Los refugiats climatices o ecologics o ecorefugiats son des personas o de grops que son obligats de se desplaçar - de biais temporari o permanent - a causa de la degradacion de lor mitan local o biogeografic que lo permet pas mai de viure normalament en seguritat e subvenir a lors besonhs primaris. Mai sovent son d'agricultors, o a vegada caçaires culheires, pescador o elevaires[1].

Las causas modificar

Las causas màger e "classicas" de lors desplaçaments son la desertificacion, lo desboscament, la salinizacion, l'erosion o d'autres problèmas de toxicitat del sol, de l'aire o de l'aiga. De causas mai recentes e que segon lo GIEC deurián s'agravar son las consequéncias dirèctas e indirèctas de las modificacions climaticas, amb subretot una pujada de l'ocean que de se far la decennias e sècles a venir (Sus la 21 vilas que, en 2015, comptan mai de 10 milions d'abitants, 16 son littoralas[2]). S'apondan tanben l'avançada dels desèrts, l'assecament dels lacs o quitament de mars tancadas (ex : Mar d'Aral).

Terminologias modificar

Son los fotografs e jornalistas del Collectiu ARGOS, basat a París, qu'avián començat lors investigacions sus aquel subjècte en 2002, qui semblan aver difusat l'expression « refugiats climatics ».

Mas El Hinnawi per l'ONU ja en 1985 utilisèt[3] l'expression « refugiat environamental (Environmental Refugees) » al subjècte de las populacions desplaçadas après las secadas subsaharianas e las degradacions de lors territòris. D'autres autors coma Norman Myers, dins los ans 1990 parlan d'exòde environamental, al subjècte de las consequéncias del cambiament climatic[4]

Elements de definicion modificar

L'Organizacion internacionala de las migracions avança la definicion seguenta[5]: « Se nomena migrants environnementals las personas o grops de personas qui, subretot per de rasons ligadas a un cambiament environamental subte o progressiu influissent negativament sus lor vida o lors condicions de vida, son constrenchas de quitar lor fogal o lo quitan de lor pròpia initiativa, temporariament o definitivament, e que, d'aquel fach, se desplaçan a l’interior de lor país o ne sortissent. »

Segon l'ONU, 20 milions de personas ja deguèron se desplaçar o èsser desplaçadas per de rasons environamentalas (erosion e salinizacion de las tèrras lauradissas, pollucion de las jaças freaticas, eca.).

Estat dels luòcs e elements estatistics modificar

Segon un rapòrt[6] de prospectiva produch par l'organizacion umanitària britanica Christian Aid (en), ja 163 milions de personas deguèron daissar lor fogal a causa de conflictes, catastrofas naturalas e grands projèctes de desvelopament (minas, restancas, periurbanizacion, culturas d'agrocarburants, eca.). E, de 2000 a 2050, serián al mens un miliard de personas que deurián migrar pel mond, que mai de la mitat per s'adaptar al cambiament climatic o ne fugir la consequéncias. 645 milions migrarián per de rasons energeticas, 50 milions a causa de conflictes e prejudicis als drechs de l’Òme (podent èsser exacerbats per la desforestacion, lo manca d'aiga e la pèrda de contunh de tèrras lauradissas). 250 milions de personas migrarián per causa de fenomèns directament induchs pel dereglament climatic (aigadas, secadas, manca d'aiga e d'aliments, malautiás sorgissentas...).

Las Nations unidas (ONU) evaluan[7] a 50 milions lo nombre d’abitants que poirán dever daissar lo demorança per causa del cambiament climatic (avançada del desèrt de Gòbi en China, que s'espandís de 10 000 km2 cada an), Inondacions al Bangladèsh[7] e dins la boca del Nil[7], negada d’archipèlas coma las illas Tuvalu[7] ont 11 600 personas son menaçadas per l'auçada del nivèl de la mar, o encara de la populacions inuita e amerindianas d'Alaska (213 comunautas menaçadas pel recul de las glaças e del trach de còsta per causa de fonda del pergelisol e per la pujada cada an mai del nivèl màger de las marèas[7]). L'erosion o la desertificacion dels sols menaça los tèrmes d'Euròpa, coma la Turquia tocada per 160 000 km2 de sols cultivables dametjats per l'erosion e lo manca d'aiga[7]. En Egipte son gaireben 50 % de las tèrras lauradissas asagadas que ja se salinizan[7].

