La topografia es la sciéncia que permet la mesura e la representacion sus un plan ò una carta dei formas e dei detalhs visibles dau relèu naturau (montanhas, rius, etc.) e artificiau (construccions, rotas, etc.). Son objectiu principau es donc de determinar la posicion e l'altitud d'un ponch situat dins una zòna donat que que siegue la talha d'un continent, d'una region ò d'una carriera. Es una disciplina geografica anciana car lei premierei cartas assaiant de representar una region datan de la fin de la Preïstòria e dau començament de l'Antiquitat Auta (petroglif de Bedolina[1], cartas primitivas en Egipte e en Mesopotamia, etc.). Uei, la topografia es largament fondada sus la geodesia qu'es lo domeni scientific e tecnic que s'ocupa de la determinacion matematica de la forma de la Tèrra.

Exemple de carta topografica contemporanèa.

Liames intèrnes

modificar

Bibliografia

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. (es) M. Beltrán Llorís, Los grabados rupestres de Bedolina (Valcamonica), BCSP, vol. VIII, 1972, pp. 121-158.