Vescomtat de Ventadorn
Lo vescomtat puei comtat puei duchat-pariá de Ventadorn era un ancian principat feudau dau Bas Lemosin, dins l'actuau departament de Corresa, comprenent las regions d'Ussel, de Maismac, de Nòu Vic e daus Gletons. Correspond aperaquí a l'arrondiment actuau d'Ussel e a la Montanha Lemosina (replanat de Miuvachas). Sas frontieras fluctueren au cors daus temps, mas gardet 'na certana omogeneitat a l'entorn dau chasteu de Ventadorn. S'estendet daus còps juscanta Gimel e a la region au nòrd de Tula. La vila de Corrèsa ne faguet partida, mas sa frontiera orientala fuguet totjorn la ribiera de Dordonha que la separava d'Auvèrnhe, ente aguet ça que la de possessions nombrosas.
| |
| Administracion | |
|---|---|
| Capitala | Chasteu de Ventadorn  |
modificar  |
|
Demest las ancianas senhoriás d'aqueu vescomtat, las mai importantas eran au segle XII Sodelhas e Mirambel. Sus lo territòri dau vescomtat se trobavan las abadiás de Maismac, de Sent Angel, de Bona Sanha (prep de Combrossòl, benedictina) e de Bona Aiga (prep d'Ussel, cisterciana) en mai de priorats nombrós.
Istòria
modificar Lo vescomtat de Ventadorn se formet vers 1040, per 'na particion dau vescomtat de Combòrn, au profiech d'Ebles I, filh d'Archambaud II (o III) de Combòrn. Lo noveu vescomtat de Ventadorn correspondiá a la meitat orientala dau vescomtat de Combòrn.
Bernat II (1329-1389) fuguet creat 1er comte de Ventadorn en 1350.
Ventadorn fuguet erigit en duchat-pariá en 1589 au profiech de Gilbert III de Levis (1547-1591), governaire de Lemosin.
Las roïnas dau chasteu se quilhan enguera a Mostier de Ventadorn, coma a Combòrn, a Torena, a las Tors de Merle, e testimònian de l'autoritat de lors possessors e de l'aspretat de las guerras feudalas. Se pòt tanben citar los chasteus de Segur lo Chasteu, Pompador, Gimel, Malamòrt.
