La potassa designa designa comunament un mineral salin dich de ròcas evaporiticas, a base de clorur de potassi, utilizar coma punt de patença dels principals derivats potassics e tanben dins l'industria dels engrais. Se'n pòt tanben l'extraire en granda quantitat de las aiga de la mar.

Cristals de potassa o silvita KCl impura

Los jaces de potassa son pauc nombroses, mas sovent activament expleita pel mond.

Produccion modificar

Los mai importants productors mondials en 2014[1] :

País produccion

milions tonas

% mondial
1 Canadà 11.0 28.4%
2 Russia 7.38 19%
3 Bielorussia 6.29 16.2%
4 China 4.4 11.3%
5 Alemanha 3.0 7.7%
6 Israèl 1.77 4.6%
7 Jordania 1.26 3.2%
8 Chili 1.2 3.1%
9 EUA 0.85 2.2%
10 Espanha 0.715 1.8%
11 Reialme Unit 0.61 1.6%
12 Brasil 0.311 0.8%
Total mond 38.8 100%

Los mai grands productors mondials de potassa en 2000 son lo Canadà, la Federacion de Russia e sos ancians estats vesins coma la Bielorussia. Lo Brasil, la China, l'Alemanha, los EUA e Israçl an tanben de jaces importants.

Ara la Saskatchewan, al Canadà, es lo mai important exportator mondial de potassa, jos forma principala de mineral concentrat en silvita. Fins a 2013, dos cartèls contrarotlavan gaireben 70% de la produccion mondiala de potassa, lo cartèl canadian Canpotex e lo cartèl rus-bielorus nomenat la « Companhiá de las Potassas de Bielorussia » (CPB), resultat dels acòrdis entre Belaruskali e Uralkali. Lo cartèl canadian assegurava lo porgiment de l'America del Nòrd, e CPB l'Euròpa, la China e mai generalament l'Asia. En julhet de 2013, fàcia a la casuda persistenta dels cors, Uralkali demoncièt aqueles acòrdis e acabèt amb lo cartèl PCB, çò que provoquèt la casuda dels cors de borsa de las entrepresas de sector[2].

Istòria europèa modificar

La potassa, foguèt la silvanita, foguèt expeitada intensivament en Alsàcia, a l'entorn de Mulhouse, de 1904 a la fin del sègle XX. Al començament del sègle XX, seguent la jaças, lo taus en clorur de potassi KCl del mineral de las Minas de Potassa d'Alsàcia variavan de 20% a 80%.

L'Alemanha tanben expleitèt la minas de potassa de Stassfurt, subretot a basa de carnallita, amb tanbe de kaïnita e de polialita.

Los engrais K foguèron remplaçats pels engrais NPK, mesclas complèxas e dosadas. Los primièrs, autres còps mai comuns, essent lo produch de doas filièras:

  • a basa de silvina KCl, siá 60 a 61 % K20 minim, jos mai d'una formas: granulas, pèrlas, polveras...
  • a basa de sulfat de potassi[3], siá 50 % K20 minim. Aquela segonda filièra foguèt desvelopada per las culturas rebutant los clorurs, coma aquel de tabac, o n'apondre a de deribats sofrats.

Los engrais a base de kaïnita son intermediaris entre aquelas doas filièras.

Nòtas e referéncias modificar

  1.  USGS Minerals Information: Potash. minerals.usgs.gov.
  2. après attaque chimique de la sylvinite KCl par l'acide sulfurique H2SO4

Bibliografia modificar

  • André JAUZEIN, article « Chlorures Naturels », Encyclopædia Universalis, 2001.[1]
  • André JAUZEIN, Jean-Pierre PERTHUISOT, « salines (roches) », Encyclopædia Universalis, 2001. [2]
  • André HATTERER, Henri KESSLER, article « Potassium », Encyclopædia Universalis, 2001.début de l'article en ligne

Articles connèxes modificar

  • Idroxid de potassi
  • Oxid de potassi