La Region de Múrcia (AFI/ˈmyrsjɑ, -sja/; en espanhòl: /ˈmurθja/) es una comunautat autonòma espanhòla uniprovinciala, situada dins lo sud-est de la peninsula Iberica, limitròfa d'Andalosia, Castelha-La Mancha e la Comunautat Valenciana. La capitala n'es la ciutat eponima qu'es lo sèti de l'administracion regionala, fòra de l'Assemblada Regionala situada a Cartagena.

Infotaula d'entitat administrativaRegion de Múrcia
Región de Murcia (es) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Entitatcomunautat autonòma d'Espanha Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatEspanha Modifica el valor a Wikidata
CapitalaCiutat de Múrcia (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Politica
Organ executiuConsell de Govern de la Regió de Múrcia (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
 • President (ca) Traduire Modifica el valor a WikidataFernando López Miras (ca) Traduire (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Organ legislatiuAssemblea Regional de Múrcia (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas38° 00′ N, 1° 50′ O
Superfícia11 313 km² Modifica el valor a Wikidata
Banhat perMar Mediterranèa Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambPaís Valencian
Andalosia
Castelha-La Mancha Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana348 m Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantMacizo de Revolcadores (ca) Traduire (2 014 m) Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala1 518 486[1] Modifica el valor a Wikidata ab. (2021 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat134,22 ab./km²
Istòria
Anteriorregió de Múrcia (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
ISO 3166-2ES-MC Modifica el valor a Wikidata

Sit webcarm.es Modifica el valor a Wikidata

Un terç de la populacion totala viu a Múrcia, e la region es la principala productora de frucha, legums e flors d'Euròpa. A daus vinhaus importants rasis los municipis de Bullas, Yecla e Jumilla qu'an una denominacion d'origina protegida. Son clima es chaud e son territòri es semiarid quasi de pertot; despiech d'aquò, son agricultura es tradicionalament d'irrigacion. Lo punt culminant de la Region de Múrcia es lo pueg de Revolcadores (2 001 m) a Mortella.

Geografia fisica modificar

Orografia modificar

La Region se situa a l'extremitat orientala de las Cordilheras Beticas e es influenciada per son orografia. 'Quelas cordilheras es formada per las cordilheras Prebetica, Subbetica e la Penibetica (dau nòrd au sud).

 
Fàcia sud dau massís de Revolcadores

Tradicionalament se considera que lo pueg de Revolcadores qu'aparten au massís dau mesme nom, es lo punt culminant de la Region de Múrcia emb 2027 m ; mas dins las mesuras de las darrieras mapas dau SNIG (Servici Nacionau d'Informacion Geografic d'Espanha) lo pueg de Revolcadores figura emb 1999 m e una cima dau mesme massís, un pauc mai au nòrd, es pus elevada: Los Obispos (Los Evesques) emb 2015 m d'altitud.

Quasi 27% dau territòri murcian correspond au releu montanhós, 38% a de las deprecions entre las montanhas e a daus vaus e 35% a de las planas.

Climatologia modificar

 
Vista per satellit de la Region de Múrcia

La Region de Múrcia a un clima mediterraneu de tipe semiarid, emb daus iverns doç (11 °C de mejana en decembre e genier) e daus estius chauds (emb daus maxima de 40 °C). La temperatura annuala mejana es de 18 °C.

Emb de las precipitacions de 300 a 350 mm per an, la region a entre 120 e 150 jorns per an ente lo ciau es totalament esnautat. Abriu e octòbre son los mes emb lo mai de precipitacions.

La distància entre la mar e lo releu fai qu'existís 'na diferéncia termica entre la còsta e l'interior, subretot en ivern. 'Laidonc qu'en lo litorau las temperaturas son rarament en dessós de 10 °C, dins las comarcas de l'interior despassan pas los 6 °C e lors precipitacions son pus importantas (d'aicinta 600 mm).

La vila de Múrcia a lo recòrd de temperatura dau segle XX en Espanha : 47,2 °C lo 4 de julhet de 1994. L'ivern de 2005 fuguet lo pus freg dempuei un brave temps e i a 'gut de las neus sus lo litorau murcian [1].

Idrografia modificar

 
Riu Segura quand passa lo pont vielh de la capitala murciana.

Lo raseu idrografic de la Region es fach dau riu Segura e de sos afluents:

 
Vista per satellit de la Mar Menora

Demai dins la region òm tròba l'estanh naturau lo mai grand d'Espanha : la laguna de la Mar Menora. Es una laguna d'aiga salada, situada rasis la Mar Mediterranèa. Sas caracteristicas especialas ecologicas e naturalas fan de la Mar Menora un luòc naturau unic e l'estanh d'aiga salada lo mai grand d'Euròpa. De forma semicirculara, es separat de la Mar Mediterranèa per 'na franja de sable de 22 km de long e entre 100 e 1 200 m d'ample, apelada La Manja de la Mar Menora. La laguna fuguet designada per las Nacions Unidas coma Zona Especialament Protegida d'Importància per la Mediterranea. Son litorau compta 73 km de còsta ente se succedisson plajas d'aigas lindas e pauc prundas (la prundor maximala es pas superiora a 7 m), e 170 km² de superficia.

Istòria modificar

Demografia modificar

Organizacion territoriala modificar

La region de Múrcia es devesida en 45 municipis. Mai d'un municipi fai mai de 1000 km²: per la superfícia, Lorca (1676 km²) es lo segond municipi d'Espanha après Cáceres, en Extremadura. Entau, la division daus municipis en pedanias es comuna. Lo municipi de Múrcia a 54 pedanias, dont beucòp son pus pobladas que los municipis de l'interior de la Peninsula Iberica. Lo municipi de Cartagena se devesís pas en pedanias mas en 24 deputacions.

Govèrn e administracion modificar

Cultura modificar

Gastronomia modificar

Musica modificar

Universitat modificar

Lengas modificar

Lo castelhan o espanhòu es la lenga oficiala. Al nòrd-èst (dins lo Carxe) se parla catalan (valencian) mas a pas cap de reconeissença oficiala.

Festas modificar

Torisme modificar

Ligams extèrnes modificar

Pagina oficiala de la Comunautat Autonòma de la Region de Múrcia

Veire tanben modificar

  1.  Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.