Salàs de Pallars

Salàs de Pallars es un municipi de la província catalana de Lhèida e de la Comunautat Autonòma de Catalonha.

Salàs de Pallars

Armas

Geografia fisica

Coordenadas

42° 12′ 52″ N, 0° 55′ 57″ E

Carte de localisation de Salàs de Pallars

Superfícia

20,3 km²

Altituds
· Mejana

573 m

Geografia politica

Espanha

Salàs de Pallars

Primièr cònsol
Mandat en cors

Francesc Borrell i Grau

Geografia umana

Populacion (INE)
(2020)

327, ab.

Autras informacions

Còde postal

25693

Còde INE

[1]

{{{sitweb}}}

Salàs de Pallars se situa dins la partida nòrd del centre de la comarca de Pallars Jussà. Es prèp de la Noguera Pallaresa, que correspond ara a las aigas del Barratge de Sant Antoni. Se situa a la transicion entre la Conca Deçà, o de Tremp, e la Conca de Dalt (que la vila principala es La Pobla de Segur) : pr'aquò, es considerat coma fasent partida de la Conca Deçà e las relacions comercialas la fan dependre de Tremp. Es a quicòm coma un km del camin grand C-13, que religa las vilas pallaresas de Tremp, capitala de la comarca, La Pobla de Segur, Sort (o Sòrt), e delà, Lhèida a Esterri d'Àneu.

Istoricament, Salàs de Pallars foguèt una de las vilas principalas del Pallars Jussà, coma Tremp, Talarn, La Pobla de Segur e Isona; arribèt quitament al segond reng en tèrme de populacion al sègle XVIII, mès, tot en portant encara lo títol de vila, que jamai non se pèrd, e en gardant un aspècte urban, lo d'una vila anciana, a pas que 326 abitants en 2006 (que i cal ajustar los 4 que pòblan lo vilatge de Sensui, çò que fa 330 per tota la comuna). La baissa d'importància relativa e absoluda de Salàs de Pallars es contemporanèa de la montada de La Pobla de Segur tanlèu lo sègle XIX; mès la construccion del Barratge de Sant Antoni, en 1913-1916, li faguèt pèrdre una granda partida de sas milhoras tèrras (informacions toristicas afichadas a la vila), tot en la privant de comunicacion dirècta ambe la riba esquèrra de la Noguera Pallaresa (Salàs aviá agut dos ponts).

Etimologia

Segon Joan Coromines, Salàs es un dels abondoses toponimes de base pre-romana, mès indo-europèa, es a dire celtica o sorotaptica (segon la terminologia d'aqueste autor, donc dels camps d'urnas o cultura RSFO), que provenon d'un Salasse o Salasso, que religa ambe'l nom d'un pòble indoeuropeu mençonat per Titus Livi. L'apondi de Pallars, documentat plan anciament, fa referéncia a son apartenença istorico-geografica. La lectura de l'Onomasticon Cataloniae ^[1], çaquelà, non dona cap de solucion precisa.

En aqueste vilatge, com en plan d'autres, nasquèt una etimologia populara, totalament falsa, que fasiá derivar'l nom de la vila de la costuma de donar de sal al bestiar (salar).

Geografia

Salàs de Pallars es un dels pauques municipis del Pallars Jussà que se mantenon inalterats al long del temps: l'an pas espandit dins los darrèrs cent ans ambe cap autre municipi suprimit, nimai l'an pas ajustat a cap autre, nimai li an pas augmentat o demingat lo territori.

Çaquelà, al sègle XIX aviá existit los municipis de Sensui (Censuy) e del Mas del Balust (Manso de Balust), creats en 1812 al moment del desplegament de las instruccions derivadas de la Constitucion de Cadis. Totas doás municipalitats foguèron suprimidas en febrièr de 1847, en aplicant las novèlas leis municipalas qu'exigissián un minimom de 30 veïns (vesins, donc caps de familha) per manténer una municipalitat pròpia. En aquel moment foguèron agregats a Salàs de Pallars.

En la proposition derivada del rapòrt popularament denomenat Informe Roca, lo municipi de Salàs de Pallars demorava intacte, mès l'integravan al gropament de municipis de La Pobla de Segur, Conca de Dalt e Salàs de Pallars.

Descripcion geografica

Lo territòri municipal de Salàs de Pallars es alongat del nòrd-oèst al sud-èst, plan estreit, gaireben en punta al nòrd-oèst, en zòna de montanha, e pus larg dins la partida plana, prèp de la vila, al sud-est del territòri.