Estimat a 25 milions de personas al començament de 2008 per Janos Bogardi[8], sonque pels refugiats climatics sens estatuts, chifre utilisat per la deputada europèa e Presidenta de la Soscomission dels drechs de l'Òme del Parlament europèu, Hélène Flautre[9], lo nombre d'ecorefugiats aument de contunh[7]. Entre 150 a 200 milions per la fin del sègle segon las fonts, un chiffre precís de refugiats climatic es dificil d'avançar dins la mesura que lo ligam entre degradacion environamentala e decision de migrar demora malaisida d'establir[10].

Cap a un estatut e una reconeissença juridica modificar

Fins ara, existís pas d'estatut definit juridicament pels refugiats ecologics en drech internacional[11] (que data de 1951 al subjècte dels drechs e estatuts de refugiats). Pasmens aquela novèla categoria de refugiats impausa de desfises novèls[12], coma dins lo domèni del drech public local e internacional[13], subretot al vejaire d'un augment rapid possible de lor nombre[14],[15].

L'ONU crida la reconeissença d’un estatut juridic pels refugiats environamentals, de la mena d'aquel dels refugiats politics[16]. Un tal estatut poiriá tanben tanben inclure los refugiats de las catastròfas naturalas mai que climaticas, coma las victimas de seïsmes o de ciclons.

Fasent lo constat de frequentas violacions del drech dels òmes e de las populacions autoctònas associadas al cambiament climatic, e par paur d'un augment rapid del nombre de refugiats ecologics, un programa nomenat " Climate justice " nasquèt, portat per d'associacions de juristas e 70 ONG (coma Greenpeace, lo WWF...). A per tòca de contribuir a establir règlas novèlas e d'estatuts per una justícia climatica.

Pujada de las aigas e refugiats pel mond modificar

 
L'atòl de Funafuti a Tuvalu

Existís pas d'estatisticas plan precisas sul fenomèn. Es un dels subjèctes de trabalh del malhum scientific TERRA (Travaux, Études, Recherches sur les Réfugiés et l'Asile). Segon un estudi de l'OCDE, las 10 vilas mai economicament menaçadas per la pujada de las aigas son al Païses Basses (Rotterdam), als EUA e Japon.

Oceania modificar

Los abitants de l'atòl de Carteret son considerats coma los primièrs ecorefugiats oficials, que foguèron obligats de migrar a causa de la pujada del nivèl de la mar atribuida a l'escalfament global: detz familhas foguèron reculhidas pel govèrn de Papoa-Nòva-Guinèa a partir de 2005. Dempuèi 2001, los abitants de las Tuvalu ensajon de negociar amb lo govèrn de Nòva Zelanda lor acuèlh. Pasmens cal nuanciar la panica perque un marèagraf installat als Tuvalu fa gaireben 30 ans enregistrèt pas cap d'auçada del nivèl mejan de la mar[17],[18].

Lo president de las Kiribati, Anote Tong, prenguèt la paraula, dins de soms internacionals, per explicar a la comunautat internacionala los efièchs del cambiament climatic sus son país, e per sollicitar l'ajuda dels païses rics[19]. L'ONU es pels Kiribati un forum privilegiat al subjècte. Lo 2 d'octobre de 2007, la delegacion I-Kiribati afirma a l'Assemblada Generala de las Nacions unidas :

« Nòstra subrevida coma nacion e coma pòble, amb una cultura e un biais de viure que nos son pròpris, es gravament menaçada per l'escalfament climatic e la pujada del nivèl de la mar. »[20].

