Saba

En botanica e en fisiologia vegetala, la saba es lo miltan liquid que circula amb de cellulas especializadas nomnats « vaissèls », entre los diferents organs de las plantas permetent de transportar los elements nutritius necessaris a lor creissença e tornar distribuir las substéncias organicas realizadas per la fotosintèsi.

Saba bruta

La saba bruta, solucion de sals minerals captada al nivèl de las raices pels pels absorbants (subretot al nivèl de las radicèlas), circula subretot dins lo xilèma, es a dire los vaissèls de la fusta. Aqueste vaissèls an una forma permetent la pujada de la saba (mercé a d'anèls o espiralas tenent los vaissèls dobèrts) cap a las fuèlhas per lor provesir los nutriments que cal a la fotosintèsi. Dins la camba dels arbres, las vaissèls actius se trapan dins l'albenca (qu'es la partida periferica de la fusta), aquestes del centre (lo duramèn) essent mòrts e tenen pas mai qu'un ròtle de sosten mercé a la lignina.

La pujada de la saba es deguda a diferents fenomèns: la transpiracion foliària, l'osmòsi e la capillaritat. A la superfícia de las fuèlhas, l'aiga s'evapora, e a causa de la coesion entre moleculas d'aiga mercé als ligams idrogèns, los grands arbres pòdon far pujar una colomna d'aiga de mai de 100 mètres. L'osmòsi permet de far pujar l'aiga, que la saba bruta essent cargada en minerals, l'aiga cerca un equilibri, e tend a « butar » per dintrar dins los canals conductors de saba. La capillaritat es lo fenomèn fisic que l'aiga aderís a las parets d'un tub, e puja, fins a trobar un equilibri entre la fòrça de la gravetat e la capacitat.

Saba elaborada

La saba elaborada, que conten de substéncias organicas solublas, subretot d'acids aminats e de sucres, ven subretot de las fuèlhas, sèti de la fotosintèsi, e circula subretot dins lo floèma, teissut conductor del libèr, situit just sota la rusca. Los escambis se fan tanben dempuèi las fuèlhas cap als organs de sèrvas ou organs puses, fruchs, granas, tuberculs, o a l'invèrs en periòde de creissança, dempuèi los organs de sèrvas cap a las tijas en formacion.

N.B: es pas rare qu'i aja de fluses de saba entre los fruchs e los autres organs de la planta, que los fruchs son d'elements indispensables per l'espandiment delas granas e donc la perennitat de l'espècia; son donc fòrça protegits.

Utilizacion de la saba

La sada es a vegada levada per l'òme que ne fa de produchs sucrats, coma la saba del palmièr sucrièr que per fermentacion dona lo vin de palma.

L'aiga de beç e la saba d'agast, produchs sucrats a l'origina del siròp, son pas tirats de la saba elaborada, mas plan de la saba bruta del beç et de l'agast, que, pendent de jorns al començament de prima, se carga de sucres eissits dels teissuts de resèrvas parenquimatosas quitament abans l'aparicion de las fuèlhas.

Saba artificiala

La saba artificiala es una mèscla constituida subretot d'un tèrç de gliceròl e dos terces d'aiga utilizat per estabilizar las flors, fuèlhas e rams en gardant lor aspècte natural perne far de ramets e autras composicions floralas.