Fàcia a Salàs de Pallars, delà Noguera, doás depressions son separadas per la Muntanya de Sant Corneli^[2] :

- la partida sud-èst de la Conca de Dalt, largament dubèrta, a l'entorn del vilatge d'Aramunt;

- la val de Montesquiu, que pel Pas Estret de Montesquiu e pel coll d'Orcau, mena al vilatge d'Orcau e a la Conca Dellà (a l'entorn d'Isona e d'Orcau).

Perimètre del territòri

Territòris municipals limitròfes :

Comunas confrontantas de **Salàs de Pallars**
Tremp	Conca de Dalt	La Pobla de Segur
Tremp		Conca de Dalt
Tremp	Talarn	Isona i Conca Dellà

Lòcs poblats o non

En mai de la vila de Salàs de Pallars qu'aurà un paragrafe especial, ancianament i aviá los vilatges de Sensui (o Censui, segon Joan Coromines) e del Mas de Balust. Aqueste es demorat completament desabitat e Sensui garda pas que 4 abitants en 2007, una sola familha que viu d'un elevatge industrial de pòrcs. A Sensui, la glèisa demòra dreta, al mièg d'ostals arroïnats. Lo vilatge se troba 2,3 km. al nòrd, en linha dreta, de Salàs de Pallars, e es accessible per un camin local asfaltat que i mena en mens de 4 quilomètres de trajècte. Es lo camin que tanben mena a Rivert e, en virant a esquèrra a moment donat, a Santa Engràcia.

Fòra dels vilatges, lo territòri salassenc a qualques capèlas, ermitatges e santuaris, que entre els se tròban l'ermitatge romanic de Sant Roc, 1 quilomètre al levant de la vila, lo de Sant Cebrià, 500 m. al sud-oèst, tanben romanic, lo de Sant Pere Màrtir, refait modèrnament, a l'oèst, al limit ambe Talarn, e l'ancian santuari de Sant Climent, popularament nomenat Sant Clem. L'origina d'aqueste darrèr es possiblament romanica, pr'aquò ne demòra pas cap vestigi coneissable.

Se garda la memòria d'una capèla dedicada a santa Margarida, qu'es documentada fins a 1758, quand se ditz que se tròba en un estat indecent. Non se sap pas ambe exactitud ont èra.

La vila de Salàs de Pallars

Salàs de Pallars consèrva perfèctament visible son traçat urbanistic medieval de vila clausa. Alongada del sud-èst (dintrada al vilatge), a 567 m. d'alt., al nord-oèst (on i a Can Delme), a 590, es encara una encinta barrada, ambe doás carrièras interioras parallèlas qu'ane una sortida unica pel costat nòrd, e doás carrièras exterioras que seguisson los murs de la vila: lo carrer del Vall (testimòni del valat qu'aparava la muralha pel costat septentrional), e l'avinguda d'Enric Gispert, ancian camin de ronda exterior pel costat sud.

En naut (a capdevila), la plaça de Capdevila, ambe la font d'aqueste nom e a la partida bassa, la de Soldevila, ambe la font tanben d'aqueste meteis nom. Consèrva tres dels ancians portals -un d'els, lo de Soldevila, ambe una magnifica tor cilindrica de defensa annèxa- e doás mai de las tors que defendián los meteisses portals e los angles de la vila, actualament que fan partida de l'encinta formada pels ostals que se bastiron en aprofeitant la meteissa muralha. Una d'aquelas tors -e benlèu las rèstas d'autras- son integradas dins d'ostals actuals. L'Ostal de la Vila es dins una d'aquelas tors, la de Soldevila.

A la partida nauta de la vila i deguèt aver lo castèl, integrat dins la vila meteissa, e actualament s'i tròba la glèisa parroquiala de la Mare de Déu del Coll, que prèp d'ela i a una plaça cairada e ambe d'arcadas, la Plaça del Mercat, ont i a de rèstas d'una tor cairada, ambe un dentelh, que poiriá far partida de l'ancian castèl. La meteissa glèisa, en mai, es en partida bastida en dessús d'una tor de la muralha, quitament benlèu la tor mèstra del castèl.

