Potassa
La potassa designa designa comunament un mineral salin dich de ròcas evaporiticas, a base de clorur de potassi, utilizar coma punt de patença dels principals derivats potassics e tanben dins l'industria dels engrais. Se'n pòt tanben l'extraire en granda quantitat de las aiga de la mar.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/PotashUSGOV.jpg/220px-PotashUSGOV.jpg)
Los jaces de potassa son pauc nombroses, mas sovent activament expleita pel mond.
Produccion
modificarLos mai importants productors mondials en 2014[1] :
País | produccion
milions tonas |
% mondial | |
---|---|---|---|
1 | Canadà | 11.0 | 28.4% |
2 | Russia | 7.38 | 19% |
3 | Bielorussia | 6.29 | 16.2% |
4 | China | 4.4 | 11.3% |
5 | Alemanha | 3.0 | 7.7% |
6 | Israèl | 1.77 | 4.6% |
7 | Jordania | 1.26 | 3.2% |
8 | Chili | 1.2 | 3.1% |
9 | EUA | 0.85 | 2.2% |
10 | Espanha | 0.715 | 1.8% |
11 | Reialme Unit | 0.61 | 1.6% |
12 | Brasil | 0.311 | 0.8% |
Total mond | 38.8 | 100% |
Los mai grands productors mondials de potassa en 2000 son lo Canadà, la Federacion de Russia e sos ancians estats vesins coma la Bielorussia. Lo Brasil, la China, l'Alemanha, los EUA e Israçl an tanben de jaces importants.
Ara la Saskatchewan, al Canadà, es lo mai important exportator mondial de potassa, jos forma principala de mineral concentrat en silvita. Fins a 2013, dos cartèls contrarotlavan gaireben 70% de la produccion mondiala de potassa, lo cartèl canadian Canpotex e lo cartèl rus-bielorus nomenat la « Companhiá de las Potassas de Bielorussia » (CPB), resultat dels acòrdis entre Belaruskali e Uralkali. Lo cartèl canadian assegurava lo porgiment de l'America del Nòrd, e CPB l'Euròpa, la China e mai generalament l'Asia. En julhet de 2013, fàcia a la casuda persistenta dels cors, Uralkali demoncièt aqueles acòrdis e acabèt amb lo cartèl PCB, çò que provoquèt la casuda dels cors de borsa de las entrepresas de sector[2].
Istòria europèa
modificarLa potassa, foguèt la silvanita, foguèt expeitada intensivament en Alsàcia, a l'entorn de Mulhouse, de 1904 a la fin del sègle XX. Al començament del sègle XX, seguent la jaças, lo taus en clorur de potassi KCl del mineral de las Minas de Potassa d'Alsàcia variavan de 20% a 80%.
L'Alemanha tanben expleitèt la minas de potassa de Stassfurt, subretot a basa de carnallita, amb tanbe de kaïnita e de polialita.
Los engrais K foguèron remplaçats pels engrais NPK, mesclas complèxas e dosadas. Los primièrs, autres còps mai comuns, essent lo produch de doas filièras:
- a basa de silvina KCl, siá 60 a 61 % K20 minim, jos mai d'una formas: granulas, pèrlas, polveras...
- a basa de sulfat de potassi[3], siá 50 % K20 minim. Aquela segonda filièra foguèt desvelopada per las culturas rebutant los clorurs, coma aquel de tabac, o n'apondre a de deribats sofrats.
Los engrais a base de kaïnita son intermediaris entre aquelas doas filièras.
Nòtas e referéncias
modificar- ↑ USGS Minerals Information: Potash. minerals.usgs.gov.
- ↑
- ↑ après attaque chimique de la sylvinite KCl par l'acide sulfurique H2SO4
Bibliografia
modificar- André JAUZEIN, article « Chlorures Naturels », Encyclopædia Universalis, 2001.[1]
- André JAUZEIN, Jean-Pierre PERTHUISOT, « salines (roches) », Encyclopædia Universalis, 2001. [2]
- André HATTERER, Henri KESSLER, article « Potassium », Encyclopædia Universalis, 2001.début de l'article en ligne
Articles connèxes
modificar- Idroxid de potassi
- Oxid de potassi