Lo Tagelmust es un mot toareg per apelar una sòrta de mocador de cap que fa demest 4 a 8 m de longor. Aquesta peça de rauba la pòrtan los toaregs d'Africa del Nòrd.Los òmes l'enrotlan a l'entorn del cap e de la cara per se protegir del solelh e del vent sec del desèrt.

Un toareg que pòrta lo tagelmust.

Etimologia modificar

Lo sieu nom toareg de tagelmust vòl dire vel de cara, vel de cap [1]. En aquesta meteissa lenga lo terme kel tagelmust, vòl dire literalament aquests del vel e es regularament utilizat coma sinonim per apelar lo pòble toareg meteis [2].

Lo sieu nom francés chèche ven de la vila de Chach en Sogdiana, uei Tashkent, capitala de l'Ozbequistan. Amb aqueste mot los angleses an format tanben lo mot sash qu'utilizon per apelar una eissarpa o una cinta.

Ancianement lo mot chèche (شاش) voliá dire una còfa que las femnas pòrtavon pendant lo sègle VIII e qu'aviá forma de giba de camel. Neissiá sus lo front de la femna e acabavá a l'esquina.

Tradicion modificar

Tradicionalament, l'òme toareg, non quita jamai lo sieu turbant, una defensa contra lo solelh torrid e el vent, mès tanben dissimula las sieunas emocions. Pòt èstre de desparièrs colors, com lo roge, jaune, vert o de dos colors qu'ajan un significat especial. Lo blanc es portat per mostrar respecte un jorn particular. Lo qu'es fait d'indi es fait de lin, sovent amb una teissedura fòrça complèxa. Lo porton los jorns de festa (e tanben los jorns de freg pr'amor qu'es mai caud que lo qu'es fait de coton). La sieuna tintura sovent tenda a destintar sus lo pèl e dòna aital a l'òme un color blavós qu'es la basa de lo sieu susnom d'òme blau. En lenga tamasheq, segons las tribús, tanben es apelat taɣelmust o litham. En Mauritània, es apelat comunament Hawli.

Utilizacion derivada modificar

Tanben foguèt adoptat per divèrses unitats de l'Armada francesa al Sahara o en d'autas zonas desèrticas, sustot los tiradors e los legionaris e uei s'a espandit en la majoritat d'unitats que trabalhon en airaus amb una temperatura plan nauta.

Referéncias modificar

  1. b Kamal Naït-Zerrad, 2001, Dictionnaire des racines berbères: formes attestées. Ḍ-GEY. III. Paris: Karthala, p.784 [archive].
  2. Pandolfi, Paul. (1998). Les Touaregs de l'Ahaggar, Sahara algérien: parenté et résidence chez les Dag-Ghâli. Karthala Editions, p.26 [archive].