A l'interior, se duèrbon unis espacis pus largs que las carrièras, plan estretas, atal coma de tròces de carrièras e de plaças ambe d'arcadas, ont se celebrava la Fièra de Salàs, entre lo primièr e lo segond dimenge de quaresma, anciana concession reiala associada al títol de vila que ne gaudiá Salàs de Pallars. Pus tard, quand la Fièra de Salàs aqueriguèt un volume considerable, lo Fieral foguèt mudat fòra dels murs, long del valat que s'estendiá al nòrd de la vila, i nasquèt una carrièra, la de les Eres, qu'aculhiá los pargues ont se gardava lo bestiar que portavan a la fièra del bestiar de pè redond, atal coma de pichonas ostalariás pels fieraires.

Quitament dins la vila, demorèt lo mercat pròpiament dit, lo setmanal, per l'usatge pus estrictament dels salassencs. Los lindals e los escuts de fòrça ostals que constituisson l'aglomeracion ensenhan de l'importància qu'agèt Salàs de Pallars a la fin de l'Edat Mejana e pendent tota l'Edat Modèrna.

Unis 500 metres al levant del vilatge i a lo cementèri, que dedins se tròban las rèstas de l'anciana glèisa parroquiala de sant Pèire, romanica, conservada sonque en partida, mès n'aprofeitèron l'absida centrala coma capèla del cementèri. Las doás absidiòlas lateralas se son conservadas tanben, pr'aquò an un usatge simplament ornamental.

Istòria

Lo barratge de Sant Antòni faguèt disparéisser dos ponts. Non solament Salàs èra sus l'anciana rota principala de Tremp a la Pobla de Segur, çò qu'es pas mai (es a un km de la novèla), mès èra un caireforc. Lo pont pus important menava a la rota d'Artesa de Segre a Gerri de la Sal, l'autre menava cap a l'Èst. La rota d'Artesa es ara una rota blanca, del traçat d'excellenta qualitat, entretenguda perqué sèrv mai que mai als tractors dels agricultors que possedisson per exemple las tèrras de l'ancian vilatge disparegut de Montesquiu e que vivon dins d'autras aglomeracions. Ara totas las relacions ambe la riba esquèrra de la Noguera Pallaresa passan per Tremp o la Pobla de Segur. Salàs perdèt tanben mai de 300 ectaras de tèrras e las milhoras.

Salàs de Pallars aviá una de las mai importantas fièras de bestial del pè redond : un quart del total de las mulas vendudas en Catalonha se vendián a Salàs. La fièra durava uèit jorns e los cafès presentavan d'espectacles de varietats. Ambe'ls tractors, las mulas perdián lor utilitat e la darrèra fièra foguèt en 1973.

Salàs èra un centre important de produccion de terralha. Aquò durèt entrò lo primièr tèrç del sègle XX e dispareguèt a la Guèrra Civila.

Administracion

Evolucion demografica

Las donadas de 1497 a 1553 son en fòcs, las de 1717 a 1981 correspondon a la populacion de fait, las dempuèi 1990 a la populacion de dreit. La font es Viquipèdia en català o Idescat^[3].

1497f	1515f	1553f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
67	61	83	365	950	1318	1210	1275	929	877

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
810	740	667	624	688	490	401	357	342	347

1996	1998	2000	2003	2010	2020	20..	20..	20--	20--
358	334	330	319	334	327				---

Servicis toristics

La specificitat de Salàs es la preséncia de botigas de las annadas 50 que son visitadas e que sèrvon al cinemà.

Salàs.
Autra vista de la vila.
Carrer de Sant Cebrià Alt en 1900.
Carrer de Sant Cebrià Alt.
Portal d'ostal, al carrer de Sant Pere.
Passatge de la glèisa, jos l'autar major.
Lo burèu de tabac (adobat coma dins las annadas 50).
Botiga de perruquièr.
Botiga d'Ultramarinos i Coloniales.
Sensui, municipi de Salàs.
L'ancian vilatge de Montesquiu, près de l'anciana rota d'Artesa.

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Annèxas

Bibliografia

BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Salàs de Pallars". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1
BENITO I MONCLÚS, Pere i BOLÒS I MASCLANS, Jordii. "Vila closa de Salàs". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Santa Margarida a Salàs. Sant Climent". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
COROMINES, Joan. "Salàs". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7
FARRÀS, Francesc. "Salàs de Pallars", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9

Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.

MADOZ, Pascual. "Salàs de Pallars". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, després del 1900.

Referéncias

Ligams extèrnes

Portal de Catalonha

[1] ttps://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36283

[2] {{http://www.icc.cat/vissir3/embedded.html?zoom=6&lon=000313800&lat=004669100&layers=B00FFFFFTF#.

[3] {{http://www.idescat.cat/

[1]

[2]

[3]