« Ja, benlèu, sèm arribats al punt de non-tornar », affirme Tong en junh de 2008, per pauc de vaire los Kiribati de pas mai existir[21]. Apond: « Se preparar pel jorn ont nòstre país existará pas mai es fòrça dolorós, mas pensi qu'es çò que devèm far. »[22]

Asia modificar

En 2005, la mitat de l'illa de Bhola, al Bangladèsh, s'enfoncèt, après la catastròfa 500 000 personas venguèron sens abrics. Los abitants de Bhola foguèron descrichs coma fasent partida dels primièrs refugiats climatics pel mond[23]. En 2007, un scientific bangladés afirmava: « Vesèm ja de centenas de milièrs de refugiats climatics que venon s’installar dins de barracaments a Dhaka. »[23] Encara un còp cal nuanciar, e quitament contrar aquelas declaracions remembrant que lo Bangladèsh aumenta sa superfícia de gareben 20 km2 cada an[24],[25]

Euròpa modificar

Fòrça concernats per la pujada dels oceans dempuèi lor espandiment territorial en poldèrs aparats per de digas, los Neerlandeses investiguèron dins un important programa d'infortiment de las mesuras de luta contra lo risc d'invasiment marin e d'inondacion venent de la tèrra, risc que poiriá aumentar amb l'escalfament global.

Avançada dels desèrts modificar

Es subretot lo Sahara qu'es conegut per s'espandre, regetant entre autre d'elevaires peuls del Mali e del Burkina Faso cap al Ghana[26]. Lo fenomèn se repetèt dins los ans seguents, amb en 1992-93 d'agricultors mozambicans fuigiguèron cap a Zambia, e de Soninkés de la region de Kayes al Mali[26].

Reculada dels bòsques tropicals modificar

En zona tropicala la rapida reculada dels bòsques provocada pel desboscament e localament per d'incendis de bòsc, es una font suplementària de refugiats d'entre las populacions autoctònas, qu'una partida son ja eissidas de grops que s'i èra refugiat.

Notas e referéncias modificar

  1. Boutrais Jean (1999) Les éleveurs, une catégorie oubliée de migrants forcés, in Véronique Lassailly-Jacob, Jean-Yves Marchal et André Quesnel Éds, Déplacés et réfugiés ; La mobilité sous contrainte, Paris, IRD, collection Colloques et Séminaires, pp. 161-192
  2. Bientôt, des millions de réfugiés chassés par l'océan, Journal Le Monde 2005/12/17
  3. EL-HINNAWI Essam (1985) Environmental Refugees, Nairobi, UNEP, 41p.
  4. MYERS Norman, KENT J. (1995) Environmental Exodus.
  5. Aide-mémoire de l’OIM - Migrations, changements climatiques et environnement, 2009
  6. Rapòrt de Christian Aid (en), intitulé Marée humaine : la véritable crise migratoire, relayé par des communiqués de l'agence Reuters et un article du Nouvel Observateur.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 et 7,7 Rapòrt de l'Institut per la securitat environamentala e umana (ISEH, Universitat de las Nacions unidas, Bonn), 11 d'octobre de 2005 Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ISEH» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  8. Janos Bogardi es Director de l'Institut per l'environament e la securitat umana de l'universitat de las Nacions unidas (ISEH), Bonn, Alemanha.
  9. Site de la deputada europèa Hélène Flautre
  10. Article del jornal Le Monde, 14 d'octobre de 2008
  11. « Projècte de convencion relativa a l'estatut internacional dels desplaçats environamentals », Revista de drech de l'Universitat de Sherbrooke, vol. 39, no 1-2,‎ (lire en ligne)
  12. Cournil Christel Les réfugiés écologiques : quelle(s) protection(s), quel(s) statut(s) ?
  13. Christel Cournil, « les réfugiés écologiques, quelle(s) protection(s), quel(s) statut(s) ?
  14. Christel COURNIL et Pierre MAZZEGA « Réflexions prospectives sur une protection juridique des réfugiés écologiques », Revue européenne des migrations internationales, (23), n°1, 2007, p.7-34
  15. - Christel COURNIL, Pierre.
  16. TERMINSKI Bogumil (2011),Towards Recognition and Protection of Forced Environmental Migrants in the Public International Law: Refugee or IDPs Umbrella, PSO Summit Proceedings, Washington DC, 2011
  17. (en) Tuvalu Stung : les enregistrements du marégraphe depuis 30 ans
  18. (en) Global Warming not sinking Tuvalu
  19. (en) « Pacific leaders demand urgent action to stop sea levels from rising », Radio New Zealand International, 4 décembre 2007
  20. (en) Natanaera Kirata, discours devant l'Assemblée Générale des Nations unies, 2 octobre 2007
  21. (en) "Leader of disappearing island nation says climate change an issue of survival, not economics", International Herald Tribune, 5 juin 2008
  22. (en) "Kiribati leader warns the world that it may already be too late"
  23. 23,0 et 23,1 (en) "In Flood-Prone Bangladesh, a Future That Floats", Emily Wax, Washington Post, 27 septembre 2007
  24. (en) Le Bagladesh gagne du terrain
  25. Le Bangladesh gagne en surface au lieu d’en perdre
  26. 26,0 et 26,1 Patrick GONIN et Véronique LASSAILLY-JACOB (2002) « Les réfugiés de l’environnement », Revue Européenne des Migrations Internationales (REMI), Volume 18, Numéro 2, p. 139-160 (Résumé)

