Universitat de Genèva

Aqueste article es un esbòs.

Podètz partejar vòstras coneissenças en lo melhorant (cossí ?).

L'Universitat de Genèva, coneguda jol nom d'UNIGE, es l'universitat de Genèva (Soïssa). Fondada en 1559 per Joan Calvin, jol nom d'Acadèmia de Genèva, coma un seminari teologic e umanista, que son influéncia foguèt plan importanta. Aquí s'ensenhan la retorica, la dialectica, l'ebrieu e lo grèc. Aumentèt lo nombre de las disciplinas al Sègle de las Luses e prenguèt lo nom d'"universitat" en 1873 amb la creacion de la Facultat de Medecina.

Uni GE logo.svg
Uni-Bastions

Cada an l'UNIGE prepausa mai de 240 menas de diplòmas e environ 150 programas de formacion contunhada dins de domenis fòrça divèrses. A la dintrada de 2005 l'Universitat venguèt sòcia de l'Espaci Europèu de l'Ensenhament Superior, que totas las facultats s'endevenguèron amb lo procès de Bolonha. Genèva se posiciona tanben, via l'apartenéncia a la LERU (League of European Research Universities), coma una de las 12 melhoras universitats de recèrca d'Euròpa.

En 2005-2006, 13 182 estudiants frequentan l'Universitat (14 418 estudiants amb l'HEI, l'IUED e l'Institut œcuménique de Bossey); 37% son estrangièrs (131 païses representats amb França, Itàlia e Espanha en tèsta); 3263 professors e collaborators de l'ensenhament se mainan del bon foncionament de l'institucion. Es la segonda universitat de Soïssa après la de Zuric. A una vocacion internacionala e lo taus d'estudiantas pus bèl del país (59% contra los 45,6% de la mejana nacionala). L'"Immatriculacion" còsta 500 francs soïsses per semèstre.

RectoratModificar

Crisi de 2006Modificar

Lista dels rectorsModificar

  • Jean-Dominique Vassalli (2007- 2011)
  • Jacques Weber (2006 - 2007)
  • André Hurst (2003 - 2006) (demission collectiva del rectorat)
  • Maurice Bourquin (1999 - 2003)
  • Bernard Fulpius (1995 - 1999)
  • Luc Weber (1991 - 1995)
  • Jean-Claude Favez (1987 - 1991)
  • Marcel Guenin (1983 - 1987)
  • Justin Thorens (1977 - 1983)
  • Jean Posternak (1977)
  • Ernst Heer (1973 - 1977)
  • Charles Rouiller (1972 - 1973) (defuntat en foncion)
  • Martin Peter (1969 - 1972)
  • Denis van Berchem (1966 - 1969)
  • Claudius Terrier (1964 - 1966)
  • Jean Graven (1962 - 1964)
  • Éric Martin (1960 - 1962)
  • Jaques Courvoisier (1958 - 1960)
  • Paul-E. Wenger (1956 - 1958)
  • Henri de Ziegler (1954 - 1956)
  • Antony Bebel (1952 - 1954)
  • Eugène Bujard (1950 - 1952)
  • Georges Tiercy (1948 - 1950)
  • Paul-Edmond Martin (1946 - 1948)
  • Antony Babel (1944 - 1946) (1èr rector catolic)
  • Eugène Bujard (1942 - 1944)
  • Eugène Pittard (1940 - 1942)
  • Victor Martin (1938 - 1940)
  • William Rappard (1936 - 1938)
  • Albert Richard (1934 - 1936)
  • Maurice Roch (1932 - 1934)
  • Henri Fehr (1930 - 1932)
  • Charles Werner (1928 - 1930)
  • William Rappard (1926 - 1928)
  • Georges Werner (1924 - 1926)
  • Rodolphe Weber (1922 - 1924)
  • Georges Fulliquet (1920 - 1922)
  • Raoul Gautier (1918 - 1920)
  • Francis de Crue (1916 - 1918)
  • Louis Rehfous (1914 - 1916)
  • Albert Mayor (1912 - 1914)
  • Edouard Montet (1910 - 1912)
  • Robert Chodat (1908 - 1910)
  • Bernard Bouvier (1906 - 1908)
  • Alfred Martin (1904 - 1906)
  • Adolphe d'Espine (1902 - 1904)
  • E. Martin (1900 - 1902)
  • L. Soret (1898 - 1900)
  • J.-J. Gourd (1896 - 1898)
  • Alfred Martin (1894 - 1896)
  • G. Juliard (1892 - 1894)
  • A. Chantre (1891 - 1892)
  • C. Graebe (1887 - 1889)
  • P. Vauche (1889 - 1891)
  • Alex-J. Martin (1885 - 1887)
  • G. Julliard (1881 - 1885)
  • L. Soret (1881 - 1883)
  • Marc Monnier (1879 - 1881)
  • Alex-J. Martin (1876 - 1879)
  • Carl Vogt (1873 - 1876)
  • Ed. Humbert (1873)
  • Henri Boissier (1800 - 1817)
  • Théodore de Bèze (1559 - 15...)

Excelléncia de la recèrcaModificar

Crosada dels sabersModificar

Aprendre en retModificar

Ensenhaires e cercairesModificar

FondatorsModificar

ContemporanèusModificar

Ancians estudiants famosesModificar

Ligams intèrnesModificar

Ligams extèrnesModificar