René Barjavel, nascut lo a Niom (Provença) e mòrt lo a París, es un escrivan e jornalista occitan d’expression francesa subretot conegut per sos romans d’anticipacion o sciéncia ficcion e fantastics exprimissent l’ància sentida fàcia a una tecnologia que l’òme n’a perdut la mestresa.

De tèmas son recurrents: casuda de la civilizacion causada pels excés de la sciéncia e la folia de la guèrra, caractèr eternal e indestructible de l’amor (Ravage, Le Grand Secret, La Nuit des temps, Une rose au paradis). Son escritura se vòl poetica, onirica e, a vegadas, filosofica. Tanben tractèt, dins d’ensags remirables, de l’interrogacion empirica e poetica sur l’existéncia de Dieu (coma dins La Faim du tigre), e lo sens de l’accion de l'òme sus la Natura. Tanben foguèt scenarista/dialoguista de films. Escriguèt los dialògs de Le Petit Monde de Don Camillo. Un concors de novèlas de sciéncia ficcion se debanant a Lion pòrta son nom.

Biografia modificar

Filh de fornièr, felen de païsans, estudièt al collègi de Niom puèi de Cucet (Borbonés). Après lo bachelierat, faguèt fòrça mestièrs per ganhar sa vida: pion, emplegat de banca, conferencièr… Intrèt a dètz e uèit ans dins lo jornalisme al Progrès de l'Allier, a Molins. En 1934, publiquèt son primièr roman, Colette à la recherche de l’amour e venguèt, en 1935, secretari de redaccion de la revista Le Document, puèi cap de la fabricacion de las edicions Denoël. Collaborèt a diverses jornals, coma Le Merle Blanc, fasent de criticas cinematograficas. Anèt a la gèrra dins un regiment de zoaves, al servici de las cosinas. Desmobilizat en 1940, fondèt a Montpelhièr L’Écho des Étudiants. A París, publiquèt una seria de romans d’anticipacion que ne fan un davancièr del succès de la sciéncia-ficcion.

Escriguèt un « Ensag sus las formas futuras del cinema », Cinéma Total, qu'un grand nombre de prediccions se realizèron. Puèi ven un grand roman d'amor, Tarendol, que [ Julien Duvivier] comprèt los dreches pel cinema. En 1947, faguèt, per [ Georges Régnier], sa primièra adaptacion e son primier dialòg de cinema dins Paysans noirs. Escriguèt enseguida los dialògs de Le Petit Monde de Don Camillo, de Julien Duvivier. Tanben collaborèt als autres Don Camillo, a L'Étrange Désir de monsieur Bard, a Femmes sans nom, a Mouton à cinq pattes, a chiffonniers d'Emmaüs (segon lo libre de [ Boris Simon]), a La Terreur des dames, a Les Aventures de Till l'espiègle, a L'Homme à l'imperméable, a Le Cas du docteur Laurent, a  Les Misérables, a Le Guépard, eca. D'esperel realizèt de corts metratges.

Escriguèt doas pèças de teatre de sciéncia ficcion: Le Voyageur Imprudent e Mme Jonas dans la baleine. Après longtemps ocupat al cinema René Barjavel comencèt amb La Nuit des temps e Le Grand Secret, una segonda carrièra de romancièr e una novèla activitat de jornalista amb una cronica setmanala dins Le Journal du dimanche. Tanben escriguèt de cançons. Aviá una passion, quand aviá lo temps, la fotografia en colors, illustrada per un album (Les Fleurs, la vie).

Moriguèt en 1985.

La guèrra modificar

Pendent la guèrra de 1939-1940, èra dins un regiment de zoaves[1], li venguèt d'idèas antimilitaristas. Afectat a las cosinas jol grade de caporal en cap, sa tasca principala consistissiá a cercar e destriar l'avitalhament[2]. Èra revoltat per l’esclavatge del soldat e la bestiesa militara. Desmobilizat en 1940, tornèt a París ont contunhèt a demorar, e tornèt occupar sa plaça de cap de fabricacion a l'ostal d'edicion Denoël[2].

Publiquèt un roman, [ Ravage], en 1943. Aquel roman, e tres novèlas, Le Voyageur imprudent foguèron publicat en fulheton dins lo jornal collaborationista e antisemita Je Suis Partout. Lo jornal publica tanben una intrevista de l'autor per [ Henri Poulain][3].

A la liberacion de París, escapa pas al vam de suspicion de l'epòca. Foguèt denonciat publicament coma "Collaborator" pel Comité national des écrivains (CNE) en 1944-1945[4], mas lo seus amics escrivans lo disculpan de las accusacions de collaboracion. Foguèt pas lo cas de Robert Denoël: quand lo comitat d'epuracion lo demissiona, Barjavel dirigiguèt de fach l'ostal d'edicion fins a l'assassinat de l'editor lo [5].

Postguèrra modificar

Après la guèrra, mescla las activitats de journalista, de critica, de romancièr e d'scenarista. Lo manca d’argent e lo fracas de Le Diable l’emporte son un començament de trencadura amb sa carrièra de romancièr, s’aventurèt dins lo cinèma. La tuberculòsi e las dificultats financièras l’empachan de realizar Barabbas. Adaptator, dialoguista[6], lo cinèma garda pas un passatge marcant, malgrat sa traça prigonda dins de fòrça films, coma los Don Camillo, Les Misérables (de Jean-Paul Le Chanois), Les Chiffonniers d'Emmaüs, Le Mouton à cinq pattes, Le Guépard, eca. Amb La Faim du tigre, créi coronar sa carrièra, lo ton e la concluson ne gardan aquela marca, mas es Demain le Paradis, fòrça mai optimista, qu'acaba l’òbra de l’autor qu'aurá viscut un formidable reviscol dempuèi aquel ensag, que mai conserva sa plaça de tria. Dins la prefàcia d'aquel obratge, menciona cossí lo Doctor Paul Carton, mercé a son extraordinària medecina naturala, li permetèt d'elevar sos enfants sens accident de santat. Alara qu'acabava de consultar lo mètge per una otitis que patigava l'enfant, lo Doctor Carton lp declarèt: « Sénher, siatz un assassin ! ». Li explica enseguida cossi far per èsser pas mai confrontat a de tals problèma de santat, çò que René Barjavel realizèt amb succés.

