Universitat de Genèva

Aquel article (o seccion) es un esbòs.
Podètz partejar vòstras coneissenças e o melhorar (cossí?).

L'Universitat de Genèva, coneguda jol nom d'UNIGE, es l'universitat de Genèva (Soïssa). Fondada en 1559 per Joan Calvin, jol nom d'Acadèmia de Genèva, coma un seminari teologic e umanista, que son influéncia foguèt plan importanta. Aquí s'ensenhan la retorica, la dialectica, l'ebrieu e lo grèc. Aumentèt lo nombre de las disciplinas al Sègle de las Luses e prenguèt lo nom d'"universitat" en 1873 amb la creacion de la Facultat de Medecina.

Uni-Bastions

Cada an l'UNIGE prepausa mai de 240 menas de diplòmas e environ 150 programas de formacion contunhada dins de domenis fòrça divèrses. A la dintrada de 2005 l'Universitat venguèt sòcia de l'Espaci Europèu de l'Ensenhament Superior, que totas las facultats s'endevenguèron amb lo procès de Bolonha. Genèva se posiciona tanben, via l'apartenéncia a la LERU (League of European Research Universities), coma una de las 12 melhoras universitats de recèrca d'Euròpa.

En 2005-2006, 13 182 estudiants frequentan l'Universitat (14 418 estudiants amb l'HEI, l'IUED e l'Institut œcuménique de Bossey); 37% son estrangièrs (131 païses representats amb França, Itàlia e Espanha en tèsta); 3263 professors e collaborators de l'ensenhament se mainan del bon foncionament de l'institucion. Es la segonda universitat de Soïssa après la de Zuric. A una vocacion internacionala e lo taus d'estudiantas pus bèl del país (59% contra los 45,6% de la mejana nacionala). L'"Immatriculacion" còsta 500 francs soïsses per semèstre.

Rectorat

modificar

Crisi de 2006

modificar

Lista dels rectors

modificar
  • Jean-Dominique Vassalli (2007- 2011)
  • Jacques Weber (2006 - 2007)
  • André Hurst (2003 - 2006) (demission collectiva del rectorat)
  • Maurice Bourquin (1999 - 2003)
  • Bernard Fulpius (1995 - 1999)
  • Luc Weber (1991 - 1995)
  • Jean-Claude Favez (1987 - 1991)
  • Marcel Guenin (1983 - 1987)
  • Justin Thorens (1977 - 1983)
  • Jean Posternak (1977)
  • Ernst Heer (1973 - 1977)
  • Charles Rouiller (1972 - 1973) (defuntat en foncion)
  • Martin Peter (1969 - 1972)
  • Denis van Berchem (1966 - 1969)
  • Claudius Terrier (1964 - 1966)
  • Jean Graven (1962 - 1964)
  • Éric Martin (1960 - 1962)
  • Jaques Courvoisier (1958 - 1960)
  • Paul-E. Wenger (1956 - 1958)
  • Henri de Ziegler (1954 - 1956)
  • Antony Bebel (1952 - 1954)
  • Eugène Bujard (1950 - 1952)
  • Georges Tiercy (1948 - 1950)
  • Paul-Edmond Martin (1946 - 1948)
  • Antony Babel (1944 - 1946) (1èr rector catolic)
  • Eugène Bujard (1942 - 1944)
  • Eugène Pittard (1940 - 1942)
  • Victor Martin (1938 - 1940)
  • William Rappard (1936 - 1938)
  • Albert Richard (1934 - 1936)
  • Maurice Roch (1932 - 1934)
  • Henri Fehr (1930 - 1932)
  • Charles Werner (1928 - 1930)
  • William Rappard (1926 - 1928)
  • Georges Werner (1924 - 1926)
  • Rodolphe Weber (1922 - 1924)
  • Georges Fulliquet (1920 - 1922)
  • Raoul Gautier (1918 - 1920)
  • Francis de Crue (1916 - 1918)
  • Louis Rehfous (1914 - 1916)
  • Albert Mayor (1912 - 1914)
  • Edouard Montet (1910 - 1912)
  • Robert Chodat (1908 - 1910)
  • Bernard Bouvier (1906 - 1908)
  • Alfred Martin (1904 - 1906)
  • Adolphe d'Espine (1902 - 1904)
  • E. Martin (1900 - 1902)
  • L. Soret (1898 - 1900)
  • J.-J. Gourd (1896 - 1898)
  • Alfred Martin (1894 - 1896)
  • G. Juliard (1892 - 1894)
  • A. Chantre (1891 - 1892)
  • C. Graebe (1887 - 1889)
  • P. Vauche (1889 - 1891)
  • Alex-J. Martin (1885 - 1887)
  • G. Julliard (1881 - 1885)
  • L. Soret (1881 - 1883)
  • Marc Monnier (1879 - 1881)
  • Alex-J. Martin (1876 - 1879)
  • Carl Vogt (1873 - 1876)
  • Ed. Humbert (1873)
  • Henri Boissier (1800 - 1817)
  • Théodore de Bèze (1559 - 15...)

Excelléncia de la recèrca

modificar

Crosada dels sabers

modificar

Aprendre en ret

modificar

Ensenhaires e cercaires

modificar

Fondators

modificar

Contemporanèus

modificar

Ancians estudiants famoses

modificar

Ligams intèrnes

modificar

Ligams extèrnes

modificar