Bibliografia modificar

  • Patrick Gonin et Véronique Lassailly-Jacob (2002) « Les réfugiés de l’environnement », Revue Européenne des Migrations Internationales (REMI), Volume 18, Numéro 2, p. 139-160
  • Banque Mondiale (1996) Resettlement and Development. The Bankwide Review of Projects Involving Involuntary Resettlement (1986-1993), Washington, Environment Department Papers no 032
  • Numéro thématique de la revue en ligne Asylon(s) : « Exodes écologiques : l’environnement source de migrations », (numéro 6, novembre 2008, sous la direction de Chloé Anne Vlassopoulou)
  • Julien Bétaille, « Des “réfugiés écologiques” à la protection des “déplacés environnementaux” : éléments du débat juridique en France », Hommes et Migrations, n° 1284, 2010, p. 144 à 153.
  • Bibliographie thématique sur le site de Terra
  • Véronique Magniny, Les réfugiés de l’environnement - Hypothèse juridique à propos d’une menace écologique, Thèse de Doctorat, Université Paris 1, 25 mai 1999, 646 pages.
  • Jean-Pierre Marguénaud, Michel Prieur, Gérard Monédiaire, Julien Bétaille, Bernard Drobenko, Jean-Jacques Gouguet, Jean-Marc Lavieille, Séverine Nadaud et Damien Roets, « Projet de Convention relative au statut international des déplacés environnementaux », Revue Européenne de Droit de l’Environnement (REDE), 2008, p. 381 à 393.
  • Cournil Christel et Mazzega P. (2007) « Réflexions prospectives sur une protection juridique des réfugiés écologiques », Revue Européenne des Migrations Internationales, 2007, (23), 1, p. 7-34.
  • Cournil Christel (2006) « Vers une reconnaissance du « réfugié écologique ? Quelle(s) protection(s) Quel(s) statut(s) ? », Revue du droit public, juillet-août 2006, no 4, p. 1035-1066.
  • Réfugiés climatiques, Collectif Argos, Hubert Reeves (Préfacier), Jean Jouzel, Donatien Garnier, Laurent Weyl (Photographe), paru le 15/11/2007, éditeur : Infolio, (ISBN 978-2-88474-037-1)
  • Terminski Bogumil. (2012), Environmentally-Induced Diplacement. Theoretical Frameworks and Current Challenges, Université de Liège, [1]
  • Sgro Aurélie, « Views on, and Possible Solutions to, the Environmental Refugees Issue Within the European Union », in Oliver-Smith A. et Shen X., Linking Environmental Change, Migration & Social Vulnerability, Source n° 12, UNU-EHS, 2009, p. 74-78,[2]
  • Harald Welzer (2009) 'Les guerres du climat : pourquoi on tue au XXIe siècle', NRF Essais, Gallimard, 365 P. (ISBN 978-2-07-012340-7)

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar