Rhododendron ponticum

Rododendron disigna comunamente de plantas del genro Rhododendron L., de la familha de las ericaceas, que reunís mai de 1000 espècias, dentre elas las azaleas.

Rhododendron indicum

Los rododendros se pòdon far butar en forma de Bonsaï. Son de plantas arborescentas o arbustivas, o tanben epifitas, nativas de las regions de clima temperat de l'emisfèrio nòrd. Se Divisan en uèit subgenres, sont mondialment cultivat, amb d'innombrables ibrids, que:

  • Azaleastrum
  • Candidastrum
  • Hymenanthes
  • Mumeazalea
  • Pentanthera
  • Rhododendron
  • Therorhodion
  • Tsutsusi

Lo genre Rhododendron es amplamente espandit, pasmens que la mai granda diversitat buta dins la partida sud èst de la cordilhèra de l'Imalaia, del centre de Nepal a l'èst del Sikkim fins al Yunnan e Sichuan, e tanben dins las zonas montanhosas d'Indochina, Japon e Taiwan.

D'autras espècias existisson tanben en America del Nòrd e en Euròpa (Rhododendron ponticum). Existís tanen d'espècias tropicalas que butan al sud de Bornèo e Nòva Guinèa. Aman los sols acids, desvolopant de grandas inflorescéncias em forma de trompa e de fuèlhas ovaloìdas. La majoritat dels rododendrons florisson pendent un perióde cort de temps cada an, que d'unas flors son de colors plan vivas.

Los rododendrons son cultivats de pertot. Foguèron modificats per produire de flors mai pichonas o mai grandas e una imensa variedat de colores. Un exemple es lo rododendron del President Roosevelt. Aquela variedat a de fuèlhas atrasentas e variadas amb de flors de color roja brilhantas, gradualment venent branca cap al centro.

Todos los rododendrons contenon una toxina nomenada graianotoxina dins lo pollèn e lo nectar, e aquo fa que lo mèl produch amb aquelas plantas es fòrça venenòs. Lo rèste de la planta es venenòs pels cavals, subretot las fuèlhas.

Lo mai grand jardin silvenc de rododendrons pel monde se situa a Bakersville, en Carolina del Nòrd, Estats Units d'America. Se trapa dins lo pargue natural de Roan Mountain.

Espècias

modificar

Classificação do gênero

modificar
Sistema Classificacion Referéncia
Linné Classa Decandria, ordre Monogynia Species plantarum (1753)

Ligams extèrnes

modificar