfamilial classification for the expanded asparagalean families Amaryllidaceae, Asparagaceae, and Xanthorrhoeaceae". Botanical Journal of the Linnean Society 161(2):132-136.
- ↑ Sara V. Good-Avila, Valeria Souza, Brandon S. Gaut, and Luis E. Eguiarte. 2006. "Timing and rate of speciation in Agave (Agavaceae)". PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences, USA) 103(24):9124-9129. (DOI:10.1073/pnas.0603312103)
- ↑ David J. Bogler, J. Chris Pires, and Javier Francisco-Ortega. 2006. "Phylogeny of Agavaceae based on ndhF, rbcL, and ITS sequences: Implications of molecular data for classification". Aliso 22(Monocots: Comparative Biology and Evolution):313-328.
- ↑ The Oxford Companion to Food. Oxford: Oxford University press, p. xx + 892. ISBN 0-19-211579-0.
- ↑ (30 juliol 2007) Dorset Cereals. Crawley, England: William Reed Business Media.
- ↑ Botany in a Day, Thomas J Elpel, Hops Press LLc, p. 190
- ↑ (DOI:10.1111/j.1757-1707.2010.01085.x) free summary: Wiley - Blackwell (2011, January 26). Agave fuels excitement as a bioenergy crop. ScienceDaily. from http://www.sciencedaily.com/releases/2011/01/110126121102.htm
- ↑ (DOI:10.1039/C1EE01107C)
- ↑ Fish, Suzanne K., Fish, Paul R., and Madsen, John H. "Evidence for Large-scaleAgave Cultivation in the Marana Community.
- ↑ «Phototoxic and irritant plants». A: The Poisoned Weed: Plants Toxic to Skin. New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-1951-5548-8.
Bibliografia
modificar- Howard Scott Gentry, Agaves of Continental North America (University of Arizona Press, 1982), the standard work, with accounts of 136 species.
- Kolendo, Jan. The Agave Pages.
- Xeric World An online community dedicated to the study of Xeric plant species with a focus on the family Agavaceae.
- Die Agaven.
- Native Plant Information Network More information on species in the Agave genus.
- IPNI : The International Plant Name Index.