Amb La Nuit des temps, paregut en 1968, comencèt sa carrièra de grand escrivan popular. Venguèt cronicaire al Journal du dimanche e acaba son òbra dins l'esperit que passa alara totes lospenjals pessimistas, aquel de l'esper.

Moriguèt après una ataca cardiaca lo 24 de novembre de 1985.

Òbras modificar

Romans modificar

  • 1934 : Colette à la recherche de l'amour, Moulins, la Nouvelle province littéraire. Texte d'une conférence donnée cette année-là à Vichy et à Moulins.
  • 1942 : Roland, le chevalier plus fier que le lion
  • 1943 : Ravage
  • 1943 : Le Voyageur imprudent
  • 1946 : Tarendol
  • 1948 : Le diable l'emporte
  • 1957 : Jour de feu
  • 1962 : Colomb de la lune
  • 1968 : La Nuit des temps
  • 1969 : Les Chemins de Katmandou
  • 1973 : Le Grand Secret, Presses de la Cité, (Prix Maison de la Presse 1973)
  • 1974 : Les Dames à la licorne (avec Olenka de Veer)
  • 1977 : Les Jours du monde (suite de Les Dames à la Licorne, avec Olenka de Veer)
  • 1981 : Une rose au paradis
  • 1982 : La Tempête
  • 1984 : L'Enchanteur
  • 1985 : La Peau de César

Contes, nouvelas modificar

  • 1945 : La Fée et le soldat
  • 1946 : Les Enfants de l'ombre
  • 1974 : Le Prince blessé
  • 1974 : Béni soit l'atome et autres nouvelles

Recit autobiografic, jornal modificar

  • 1951 : Journal d'un homme simple
  • 1980 : La Charrette bleue

Cronicas modificar

  • 1972 : Les Années de la lune
  • 1975 : Les Années de la liberté
  • 1976 : Les Années de l'homme

Albums modificar

  • 1953 : Collioure (Dessenhs de Mucha)
  • 1974 : Brigitte Bardot, amie des animaux
  • 1978 : Les Fleurs, l'Amour, la Vie

Ensags modificar

  • 1944 : Cinéma total : Essai sur les formes futures du cinéma
  • 1966 : La Faim du tigre
  • 1976 : Si j'étais Dieu...
  • 1978 : Lettre ouverte aux vivants qui veulent le rester
  • 1986 : Demain le paradis (inachevé, édité de façon posthume)

Dialògs, Scenario de films modificar

  • 1952 : Le Petit Monde de don Camillo
  • 1953 : Le Retour de don Camillo
  • 1953 : L'Étrange désir de Monsieur Bard
  • 1954 : Nuits Andalouses
  • 1954 : le Mouton à cinq pattes
  • 1955 : Les Chiffonniers d'Emmaüs
  • 1956 : Goubbiah, mon amour
  • 1956 : Les Aventures de Till l'espiègle
  • 1956 : La Terreur des Dames ou Ce cochon de Morin
  • 1957 : L'Homme à l'imperméable
  • 1957 : Le cas du Docteur Laurent
  • 1958 : Les Misérables
  • 1958 : Parisien malgré lui
  • 1958 : Femmes d'un été
  • 1958 : Mademoiselle Ange
  • 1960 : La Grande Vie
  • 1960 : Boulevard
  • 1961 : Don Camillo Monseigneur
  • 1962 : Conduite à gauche
  • 1962 : Le Diable et les dix commandements
  • 1963 : Chair de poule
  • 1963 : Le Guépard
  • 1965 : Don Camillo en Russie
  • 1969 : Les Chemins de Katmandou
  • 1971 : Don Camillo et les contestataires

Notas e referéncias modificar

  1. http://sites.univ-lyon2.fr/lettres/lire-ensemble/an2001/pages01/menzikian/bio.html
  2. 2,0 et 2,1 Yves Ansel, Dossier à la suite de l'édition de Ravage chez Folio Plus, 1996, p. 320
  3. Reproduction de l'interview.
  4. http://www.contreculture.org/AT_Roparz.html[non neutre]
  5. Henri Thyssens, « Listes noires », thyssens.com (consulté le 20 juin 2013)
  6. http://jepicore.cd.st/barjavel-et-don-camillo-a113009678

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

  • Guy Blasquez, L'humanisme de René Barjavel, Université Bordeaux 3, 1980, 224 p. (thèse de 3e cycle)
  • Patrick Cabanel, « René Barjavel », in Patrick Cabanel et André Encrevé (dir.), Dictionnaire biographique des protestants français de 1787 à nos jours, tome 1 : A-C, Les Éditions de Paris Max Chaleil, Paris, 2015, p. 160-161 (ISBN 978-2846211901)
  • Laurence Delord-Pieszczyk, L'œuvre de René Barjavel : de la science-fiction au Moyen Age ou l'itinéraire d'une symbolique, Université Paris 3, 1996, 282 p. (thèse)

Ligams extèrnes modificar