40
Itrizircòniniòbi
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ti

Zr

Hf
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro zircòni, Zr, 40
Tièra quimica metals de transicion
Grop, Periòde, Blòc 4, 5, d
Aparéncia blanc argentat
Massa atomica 91.224(2) g/mol
Configuracion electronica [Kr] 4d2 5s2
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 10, 2
Proprietats fisicas
Fasa solid
Densitat (temperatura ambienta) 6.52 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion 5.8 g/cm³
Punt de fusion 2128 K
(1855 °C, 3371 °F)
Punt d'ebullicion 4682 K
(4409 °C, 7968 °F)
Calor de fusion 14 kJ/mol
Calor de vaporizacion 573 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 25.36 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 2639 2891 3197 3575 4053 4678
Proprietats atomicas
Estructura cristallina exagonal
Estat d'oxidacion 4
(oxid amfotèr)
Electronegativitat 1.33 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 640.1 kJ/mol
2nd : 1270 kJ/mol
3en : 2218 kJ/mol
Rai atomic 155 pm
Rai atomic calculat 206 pm
Rai covalent 148 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme pas de donada
Resistivitat electrica (20 °C) 421 nΩ·m
Conductivitat termica (300 K) 22.6 W/(m·K)
Dilatacion termica (25 °C) 5.7 µm/(m·K)
Velocitat del son (20 °C) 3800 m/s
Modul de Young 68 GPa
Shear modulus 33 GPa
Coeficient de Poisson 0.34
Duretat de Mohs 5.0
Vickers hardness 903 MPa
Duretat de Brinell 650 MPa
Numèro CAS 7440-67-7
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') zircòni
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
88Zr syn 83.4 d ε - 88Y
γ 0.392D -

Modèl:Elementbox isotopes decay3

90Zr 51.45% Zr es estable amb 50 neutrons
91Zr 11.22% Zr es estable amb 51 neutrons
92Zr 17.15% Zr es estable amb 52 neutrons
93Zr syn 1.53 E6 y β- 0.060 93Nb
94Zr 17.38% Zr es estable amb 54 neutrons
88Zr syn 83.4 d β- 0.368, 0.400 88Y
γ 0.724, 0.756 -
96Zr 2.8% >3.9 E20 y β-β- ? 96Mo

Lo zircòni es l'element quimic de numèro atomic 40, de simbòl Zr.

Foguèt descobèrt per Martin Heinrich Klaproth a Berlin, qui lo traguèt del zircon en 1789 jos forma d'oxid. Mas es pas qu'en 1824, que Jöns Jacob Berzelius l'a isolat jos forma de metal a Estocòlme, en Suècia. En 1999 es trobat en Austràlia un fin bocin de cristal de zircòn de 4,4 miliards d'annadas d'edat : levat d'unes fragments de meteorits, es lo plus vielh objècte terrèstre conegut[1].

Es un metal de transicion apertenent, amb lo titani e l'afni, a la colomna IVb de la taula periodica dels elements.

Es tres còps mai abondant que lo coire dins la crosta terrèstra, que ne compausa 0,0165 % fins a una prigondor de 16 km[2] (principalament jos forma de zircòn ZrSiO4 e de zircona sonat tanben zirconia o ou dioxid de zirconi ZrO2).

Referéncias

modificar
  1. D'après [1]
  2. Philippe Bihouix et Benoît de Guillebon, Quel futur pour les métaux ? Raréfaction de métaux : un nouveau défi pour la société, EDP Sciences, p. 203